p o c a -
s o l t a
Això és el que vam patir anit al Llantiol. Un paio, aquest Vila, que arriba mandrós i només trepitjar l'escenari surt corrents per anar a cagar perquè s'havia afartat de frijoles i havia de donar sortida a la seva vida interior". Que no porta res preparat i ho ha d'improvisar tot sobre la marxa.
I tota l'estona igual, despropòsits i desconsideracions vers el públic que no es estrany que es penedeixi d'haver pagat l'entrada (en el meu cas, 8 euros gràcies a l'Atrapalo, però 8 euros! no m'ho puc permetreeeeeeffff).
Sort del teclista que l'acompanya, un professional (que no sé com aguanta a aquest dèspota), que assoleix que l'espectacle mantingui una mica de dignitat musical.
I sort que al final et fas un fart de riure només comparable al fart de llegums que s'ha clavat aquest menda el Quim, al qual la seva manca total de tot acaba fent-li simpàtic... En fi, sinò fos per aixó i perquè el Quim Vila m'ha ensenyat a grapejar una mica la guitarra, jo també diria "Quina merda tot!"
I sort que al final et fas un fart de riure només comparable al fart de llegums que s'ha clavat aquest menda el Quim, al qual la seva manca total de tot acaba fent-li simpàtic... En fi, sinò fos per aixó i perquè el Quim Vila m'ha ensenyat a grapejar una mica la guitarra, jo també diria "Quina merda tot!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada