29 de juny del 2007

L ’
a M a r t o r e l l . c o m ,
c a s t r a t?


Aquesta setmana els usuaris de l’aMartorell.com, quan volien fer un comentari, s’han començat a trobar amb aquest missatge: ”El comentari s'ha rebut correctament i es publicarà en breus instants segons les normes ètiques del portal.”

Això suposa un canvi del criteri de que la regulació quedava en mans, i a posteriori, dels administradors del portal o de les entitats que havien publicat una noticia determinada.

D’entrada, el nou procediment em va semblar desaconsellable per vàries raons:

- perquè trencava la immediatesa, amb el risc que la participació anés cap avall

- perquè fer un filtre previ, a part de deixar el debat en mans de la subjectivitat d'una o vàries persones es presta a la lògica desconfiança dels usuaris (més encara pel moment triat: canvi de govern municipal)

- perquè suposarà un munt de feina als administradors del portal

Em consten la neutralitat i les bones intencions dels responsables de l’aMartorell, per la qual cosa la meva reflexió va per un altre lloc: perquè s’ha arribat a aquest punt?

La decisió segurament ha estat fonamentada en la voluntat d’aturar a uns (pocs) terroristes verbals que gairebé sempre anaven en el mateix sentit: insults cap a tot el que sonés a progressisme o esquerra i expressions masclistes i xenòfobes.

Però clar, tallant a aquests es talla a tothom. Que és potser el que els terroristes volien: acabar amb el debat en una ciutat que històricament n’ha estat mancada i que ha vist com als darrers anys tothom començava a dir el que pensava.

Jo personalment he rebut més d'un comentari ofensiu, però això rai. M'ho prenc com quelcom inevitable, com a persona que soc (més o menys) coneguda.

El problema és el de sempre: la llibertat d’expressió molesta als fatxes sociològics (que no cal que militen a l’extrema dreta per ser-ho) i, davant la impossibilitat de destruir-la el que fan és distorsionar-la escampant mentides. Losantos o Acebes ho fan a Espanya; algun anònim comentador, a l’aMartorell. El resultat? Un diàleg confús del que és complicat treure l’aigua clara.

No castrem el debat. Hi ha altres solucions menys dolentes per moderar-lo (nicks registrats?). Tampoc podem demanar als responsables del portal (cibervoluntaris autèntics) un esforç sobrehumà, la regulació ha de ser quelcom compartit.

Del que es tracta és de que això no sigui el començament de la fi d'una eina ciutadana que (una vegada desbrossada la porqueria escampada pels difamadors de sempre) ha suposat fins ara un espai per un intercanvi molt enriquidor.

Salut i una abraçada,

Toni Mantis
mantis.llobregat.org

28 de juny del 2007

LA DESPEDIDA DE IÑAKI PEÑA - El blog de Valentín Cazaña

LA DESPEDIDA DE IÑAKI PEÑA - El blog de Valentín Cazaña




LA DESPEDIDA DE IÑAKI PEÑA

El plan de saneamiento de RTVE (nefasto nombre para el plan, por cierto) se ha cobrado hoy a una de sus víctimas más conocidas. El programa Trébede, dirigido por Iñaki Peña ha puesto punto final a sus emisiones después de casi 20 años, en los que en mi opinión ha conseguido convertirse en el programa de toda la radio española que mejor ha sabido difundir la música folk en todas sus vertientes(tradicional, celta, world music, etc.). Ningún programa de ámbito estatal ha tenido tanto cuidado en mostrar la música de raíz popular de todos, absolutamente todos los pueblos peninsulares.
En otros programas de la misma Radio 3 es muy fácil escuchar música gallega, asturiana o vasca, pero si se quería disfrutar del sonido de la gaita gastoreña de Cádiz, de la gaita de boto aragonesa, de las cuadrillas murcianas o de un sirinoque canario la única manera era a través de nuestro querido Trébede, introducida cada pieza magistralmente por Iñaki, gracias al cual cientos de miles de oyentes hemos aprendido tanto de culturas ajenas a la nuestra.
A lo largo de estos años, el compromiso social y medioambiental de Iñaki(nunca olvidaremos el despliegue realizado en las movilizaciones contra los grandes pantanos y contra el trasvase) le costó que el gobierno del PP lo quitara de la parrilla de Radio 3. Tras la recogida de miles de firmas y de varias mociones en el Congreso de los Diputados el gobierno de Zapatero se comprometió a devolverlo en el mismo horario que tenía cuando se marchó, los sábados y los domingos de 11 a 13 h. No cumplió el gobierno del PSOE esta promesa, dándole un horario diferente e incompatible con la estructura del programa, y ahora con este plan que los trabajadores de RTVE no quieren, se ve obligado a dejar la casa. Vaya desde aquí un reconocimiento y un fuerte abrazo a nuestro amigo Iñaki, al cual el ente público le cierra las puertas en lo mejor de su trayectoria radiofónica.
Para seguir conectados a Trébede a pesar de RTVE tenemos la web Trebede.info
Uno de los cientos de grupos que Trébede me ayudó a descubrir y apreciar son los extremeños Acetre, y su Alborada de Jarramplas.

6 comentarios




  1. Lo mismo, idem de idem, REQUIEM por Jorge Muñoz, alias EL MAQUIS,… la edad y este mal planeado saneamiento nos ha dejado sin programa espacializado de Blues en la radio pública.
    Ya de por si exiliado a las 2 de la mañana en la última epoca.
    Demencial.
    Es un desproposito mayusculo.
    Podrían haber hecho EXCEPCIONES, claramente.
    No es lo mismo un LOCUTOR-presentador, responsable del programa que el resto de gente…
    Suscribo lo que dices de Iñaki Peña, de hecho llegó a realizar programas desde aqui, en RNE en Zaragoza.
    Se merece un galardón y reconocimiento por difusión de la cultura aragonesa…
    La Pregunta es…¿ Quien y como se va a sustituir a esta gente ?



  2. Pues no lo sé Samuel, porque otros programas como el que inició Manuel Luna me decepcionaron a las pocas emisiones.
    Desde luego Radio 3 sigue siendo un oasis en el desierto de las radio formulas basura, pero por culpa de este plan van a salir algunos de los locutores o presentadores más emblemáticos de la casa. Afortunadamente Iñaki ya ha recibido premios por aquí, de la AGA si no recuerdo mal.
    También he escuchado en alguna ocasión el programa de Jorge y es otro ejemplo de lo absurdo de estas jubilaciones forzosas.



  3. Otro peldaño más en el desmantelamiento de la cultura. De ahí a que escuchemos dentro de nada a “La oreja de no sé que” o “El sueño de no sé cuántas” en Radio 3 sólo hay un paso.
    Y ojo, que luego van a por La2.



  4. Durante mucho tiempo escuché un programa, “El ombligo de la Luna”, de RNE, horario nocturno, gente interesante, conversaciones estupendas, música buena, colaboradores de excepción, Luis García Montero, Benjamín Prados, entre otros.
    UN día lo eliminaron de golpe, sin avisar, de muy malas trazas.
    Tiempo después coincidimos con el escritor Benjamín Prados.
    Le pregunté ¿qué había pasado con el programa donde él también colaboraba? Y me dijo. Es que la dirección tuvo el mal gusto de hacer un buen programa, digno y bello. Y eso no lo perdona RNE.
    Ahora veo que tiene razón y mucha.
    Un beso



  5. Ayer fue el último programa de Trébede y de Iñaki Peña en Radio 3
    Después de casi 20 años en antena, Trébede e Iñaki Peña ponen punto y final a su trayectoria en Radio 3 por culpa del Plan de saneamiento y de las prejubilaciones forzosas previstas en él. Cientos de profesionales con muchos años de carrera por …



  6. Esperemos que las iniciativas que estamos viendo estos días entre los trebederos, para que el programa se siga emitiendo a través de radios libres (a las que Iñaki siempre ha apoyado) o a través de la propia red.
    Un abrazo



  7. Buscaba noticias sobre Iñaki Peña y me encontrado con este post tuyo. Saludos, Valentín! ;)

22 de juny del 2007

R a d i o g r a f i e m - n o s

La meva intenció amb el meu anterior post era engegar un debat sobre Martorell, aprofitant un article que havia fet el Xavier Rius.

Però al veure els interessants comentaris, que parlaven de tot menys de la qüestió proposada (cosa habitual a l’
aMartorell.com, per altra banda), he pensat que serà més sucós comentar als comentadors, fent una “radiografia” d’aquest curiós col•lectiu amartorellenc. Els comentaris estan copiats tal qual, sense fer cap correcció.

Un lector de l´Informador
Toni Mantis contra Xavier Rius.Molt bé,per fi el PSC busca malparladors de Martorell mes enlla dels diaris esportius.Sort q no la prens contra el Maudili Prieto,no vagi a ser q akest truqui al seu amic Garcia Albiol.

Mmm… doncs no. Contra ningú. El fet de discrepar del Rius (conegut amb el que em porto bé) no em fa enemic seu ni molt menys. Cosa que no s’acaba d’entendre en aquest poble... ni en molts altres. Quant al Maudili, encara li queda molt per aprendre del seu mestre Sostres (i a aquest, del seu, Losantos).

Un butigué
Ahora te podras dedicar en cuerpo y alma a tu blog y a assistir a manifas que es la tuyo. Vete y no vuelvas jamás


Cada uno se puede poner el apodo que quiera, pero usurpar el de “botiguer” me parece mal porque con este colectivo tengo una relación sobre todo respetuosa y enriquecedora aunque discrepante a veces, cosas que este comentador ni sabe ni entiende. En cuanto a lo de dedicarme más a mi bloc, pues es lo que quería pero resulta que mi tiempo sigue igual de ocupado que antes… Sobre las manifas hablo luego. Y lo de que me vaya, pues va a ser que no.

Victor
Toni, dius veritats com temples. Però s'ha de pensar també el perquè de que les mentides de la dreta han ajudat d'aquesta manera al resultat electoral. La comunicació del PSC amb la ciutadania ha estat lamentable i les mentides han entrat com gols.

El gran Víctor, quan creixi vull ser com ell! Bé, com gairebé sempre encertes en allò fonamental, encara que podem discrepar en matisos. En parlarem!

llopis
jolin no puc parlar xq encara no m'ho he llegit... wenu però crex que el q ha cuallat és la mentida i manipulació. crec q el psc de martorell està com ara el barça... una petita crisi i vinga a per una bona temporada! segur.

Doncs coi, noi, llegeix-t’ho! Una abraçada, amic, i a veure si el que dius del Barça esdevé de debò. Quant al PSC, sense dubte hem de guanyar molts partits encara.

Logitel
Vaig arribar a aquest poble fa uns anys i quina pena que feu tots plegats, els d'un bàndol i els d'un altra, enlloc de treballar units pel poble, vinga brutícia política i a donar pel sac!!! He viscut a molts llocs però mai he vist res igual.

No home (o dona), no és per tant. Som una mica apassionats però bona gent. I el que sempre dic al que es queixa de la política i els polítics: mulla’t! Que si tu passes de la política, la política passarà de tu.

Roobinjut
Toni, salut i sort en la teva nova etapa. Ens ha faltat parlar més amb la gent, a vegades val més bé una mentida graciosa que una veritat poc treballada. El poble volem que ens ilusionin, encara que ens enganyin, amb sonrises placenteres

Gràcies, company! Quant al que dius, és per reflexionar-hi...

La Lola se va a los puertos
Mantis cada dia que pasa estàs mes guapo i més bo, si et passes per casa i m'expliques de què va això de les esquerres, la propera us voto

Ja ja ja! Gràcies, no tinc paraules... Després venen una sèrie de comentaris en els que sembla com si volés fer una espècie de rànquing municipal... Sentit de l’humor falta, gràcies per posar-ne una mica.

Cuajadita
No el conec, sr Mantis, per tant entenc que la familiaritat amb la que em tracta és per la proximitat que dòna l'amartorell. No entenc la polèmica sobre lleig o no: és el que tenim, preservem-lo i millorem-lo. Jo no amaga que sóc de Martorell...

Efectivament no ens coneixem més que de manera virtual, espero que no li molesti haver-la citat. Quan a si és lleig o no, evidentment aquest no és l’eix de la qüestió, ja que és quelcom molt subjectiu. Només volia dir que ens hem de treure qualsevol complex que puguem tenir. No són ni més ni menys que ningú.

28-05-07
fa campanya publicitària del seu weblog personal i intenta generar corrent d'opinió en favor seu i del seu partit. Sr. Mantis és ben lliure d'expresar-se (faci-ho amb llibertat) però personalment li diré que opinions com la seva són contraproduents


Campanya publicitària? No en trec jo ni un antic duro, de tot això (per desgràcia). Gràcies pel permís que em dona per expressar-me. Opinió contraproduent? Si no li va bé a determinats interessos, doncs d’això es tracta.

Ciudadano anti-Mantis
Al menos tendra tiempo para ir a manifestaciones y esas cosas. Martorell te lo agradece y los comerciantes ni te cuento... FUERA VAGOS DE MARTORELL

Ja ja ja! Este debe ser el mismo que me dedica pintadas o el que ha hecho el esfuerzo de elaborar mi anti-blog. Es un honor tener un anti-Mantis, todo superhéroe tiene su villano. Hablando en serio, sobre los comerciantes mirad más arriba. Y sobre las manifestaciones, a la primera fui con 12 años, con el franquismo aún coleando, y evidentemente que seguiré ejerciendo ese derecho todas las veces que pueda. Aunque no guste a algunos “demócratas de toda la vida” (bueno, a Rajoy no le gustaban y ahora se apunta cada sábado, algo les hemos enseñado).


I ja està bé per avui. Abans de tancar, em vé al cap una cosa, i és que molts comentaris demostren quelcom molt comú i que ens passa a tots, que parlem de les persones sense conèixer-les.

En el meu cas vaig tenir una oportunitat immillorable de comprovar-ho amb el circ mediàtic que es va muntar arrel del show de l’Acebes i companyia a Martorell, on em vaig veure al mig d’un tornado informatiu on el que menys importava era la veritat.

Arrel d’això vaig pensar que hem de fer un esforç per millorar la qualitat de la informació, que no podem deixar totalment en mans de periodistes ni de polítics. Part de la solució està sense dubte als blocs.

L’objectiu d’aquest bloc serà aportar les meves veritats i, a més a més, qui vulgui, em podrà conèixer una mica. Ningú està obligat, però esteu tots i totes convidats.

Salut i una abraçada,

8 de juny del 2007

M a r t o r e l l
( e n c a r a )
t é
t r e m p e r a


Hola,

l’amic Xavier Rius m’ha donat una bona oportunitat per inaugurar la nova etapa del meu bloc, que fins ara ha estat, 1) una mica desatès; 2) una mica anàrquic.

A partir d’avui, prometo, 1) actualitzar-lo de manera més assídua (m’avanço als que vulguin culpar aquesta més gran activitat als esdeveniments electorals dient que no, que és només gestió diferent del temps...); 2) centrar-lo més en el que passa el meu entorn. L’entorn, aquest concepte difús del qual Johan Cruyff va ser profeta... concretem-lo en Martorell, sense oblidar les capes més interiors (col•legues, un mateix) ni les més externes (ciberespai, Univers).

Doncs bé, diu l’amic Xavier Rius que Martorell està en decadència. Titular provocador, objectiu assoliu, el llegirem. Escolta’m, mal començament. Això de que Martorell és lleig, i allò de l’enquesta dels de Minoria Absoluta, ja cansa. Vaja, ens cansa als de Martorell que el coneixem. Perquè això està bé com a broma per a pixapins barcelonins de pas (deixeu-me parlar com pagès), però com bé va dir la Cuajadita a l’aMartorell.com (autèntica crònica del Martorell d’avui), “la gent de pas per Martorell no veu mes enllà que un carrer gris (el Mur) o que un munt de fabriques amb columnes de fum. La bellesa esta en l'interior i ho poc i bo que tenim de patrimoni (Enrajolada,Convents,alguns parcs) s'ha de protegir i cuidar” (sic). I amb això resta tot dit. Gairebé tot, perquè fins i tot la Cuajadita diu que tenim poc patrimoni, i no és cert. En tot cas, comparat amb qui?

A una jornada que vaig anar sobre turisme (si, turisme) al Baix Llobregat, la nostra vila que ja és ciutat va ser esmentada tres vegades pels ponents, que no hi tenien cap relació directa ni van rebre cap maletí per això (a propòsit, força Barça demà!). Una, pel centre històric, “un dels més interessants de Catalunya”. Dos, pel fet de pertànyer a la denominació d’origen vitícola del Penedès. Tres, per les seves possibilitats com a centre de turisme industrial. Cap, pel pont del Diable.

Desmuntat l’argument de que Martorell és lleig (com a molt, puc concedir que és d’una “bellesa alternativa”), la següent cosa amb la que ens trobem és la necessitat d’una identitat i de un... Pla Estratègic! Com a regidor responsable de la posada en marxa d’un, ben fructífer, i en el qual la pregunta era precisament la que es fa el Rius (“Que volem ser Martorell quan siguem més grans?”, doncs em sap greu que no li hagi arribat la informació, però coi, ets periodista, noi, i tampoc t’havies d’escarranxar, si googleges “pla estratègic Martorell”, et surt!.

En fi, quan ja defallia de trobar alguna cosa interessant en un article que semblava escrit per un alienígena o un turista nordamericà, trobo algunes apreciacions encertades: el fet que l’Anoia separi més que uneixi, el tema tan comentat del daltabaix (mai millor dit) als vestidors de la piscina...

Però amb la resta, l’amic Xavier demostra que se li va aturar el rellotge fa quatre anys. Parla de que caldria un “casino”, quan l’Ateneu està restaurant-se; de que no es promogui la recuperació de la façana de la Vila (has vist el projecte per l’Horta de la Vila? No pare.); de que no es van fer reforestacions dels incendis (no una, dues n’hi han hagudes); de que la Vila no té futur (quan hi ha compromeses inversions de 12 milions d’euros via Llei de barris)... Etcètera.

L’article estava escrit abans de les eleccions però es va publicar, al menys a l’aMartorell.com, el dia 31, es a dir, després. Proposava Rius un debat entre els candidats i s’oferia com a moderador “tot i que estic convençut que no serà necessari. Algú amb més coneixement de la política local -i sobretot amb més seny- podrà fer-ho perfectament”. En lo del seny no m’hi fico, que cadascú té el que té i prou, però en lo del coneixement, no només de la política local, sinó de la localitat, coincideixo, Xavier, amb tu, plenament.

Martorell no estava en decadència, però com a l’amic Rius, se li havia aturat el rellotge fins fa quatre anys. Entre gairebé tots l’hem despertat (encara que sembla que alguns no s’han acabat d’enterar) i l’hem donat un impuls durant aquest període que no té camí enrera. Ara, els que es van malfiar sempre d’aquest impuls perquè veien que ja no manegaven el carro i havien quedat relegats a posar-hi la seva espatlla junt i en igualtat als demés, tornen a governar.

Segur que entre ells, i entre la gent que els ha votat i els recolza hi ha moltes persones amb una visió positiva que, com la majoria dels ciutadans, el que volem és que Martorell vagi endavant. Perquè continuí sent realitat la participació ciutadana, perquè es desenvolupin els projectes encetats, perquè segueixi creixent l’oferta d’oci.

Temps hi ha per pensar i explicar-nos (o no?) perquè s’ha produït un canvi, el resultat del qual ha deixat preocupada a la major part de la població, que ara s’adona que si bé no l’entusiasmaven prou els que sortim, als que hi arriben poca gràcia que els hi veuen, com a representants que són d’un passat (gris i en mans de uns pocs interessos) que semblava superat.

Perquè de debò aquest passat no torni, aquí continuarem, treballant braç a braç amb els que vulguin un Martorell millor i per a tots. Però vigilants perquè efectivament no hi hagi camí enrera. Que ningú ens menystingui, demostrem que no cal que ens desperti ningú, que no ens decau res, que mantenim la trempera!

Salut i una abraçada,

Toni Mantis