Ajoblanco: REVOLVEMOS

Breaking news! Últimos flashes.

31 d’octubre de 2004

T o p
M o d e l s



Anit vaig estar de concert. Al Salamandra de l'Hospitalet, un local amb una bona programació i on s'està força bé (encara que hi ha gent que s'hi avorreix mortalment, oi? ;-) ).

Eren els
Top Models, un trio format pel cantant i guitarra Ricky Gil (ex Brighton 64 i Matamala) i per una secció rítmica espatarrant amb el bateria Pol Fonty (també ex Matamala) i el baixista Tony Nervio Roto (ex Rebeldes).

Rock'n'roll del bo, com feia temps que no veia en directe, amb arrels en el garatge (
Flamin' Groovies?) i el power pop (Jam!) i que per moments recordava als Crazy Horse més elèctrics. I sobre tot, amb molt d'ofici a dalt de l'escenari.

L'altre germà Gil, Albert, va fer de teloner amb el seu grup, Malice, só vuitantero i new wave (recordeu, no, "A Town called Malice", de els Jam?).

Vaig anar-hi amb els meus colegues més roquers (esos Káliz y Víctor! - claro, de Korneyà!). El primer va tenir el gran detall de regalar-me el CD dels Models, fins i tot signat pel tres membres del grup. Els Top Models canten principalment en anglès, hi ha una cançó [que, per cert, no van tocar al concert :-( ] destinada a ser himne generacional, "Born in the sixties":

Born in the sixties
I was born in the sixties, Barcelona born and bred
Little boy of the seventies, always crazy in the head

All the way in the eighties people listened to what I said

I was young and attractive, I was on my way to fame
Pretty girls by the million, and a star would bear my name
That's the way it should happen when you play in a rock&roll band

But soon I realised I had run out of luck
It was a shame, shame, shame but I don't really give a fuck

Well ain't never loved but six women in my life
I said ain't never loved but six women in my life
That's my mother, my sister, my sweetheart and my three wives

I was born in the sixties, you may say that I'm too old
I keep drinkin' and thinkin' whatever happened to my soul
Sometimes I wonder will I wake from my next fall

Well my baby left town about an hour ago
She took the last train and she ain't coming back no more


Nascut als seixanta

Nascut als seixanta, nascut i criat a Barcelona
El noiet dels setanta, sempre amb el cap perdut
A tota canya als vuitanta, la gent escoltava el que deia

Era jove i atractiu, anava camí de la fama
Noies boniques a milions, i una estrella amb el meu nom
O això és el que hauria de passar quan toques a una banda de rock'n'roll...

Però de seguida em vaig adonar de que no tindria sort
Va ser una vergonya, però realment m'importa una merda

Mai no m'he estimat més que a sis dones a la meva vida
Dic que mai m'he estimat més que a sis dones a la meva vida
Ma mare, ma germana, ma coseta i mes tres dones

Nascut als seixanta, igual dius que soc massa vell
Continuo bevent i pensant que li va passar a la meva ànima
De vegades em pregunto si m'aixecaré de la propera caiguda

La meva noia va marxar de la ciutat fa una hora
Va agafar el últim tren i mai més no tornarà

[Per cert, Ricky, són molts els que també ens estimem a la teva germana Ariadna ;-) ]
Ricky ha tret fa poc un llibre:
"Bola y cadena. 20 años de explosión mod", una espècie de autobiografia novel·lada, qui ho ha llegit (jo encara no) ho recomana.
Enllaços

Per comprar el disc

Per escoltar la primera canço del CD, "Girl from out of town"

Una entrevista

I una altra entrevista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada