M e s t r a
d e
n e n s
p e t i t s

Avui llegia un correu (amb retard, he estat de pont i off-line).

"Toni:

Avui tenim una mala notícia, la nostra estimada Tere Majem, mestra dels petits, ha mort aquesta matinada, el seu cor tan gran no ha pogut resistir.

Estem segurs que tots l'enyorarem molt.

A partir de les 4 de la tarda d'avui i demà al matí la podrem acompanyar el Tanatori de les Corts.

Demà, dimecres 8 de desembre, a les 5 de la tarda, es farà el comiat a Santa Maria del Mar de Barcelona.

Aquests dos dies dediquem la portada del Safareig a recordar el seu somriure.

Una forta abraçada.

Carme Cols i Pitu Fernàndez

http://www.elsafareig.org"


Doncs resulta que poc abans havia llegit un article d'en Joan Barril a El Periódico, i

"Hola, Carme i Pitu

només dir-vos que jo no la coneixia, però que he llegit avui a El Periódico l'article d'en Joan Barril, m'ha emocionat i el subscribeixo de dalt a baix. Com ell deia, "un estrany mecanisme sentimental amenaçava de liquar-se sobre el paper premsa". Aixó és exactament el que m'ha passat a mi, no se si pel fet de ser, com ella mestra, jo, "pare de nens petits".

Una abraçada,

Toni Mantis"

[Han penjat el meu coment a el safareig. Gràcies!]