23 d’abril del 2003

A n n i v e r s a r i !

Se m'havia passat! El dia 11 va fer un any d'aquesta bitàcora. Encara en fase de proves i definició. Només explorant possibilitats.



7 d’abril del 2003

L o
q u e
d i j o
e s t e
t i p o


Discurso de Michael Moore, óscar al mejor documental, y traducción comentada que ha hecho el menda yo mismo.



Oscars 2003: Acceptance speech from Michael Moore

ACCEPTANCE SPEECH

Michael Moore: Whoa. On behalf of our producers Kathleen Glynn and Michael Donovan from Canada, I'd like to thank the Academy for this. I have invited my fellow documentary nominees on the stage with us, and we would like to — they're here in solidarity with me because we like nonfiction. We like nonfiction and we live in fictitious times. We live in the time where we have fictitious election results that elects a fictitious president. We live in a time where we have a man sending us to war for fictitious reasons. Whether it's the fictition of duct tape or fictition of orange alerts we are against this war, Mr. Bush. Shame on you, Mr. Bush, shame on you. And any time you got the Pope and the Dixie Chicks against you, your time is up. Thank you very much.


Traducción:

Bueno.... En nombre de nuestros productores Kathleen Glynn y Michael Donovan de Canadá, quisiera dar las gracias a la Academia. He invitado a mis compañeros candidatos a que suban al escenario con nosotros. Están aquí en solidaridad conmigo, porque nos gusta la realidad (NT: "no ficción"en el original). Nos gusta la realidad y vivimos en tiempos ficticios. Vivimos en un tiempo de resultados electorales ficticios que eligen a un presidente ficticio. Vivimos en un tiempo donde un hombre nos está enviando a una guerra por razones ficticias. Ya sea una ficción de cinta americana (NT: se refiere a la utilizada para atar las manos a los prisioneros iraquíes, ver este enlace) o una ficción de "alerta naranja" (NT: el segundo nivel en el "Sistema de alerta para la seguridad de la patria" puesto en marcha por el gobierno de los USA, corresponde a "alto riesgo de ataques terroristas"), nosotros estamos contra esta guerra, Sr. Bush. Avergüéncese, Sr. Bush, avergüéncese. En el momento que usted ha conseguido (NT: empieza la música trompetería para ahogar el discurso, el resto es prácticamente inaudible) que desde el Papa hasta hasta las Dixie Chicks (NT: un popular grupo norteamericano de chicas de música comercial que se ha posicionado contra la guerra), su tiempo se ha acabado. ¡Muchas gracias!

4 d’abril del 2003

H a b l a
P i c a s s o


Cuando el Secretario de Estado de los EE.UU. presentó su caso en contra de Iraq en el consejo de la seguridad de la O.N.U el 5 de febrero, el tapiz del "Guernica" que se exhibe habitualmente allí fue tapado. Esta negación simbólica de una suprema respuesta artística a la guerra movió a Ariel Dorfman a hacer esta poesía.




Pablo Picasso has words for Colin Powell from the other side of death
Ariel Dorfman
25 - 2 - 2003

When the US Secretary of State presented his case against Iraq at the UN Security Council on 5 February, the tapestry of Guernica that routinely hangs there was covered up. This symbolic denial of a supreme artistic response to war moved Ariel Dorfman to poetry.




Yes, even here, here more than anywhere else,
we know and watch what is going on
what you are doing with the world
we left behind

What else can we do with our time?


Yes, there you were, Mr. Secretary,
I think that is how they call you
there you were
standing in front of my Guernica
a replica it is true
but still my vision of what was done
that day to the men to the women
and to the children to that one child
in Guernica that day in 1937
from the sky


Not really standing in front of it.
It had been covered, our Guernica,
covered so you could speak.
There in the United Nations building.
So you could speak about Iraq.


Undisturbed by Guernica.


Why should it disturb perturb you?
Why did you not ask that the cover
be removed
the picture
be revealed?


Why did you not point to the shrieking
the horse dying over and over again
the woman with the child forever dead
the child that I nurse here in this darkness
the child who watches with me
as you speak
and you speak.
Why did you not say
This is why we must be rid of the dictator.
Why did you not say
This is what Iraq has already done and undone.
Why did you not say
This is what we are trying to save the world from.
Why did you not use
Guernica to make your case?


Were you afraid that the mother
would leap from her image and say
no he is the one
they are the ones who will bomb
from afar
they are the ones who will kill
the child
no no no
he is the one they them
from the distance the bombs
keeping us always out of sight
inside death and out of sight


Were you afraid that the horse
would show the world the near future
three thousand cruise missiles in the first hour
spinning into Baghdad
ten thousand Guernicas
spinning into Baghdad
from the sky


Were you afraid of my art
what I am still saying
more than sixty five years later
the story still being told
the vision still dangerous
the light bulb still hanging
like an eye from the dead
my eye that looks at you from the dead


beware


beware the eye of the child
in the dark


you will join us
the child and I
the horse and the mother
here on the other side


you will join us soon
you will journey here
as we all do


is that why you were
so afraid of me?


join us
and spend the rest of eternity
watching
watching
watching
next to us
next to the remote dead
not only of Iraq
not only of


is that why you were
so afraid of that eye?


watching
your own eyes sewn open wide looking
at the world you left behind


there is nothing else to do
with our time





sentenced to watch
and watch
by our side


until there will be no Guernicas left
until the living understand


and then, Mr. Secretary,
and then


a world with no Guernicas


and then
yes then
you and I
yes then

we can rest


you and I and the covered child



Guernica, by Pablo Picasso (1937)
See larger reproduction here

Copyright © 2003. Published by openDemocracy

31 de març del 2003

3 6
a ñ o s
n o
e s
n a d a


"En este momento de la historia es irrefutable que nuestro prestigio mundial es patéticamente débil. Nuestra política de guerra excita un desprecio y aversión pronunciados, virtualmente en todas partes."

Martin Luther King, Jr.
Discurso sobre la guerra contra Vietnam (1967)

24 de març del 2003

I d e e s
q u e
f u n c i o n e n


El primer aniversari de l’impost sobre les bosses de plàstic a Irlanda, tot un èxit

CIVITAS2004 - Servei d'informació sobre desenvolupament sostenible
DUBLIN, Irlanda, 18 de març de 2003 - Ara fa un any, el març de 2002, que Irlanda va establir un impost o taxa per a l’ús de les bosses de plàstic, generalment utilitzats en els comerços d’alimentació, els negocis minoristes i altres petites empreses per als productes que venen. L’impost, que ha estat molt efectiu per conscienciar a la població de la necessitat de reduir els residus, ha recaptat fins ara 9,6 milions d’euros.

[Més informació]

NO A LA GUERRA

18 de març del 2003

M á s
( a u t é n t i c a s )
r a z o n e s


Interesante artículo:
¿Qué pasaría si de repente la OPEP se cambia al euro?

Escrito por Pual Harris. Original en inglés aquí

No olvidemos que el motivo de todas las guerras es siempre económico, aunque se camufle detrás de conceptos como "patria", "seguridad", "valores religiosos"...

Sobre la propaganda de guerra, imprescindible el pequeño y demoledor libro "Principios elementales de la propaganda de guerra", de Anne Morelli, más información en este enlace.

C a d a
v e g a d a
e s t à
m é s
c l a r a
l a
r e s p o s t a>/b>

Vota a la revista TIME: quin país suposa un perill més gran per la pau?

La resposta està cada vegada més clara

NO A LA GUERRA

7 de març del 2003

E g u n k a r i a
i
e l s
f a n t a s m e s
d e l
¿ p a s s a t?


MIssatge rebut a la llista ecollista

Aprofito per posar-me al costat de Maragall i les seves decalracions sobre la tortura en el cas Egunkaria


=========================================


From: "Pep Monterde"
To: eco@llistes.drac.com
Subject: [eco]: Article del 9
Date: Fri, 28 Feb 2003 18:52:26 +0100


"Perdoneu-me a mí també (com a l'Ignasi) perquè no
és un tema estrictament
d'ecologisme, però després de llegir-lo no m'he
pogut estar de fer-lo
còrrer. Aquest article va sortir publicat ahir al
9 i a Vilaweb :

He tornat a sentir l'horror

Periodista i escriptor

opinió

ORIOL MALLÓ .

Els detinguts d'«Egunkaria» m'han fet recordar
els déus inclements que un
dia de 1992 em van omplir de por i de cops, i em
van convertir en una
desferra humana als soterranis de l'infern



He tornat a sentir les veus d'antany. Ho
confesso. He fet tot el possible
per oblidar-les i actuar com si res d'allò que va
succeir hagués passat
realment. Es un mecanisme de supervivència i una
forma d'oblidar que vaig
viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer.
Es així. Tenia síndrome d'
estocolom. Si m'estava passant a mi és que potser
m'ho mereixia perquè en el
fons, si havia caigut, devia ser culpable. Però
he tornar a sentir les veus
d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el
cos, les ganes de morir i la
impunitat d'aquells uniformats que em van
destruir per dins i per fora. He
esperat que es morissin de càncer o d'accident.
No els desitjo res millor.
Però no ha servit de gaire. Ells continuen,
feliços i satisfets, torturant
la gent amb la perícia de sempre. I he sentit les
veus d'antany: els seus
insults i els plors de la gent, els crits
esquinçats de les víctimes,
tancada en celes estretes i fosques esperant el
següent interrogatori.

I no puc callar més. Perquè he callat massa. I el
meu silenci, ara mateix,
seria redoblar la meva complicitat amb uns
malparits que no mereixen un lloc
entre els vius. He sentit les veus d'antany, fa
tot just poques hores. Els
detinguts de l'Egunkaria a qui ofegaven amb
bosses de plàstic, els ciutadans
que eren apallissats a les dependències de la
Guardia Civil i aquell home
que, arribat al límit de l'horror, intenta
suïcidar-se. I sé que és veritat.
Pura, crua, aterradora veritat. Ara com fa deu
anys. Jo he vist l'horror,
estrany al meu propi cos, mentre el matxucaven a
base de bé i es divertien
fent-me passar uns agulla pel braç simulant la
sessió d'electroxocs que
vindria després. Sempre que no cantés, és clar.
Recordo com m'ofegaven, cada
cop una mica més, fins al punt de perdre el
sentit i caure a terra. Com m'
aixecaven a òsties. I com seguien pegant-me amb
guies telefòniques. I no han
canviat.

Són els mateixos senyors que viuen i treballen a
la caserna de la Guardia
Civil del meu barri, veïns de casa, que em van
mirar a la cara i em van dir
que si els denunciava em pelarien. Ells em van
acompanyar a Madrid per
torturar-me a plaer a la seu central de Guzmán el
Bueno. I és ben cert: Em
van clavar la por al cos. Van vèncer la meva
resistència i em vaig deixar
morir. Ells eren deus inclements que es
permetien, un dia de juliol de 1992,
convertir-me en una desferra humana. I em van
omplir de por i vaig preferir
plegar de viure abans que seguir l'interrogatori.
Però ja saben el que es
fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por
que t'intentis estrangular. I
l'únic que et queda es llençar-te contra la paret
i menjar-te una grapa i
esperar que et facis prou mal per evitar que ells
te'n facin encara més. I
he sentit les veus del passat ara, en aquest
present que em torna, de nou,
als replecs de la memòria. Allà on vaig estar,
als soterranis de l'infern,
indefens a les seves mans, exposat a una
degradació que cap home hauria de
conèixer . I tot s'ha fet real ara que escolto
per la ràdio que un ciutadà
basc ha intentat suïcidar-se perquè ja no podia
més. I jo no puc més. I vull
vèncer la por.

Que tornin, que em prenguin de nou, que
m'apallissin sense remissió i que no
els pugui escopir a la cara i recordar-los que no
em podran vèncer. Em van
vèncer. Es dolorós reconèixer-ho. Es el seu
triomf. La confessió que firmes
contra la teva voluntat i que refutes davant un
jutge que només fa cas de
les declaracions extretes sota tortura, que com
saben tots els inquisidors
és el camí per arribar a la veritat. No et
recomposes fàcilment. T'han
vinclat l'ànima i t'han arruïnat la vida. Res més
fàcil. Després ja només
resta el terror que et queda a dintre i no se'n
va mai. I saps que la
impunitat és absoluta, que ningú et creurà, que
ets un terrorista i que t'ho
inventes tot. Com que tots declarem tortures,
tots mentin. L'axioma,
justament, és el contrari. No sóc un cas apart.
Tots passen per la
piconadora en una festival de vexació inhumana
que la Guardia Civil aplica a
tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni
tan sols el mèrit de ser l'
excepció a cap regla. I no era res personal. Però
per mi si que ho era. I no
els perdonava, però em resignava. No pagaran el
seu crim. Res no els
passarà. Seguiran fent mal perquè el PP, el
govern i les seves clavegueres,
considera que la tortura és la millor forma
d'extreure una confessió i de
sembrar el pànic entre el personal sabent que
gaudiran, de passada, de l'
encobriment informatiu car sempre hi haurà
sicaris disposats a negar l'
evidència.

Però no puc més. He escoltat les veus d'abans. I
l'Egunkaria m'ha recordat
que tinc el deure de parlar. Que l'estat
policial, la maquinària del terror
i la mascarada democràtica han guanyat la
partida. Que Franco i els
vencedors de la guerra marquen les seves víctimes
en nom de la creuada
antiterrorista. I així ho dic jo. A qui vulgui
escoltar-me. Ells em van
torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de
1992. Ho han tornat a fer
el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria però ho
han seguit fent cada dia de
la seva vida. I si per ser etarres s'ho
mereixien, aclariu-m'ho i legalitzem
la tortura. No siguem més hipòcrites.
Prediqueu-ho als quatre vents i feu
feliç l'Espanya racial. Però jo no vull callar
més. He sentit les veus d'
antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!.
I els asseguro que tinc la
por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou.
Por de topar-me'ls una nit
i no poder defensar-me'n. Por que tot torni a
passar i estar sol. Indefens.
Perquè aquest article el llegiran. I la veritat
és l'únic que no suporten.
Creguin-me."



*******
Per a gestions de la llista, envia un missatge a
majordomo@drac.com amb contingut:
help

3 de març del 2003

M é s
e x p l i c a c i o n s
a
l a
g u e r r a


Forum Barcelona 2004 - L'Observatori de Crisis - Informació de conflictes actuals - Seguiment de les processos de pau

Nova teoria sobre els motius de la guerra a l’Iraq

La guerra a l’Iraq ja no és una qüestió que s’ha de discutir, és una decisió presa i l’únic que encara es planteja és el futur del Consell de Seguretat de l’ONU i la seva participació o marginació en crisis internacionals futures. Per tant, segons l’administració Bush, si l’ONU vol demostrar que serveix per a alguna cosa, ha de donar la raó als EUA i donar suport a la nova resolució amb un mínim de nou vots. Existeixen proves documentals que els homes que exerceixen ara el poder als EUA havien planificat aquesta guerra fa una dècada i van començar a posar en pràctica els seus plans fa com a mínim un any. I hi ha teories que la guerra contra l’Iraq no té cap relació amb les armes de destrucció massiva, el terrorisme, el règim de Saddam i ni tan sols amb el petroli.Molts analistes opinen que l’objectiu és fer-se amb el control de l’Orient Mitjà.Però encara hi ha un altra teoria, defensada pel prestigiós geògraf David Harvey, el qual suggereix que es tracta de la necessitat de prospecció i expansió de nous mercats per una acumulació excessiva de béns i capital, que provoca la baixada de preus i pèrdua de beneficis. En ocasions anteriors, els EUA van resoldre el problema d’excés de capital mitjançant mesures com el “New Deal” (Nous Tracte)dels anys trenta, que preveia inversions importants en infraestructures, educació i despeses socials. A partir dels anys 70, quan les economies d’Alemanya i el Japó es consolidaven i s’estenien, els EUA van canviar la seva tàctica del domini sobre la producció global pel domini global de les finances. La política de l’FMI d’imposar la liberalització dels mercats en els països que rebien la seva ajuda, va provocar l’enfonsament econòmic de l’Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental i va permetre l’entrada de capital nord-americà. Actualment, l’Iraq ofereix l’oportunitat de creació d’un nou espai geogràfic per a l’expansió econòmica i la possibilitat de control de l’economia d’altres nacions mitjançant el control de subministrament del petroli.
3
3
3


No, només per dir que avui és 3/3/3. Pues eso



26 de febrer del 2003

D o n d e
d i g o
" d i g o " . . .


Esto es lo que decía la Palacio hasta que la pusieron firmes

Enlace a la noticia en El Mundo

Martes, 13 de Agosto de 2002

REUNIÓN CON COLIN POWELL EN WASHINGTON
Palacio dice que 'el mundo estaría mejor sin Sadam Husein', pero que un ataque a Irak 'no es realista'

EFE

WASHINGTON.- La ministra de Asuntos Exteriores de España, Ana Palacio, ha dicho en Washington que "el mundo estaría mejor sin Sadam Husein", pero considera que un ataque de Estados Unidos a Irak "no es realista" en estos momentos.

Ana Palacio y el secretario de Estado, Colin Powell calificaron las relaciones entre Madrid y Washington de "excelentes" tras una reunión en el Departamento de Estado. Powell añadió que en los últimos tiempos "nos habíamos convertido ya en muy buenos amigos telefónicos".

Los responsables de las diplomacias de España y Estados Unidos analizaron el tema de Irak, la situación de Oriente Próximo y la campaña de EEUU contra el terrorismo.

El secretario de Estado Powell aseguró que "ha sido un placer" reunirse con la ministra Palacio a la que agradeció todo el apoyo que España está prestando a EEUU en su guerra contra el terror.

También se abordaron otros asuntos como el Tribunal Penal Internacional (TPI). EEUU está estudiando la posibilidad de retirar su ayuda militar a los países que se unan al TPI y no se comprometan a no extraditar a "cascos azules" estadounidenses. Ana Palacio aseguró que este tema "se va a tratar a nivel europeo".

25 de febrer del 2003

H a c e r
a l g o,
p e r o
d e
v e r d a d


Extraído del comunicado de premsa de la asociación CEMA que se encuentra en este enlace, junto con el informe correpsondiente

“Las iniciativas legales puestas en marcha por el Gobierno español no afrontan la amenaza real que suponen estos barcos. Se han hecho apresuradamente como respuesta a la presión social y resultan una maraña legal que impide que puedan ser eficientes. Buques como el “Prestige” seguirán navegando por los océanos de todo el mundo mientras no se tome en serio la caótica situación a la que se ha llevado al tráfico marítimo mundial”.

20 de febrer del 2003

U n a
i m a t g e
d' A z n a r
a l
m ó n


El preu de que uns el donin coba (veure més avall el missatge de l'11 de febrer) és que molts altres tinguin aquesta imatge d'ell (en aquest cas, a Mèxic)


18 de febrer del 2003

A i x ó,
h o
e x p l i c a
t o t ?


Bé, està clar que dissabte la gent no vam fallar i el vam deixar ben claret (i també català, gairebé petem Barna). Guerra a l'Iraq... aquest gràfic ho explica tot?



I què diu el PP? Doncs el PP dise:



No t'ho creus? això, juntament amb d'altres tant o més groses, està a la pàgina del PP (no, a la anti-aznar no, a la "bona", l'oficial), a un butlletí que te'l pots descarregar aqui (PDF 1,1 Mb)

14 de febrer del 2003

L a
g u e r r a
e s
e s t o


En el New York Times de hoy: 17 civiles afganos (entre ellos, mujeres y niños), asesinados en un bombardeo norteamericano

En fin, que NO a la guerra. ¿Lo dejaremos claro el 15 (mañana)?

Afghans Report 17 Civilians Killed in Allied Air Raids
By CARLOTTA GALL


ABUL, Afghanistan, Feb.12 — Afghan officials said today that 17 civilians, including women and children, had been killed in an American-led bombing of a mountainous region of southern Afghanistan, where United States Special Forces have been fighting rebels since Monday.

The fighting began when the Special Forces were attacked in an ambush and called in coalition planes to bomb the area.

Col. Roger King, the United States military spokesman, said that the Special Forces battled about 25 rebels who had been spotted taking up offensive positions around midday Tuesday, and that the Americans had captured 12 men near the village of Lejay.

He reported no American or coalition casualties and said he had no information about civilian casualties. But the civilian toll appears to have been heavy.

An aide to the governor of Helmand Province, where the fighting was going on, said villagers had reported to the authorities that 17 civilians, including women and children, had been killed.

"The people came crying, saying their relatives had died or were missing," the aide, Haji Muhammad Wali, said by telephone from Helmand's capital, Lashkar Gah, Reuters reported.

The fighting has been concentrated in Baghran, a mountainous region in the north of the province. Baghran has been a source of concern for the United States military tracking movements of suspected rebels.

13 de febrer del 2003

E l
1 5 ,
m a n i


polsa a sobre de la imatge per veure la convocatòria a la teva ciutat
==========================================
pulsa sobre la imagen para ver la convocatoria en tu ciudad
==========================================
click here to see the event in your city

15 F = pau = paz = peace


528 ciutats per la pau / ciudades por la paz / cities for peace !

...i no deixis de signar contra la guerra aquí.
...y no dejes de firmar contra la guerra aquí.
...and don't forget to sign against war here

www.antelaguerraactua.org

12 de febrer del 2003

U n
r e c u r s o . . .


...para la democratización del conocimiento: Enciclopedia Libre Universal

He introducido un artículo (profesional): ISO 14000

Recomendable, tanto para consultar como para construir.

11 de febrer del 2003

1 5 - F :
C o n v o c a t ò r i a


Aqui teniu una bonica animació sobre les convocatòries del 15-F:

http://www.fundacioperlapau.org/iraq/documents/aturem.swf


L o
q u e
q u i e r e
A z n a r


Pues que le den coba los "chiflados de la guerra preventiva" (Bush y sus apoyos más reaccionarios, denominados así por un tipo tan poco "sospechoso" como Arthur Schlesinger Jr., ver artículo). Que le den coba con artículos como éste del New York Times


February 11, 2003
Bush and Aznar New, if Unlikely, Allies
By EMMA DALY



MADRID, Feb. 10 — It seems an unlikely pairing — the gregarious Texan and the reserved Castilian former tax inspector — but a close friendship has formed between President Bush and Prime Minister José María Aznar of Spain.

"From the first moment, there was a current of mutual understanding and liking, and an extraordinary ease in the relationship," Mr. Aznar said in an interview on Friday, describing his relationship with Mr. Bush. "And naturally that makes working together a lot easier."

This personal bond stands in striking contrast to Mr. Bush's frosty relations with some other European leaders, particularly Chancellor Gerhard Schröder of Germany. The president is often portrayed in Europe as an aggressive unilateralist who sees the world's problems in dangerously black-and-white terms.

Mr. Aznar shares with Mr. Bush free-market economic values and a no-nonsense view of the world. Although European leaders tend to a more nuanced sense of history, Mr. Aznar has no problem in seeing the Iraq crisis as a choice between Saddam Hussein and George Bush.

Today, for example, Mr. Aznar lined up behind Mr. Bush on the American proposal that the North Atlantic Treaty Organization begin helping Turkey, a NATO member and Iraq neighbor, prepare for war. Germany, France and Belgium blocked that proposal.

"Spain's position is to heed the request of an ally, Turkey, which feels threatened and asks for help," Mr. Aznar said. "We must not transmit a message of weakness to the Iraqi regime."

He is also convinced, as is Mr. Bush, that terrorists will try to use weapons of mass destruction, and that the world community must act now to pre-empt them. "The combination of rogue states and terrorists capable of anything, of killing thousands of people in five minutes without firing a shot — I don't want a world like that, and I won't accept a world like that," he said.

His stand has contributed to what appears to be a significant reordering of America's strategic priorities in Europe. Countries like Spain, once regarded as more peripheral than Germany and France, have moved to the center of the Bush administration's attention. Others, like Poland and Italy, that have been supportive of Mr. Bush have raised their standing in Washington.

Spain, now a member of the United Nations Security Council, will vote with the United States to support an attack on Iraq and, with Prime Minister Tony Blair of Britain, is lobbying other European nations to support Mr. Bush.

Washington might expect such help from London, but Madrid has rarely been such an outspoken ally, and some of its support reflects the personal chemistry between the American and Spanish leaders.

At their initial meeting in June 2001, when Mr. Bush chose to start his first European tour by flying to Spain, he went far beyond what was expected by promising to help Mr. Aznar in the fight against terrorism, a priority of Spain for many years because of its violent Basque separatist movement.

Terrorism was discussed at all four summit meetings between the two leaders. "Cooperation on antiterrorism between the U.S. and Spain has never been closer," Mr. Aznar said in the interview.

On the streets of Madrid, noisy demonstrators have waved "Toxic Texan" banners, but in the Moncloa Palace complex where Mr. Aznar lives and works, the center-right Spanish government dominated by his Popular Party has always offered a warm welcome — in the only foreign language spoken by Mr. Bush. There was even a Bush-style trip to a government ranch.

Mr. Aznar wrote the first draft of the article signed by eight European leaders and published last month in The Wall Street Journal that hailed "American bravery, generosity and farsightedness" in freeing Europe from Fascism and Communism.

"I'm in favor of a strong, solid relationship between Europe and the United States, and therefore between Spain and the U.S., because I think this relationship increases peace and security," Mr. Aznar said in the interview. "I believe that Europe needs the U.S. more than some think, and that the U.S. needs Europe more than some people think."

This does not always play well at home, especially in an atmosphere of prewar tension heightened by popular opposition to a war in Iraq. Opinion polls show that more than 70 percent of Spaniards oppose intervention in Iraq.

Asked about anti-Americanism in Spain, Mr. Aznar said: "There might be people who believe that to ensure peace and security in the world, we must distance ourselves from the U.S., but I don't see it like that. I believe that rifts between the U.S. and Europe have signaled bad times for global peace."

Mr. Aznar's arguments in support of force to disarm Mr. Hussein are dismissed by other Spanish political parties. Most scorn what they see as Mr. Aznar's willingness to fall into line with Washington.

The opposition Socialist leader, José Luis Rodríguez Zapatero, accused Mr. Aznar of seeking support for "whatever Mr. Bush says." Guillerme Vázquez of the Galician Nationalist Bloc told Mr. Aznar, "You are the voice of your master," while Gaspar Llamazares, leader of the United Left Party, called him "a vassal" of the United States.

Mr. Aznar rejects this criticism, accusing the opposition of "doing anything for electoral gain." His party faces local elections in May, but he said "I'm not driven by electoral criteria, nor by short-termism."

He said nobody wanted war, but added: "Peace must be based on respect for law. We cannot invent a reality that does not exist. There is nothing more dangerous than a political leader who builds castles in the air, and I believe political leaders who raise false hopes, who don't look at the world as it is, are set to reap failure."

Mr. Aznar will meet Chancellor Schröder on Tuesday on the Canary island of Lanzarote. Asked if that would be an opportunity to lobby the German leader, who opposes a war on Iraq, he said he hoped to achieve "a convergence of shades of opinion, more unity than before, on this issue in particular."

Copyright 2003 The New York Times Company

Traduzco algunas "perlas" del flipante artículo (IMHO, impropio de un medio como el New Yorrk Times pero, en los tiempos que corren, parece que todo vale a mayor gloria de cierta visión de los USA)

* Título: Bush y Aznar: nuevos aliados, aunque parezca mentira

* Parece una pareja inverosímil - el tejano afable y el castellano reservado, antiguo inspector de hacienda - pero una estrecha amistad ha surgido entre el presidente Bush y el primer ministro de España, Jose Mª Aznar.

* El Sr. Aznar comparte con el Sr. Bush los valores del libre mercado y una sensata visión del mundo. Aunque los líderes europeos tienden a una visión más matizada de la historia, el Sr. Aznar no tiene ningún problema en contemplar la crisis de Irak como una elección entre Saddam Hussein y George Bush.

* España, ahora miembro del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, votará con los Estados Unidos en apoyo de un ataque contra Irak (...) Madrid raramente ha sido un aliado destacado, en parte ese apoyo refleja la química personal entre los líderes norteamericano y español.

* El Sr. Aznar escribió el primer borrador del artículo firmado por ocho líderes europeos (...) que elogiaba la "valentía, generosidad y visión de futuro americanas" al liberar Europa del fascismo y del comunismo. Esto no sienta bien en casa, especialmente en una atomósfera de tensión prebélica calentada por la oposición popular a la guerra en Irak.

* Preguntado sobre el antiamericanismo en España, el Sr. Aznar dijo: "puede haber gente que crea que para asegurar la paz y la seguridad en el mundo nos debemos distanciar de los EEUU, pero yo no lo veo así".

En fin, Pilarín... Especialmente gracioso es lo de los EEUU liberándonos del fascismo, cuando fueron el principal apoyo internacional de Franco, y los primeros en legitimarlo. Y para descontaminar, y ya que se habla de "antiamericanismo", veamos un artículo desde los EEUU (¿también será antiamericano Norman Bimbaum, ciudadano de los EEUU?) que contesta a esos ocho primeros ministros, que por lo que parece que son más papistas que el Papa (me refiero a Bush, no al otro, que parece que también se le está rebotando al Imperio)

Carta abierta a los primeros ministros desde EEUU

Norman Birnbaum es profesor emérito de la Facultad de Derecho de la
Universidad de Georgetown y asesor del Comité Progresista del Congreso


EL PAÍS | Internacional - 09-02-2003


A los primeros ministros de España, Dinamarca, Hungría, Italia, Polonia,
Portugal, Reino Unido, y al presidente de la República Checa:

Su declaración de solidaridad con la política del Gobierno estadounidense
hacia Irak plantea más preguntas de las que responde. Solidaridad con
nuestro Gobierno no es lo mismo que solidaridad con nuestro pueblo. Dentro
de sus propios países, la mayoría rechaza la política estadounidense con
respecto a Irak. Los sondeos de opinión en Estados Unidos reflejan una
nación profundamente dividida. La consternación, la duda y la oposición a
una guerra contra Irak están aumentando con rapidez. Seguramente, sus
embajadores les habrán dicho que en nuestras iglesias, comunidades,
escuelas y universidades, en el Congreso y en la prensa, se está desatando
una tormenta política.

En estas circunstancias, su llamada a la "unidad" con Estados Unidos tiene
un tono curiosamente ritualizado. La unidad auténtica podría proceder de un
consenso razonado dentro de nuestros países, y entre nosotros y buena parte
del resto del mundo. Esto es lo que nuestro presidente no ha alcanzado.
Nuestros países comparten, como dicen ustedes, valores democráticos. Sin
embargo, el primer ministro británico se niega a permitir que se vote en la
Cámara de los Comunes sobre la guerra contra Irak. Su homólogo español sólo
admite un debate en el Congreso de los Diputados. Los preparativos del
Gobierno de Bush para la guerra incluyen restricciones draconianas de los
derechos de los residentes o visitantes árabes o musulmanes en Estados
Unidos. Quienes respaldan al presidente han organizado una campaña de
difamación o intimidación contra aquellos ciudadanos que manifiestan su
disensión. Grotescamente, el plan milenarista del Gobierno de Bush para
democratizar Oriente Próximo nunca se ha debatido en el Congreso ni en la
nación. En ambas orillas del Atlántico, nuestras culturas democráticas
manifiestan profundos fallos.

Declaran ustedes que el sistema de derecho es un componente primordial de
nuestra herencia común. El presidente Bush sostiene que nuestro país tiene
derecho a eliminar a enemigos en potencia mediante ataques preventivos. La
proclamación del derecho de ataque preventivo por parte de una nación
contra otra es un asalto definitivo contra la dolorosamente construida
estructura del derecho internacional. Es una invitación a que otros países
sigan el ejemplo. Estados Unidos ya ha transgredido el derecho
internacional con el trato dado a los prisioneros que ha hecho en
Afganistán o que han sido capturados por Gobiernos aliados en otras partes.
Peor aún, el presidente, en su discurso sobre el estado de la Unión, ha
declarado: "En conjunto, más de 3.000 sospechosos de terrorismo han sido
detenidos en diversos países. Otros muchos han encontrado un destino
diferente. Digámoslo de esta forma, ya no suponen un problema para Estados
Unidos, ni para nuestros amigos y aliados". Estados Unidos, por
consiguiente, ha creado un espacio extralegal y, si hay que creer al
presidente ("un destino diferente"), ha matado a aquellos que han penetrado
en él. Desde la primavera de 1945, ningún líder de un gran país occidental
se ha jactado tan abiertamente de practicar el terrorismo estatal.
Naturalmente, cuando pensamos en el sistema de derecho, Berlusconi (y esto
lo digo con todo el respeto a sus múltiples y admirables cualidades) no es
el primer nombre que se nos viene a la mente. Razón de más para que sus
colegas reflexionen sobre su respaldo implícito a precedentes que
inevitablemente se volverán contra sus propios países. Proclaman ustedes su
vinculación al futuro de Naciones Unidas, pero no critican el desprecio del
presidente Bush hacia ese organismo. La tacha de "círculo de debate y
discusión" por atreverse a debatir las iniciativas estadounidenses.

Aceptan ustedes, con pasmosa tranquilidad, la afirmación de que "el régimen
iraquí y sus armas de destrucción masiva representan una clara amenaza para
la seguridad mundial". Repiten algo que no es más que una ficción de la
Casa Blanca, que Irak respalda a Al Qaeda. No hay pruebas convincentes de
ninguno de los dos argumentos. Tratan ustedes la obsesión del presidente
Bush con Irak como algo racional. Las amenazas para la seguridad mundial
que suponen la creciente brutalidad del Gobierno israelí en Palestina, el
conflicto entre India y Pakistán, el programa de armamento nuclear de Corea
del Norte, no parecen preocuparles excesivamente. Las amenazas mayores como
el hambre, la enfermedad y la pobreza en el mundo no merecen una mención
por su parte. Mientras tanto, con una indiferencia bastante convincente por
las consecuencias, están ustedes dispuestos a respaldar a Estados Unidos en
el inicio de una conflagración en Oriente Próximo.

Nada parece importarles más a ustedes que evitar un conflicto con el
Gobierno actual de Estados Unidos. Es difícil creer que esto vaya en
consonancia con la dignidad de sus pueblos, o con una duradera amistad con
Estados Unidos. Lo que nos honraría a todos sería la abierta expresión de
disensión, y no la ansiosa demostración de fidelidad. En este sentido, las
opiniones públicas de sus países son mejores amigas de nuestra nación que
sus dirigentes.

10 de febrer del 2003

A r a,
c o n t r a
l a
g u e r r a


Encara estàvem amb el Prestige i la xarxa va tornar a rebelar-se, una altra vegada contra el PP i la seva desinformació, aquesta vegada, contra una guerra que no és inevitable

I recorda: el dia 15, manifesta't a la teva ciutat!
--------¡Y recuerda: el día 15. manifiéstate en tu ciudad!
------------------------And remember: the 15th, rally in your city!

més info sobre les convocatòries del 15 a noalaguerra.org


I per signar:

www.antelaguerraactua.org

antelaguerraactua@antelaguerraactua.org

Ante la guerra, ¡Actúa!


LA GUERRA PROVOCA





    • Abusos y violaciones de derechos humanos


    • Sufrimiento y pérdidas de vidas humanas


    • Destrucción de la estructura económica y social


    • Devastación del medio ambiente

La posibilidad de una intervención armada en Irak requiere una acción urgente










Súmate a las peticiones de las ONG y escribe al Presidente Aznar

Ayúdanos difundiendo este mensaje