T o r n o ...
...convertit en regidor (ja us explicaré)
24 de juliol del 2003
21 de juny del 2003
Los convergentes, más papìstas que el papa (o más monarquicos que los borbones ;)
Por cierto, muy apropiada la cita del comienzo
| Hacer una corona es mucho más fácil que hallar una cabeza digna de llevarla (Johann W. Goethe) |
 |
 |
| CATALUNYA |
 |
|
| CiU pide la nulidad de seis concejales de Martorell que no juraron al Rey |
|
BARCELONA.- El grupo de CiU del Ayuntamiento de Martorell presentó ayer una solicitud en la Alcaldía para que se declare nula de pleno derecho la toma de posesión de cuatro concejales del PSC y dos de ERC. Según CiU, el pleno incumplió el decreto que regula la fórmula para la toma de posesión de cargos.Según CiU, ninguno de los seis cargos electos respetó la normativa al omitir el juramento o la promesa, ya sea por imperativo legal o no, de lealtad al Rey. La federación pide que se inicien los trámites de revisión de las actuaciones nulas, y que mientras se resuelva la solicitud se suspenda la ejecución de la toma de posesión de los cargos de concejales, además de la proclamación del alcalde, informa Europa Press. CiU asegura que Dora Ramon (candidata a la alcaldía por el PSC), Adrià Arqué (PSC), Joan Jorba (ERC), Antonio Mantis (PSC), Esmeralda Rodríguez (PSC) y Carles Ruiz (ERC) no hicieron correctamente el juramento con lealtad al Rey. CiU también exige que se declare nula la proclamación del alcalde, al haber sido votado por seis personas que omitieron el juramento. Pese a que CiU fue la lista más votada, el pleno eligió como nueva alcaldesa a la socialista Ramon con los votos del PSC, ERC e ICV. |
3 de juny del 2003
P a r a
r e f l e x i o n a r . . .
Terrorismo
JOSÉ MARTÍ GÓMEZ - 03/06/2003 - LA VANGUARDIA
Entre las manifestaciones de condena, el repetido mensaje de que el terrorismo de ETA será derrotado y los sepelios en los que se expresa la indignación y el dolor, lo más claro lo ha dicho Máximo en su viñeta diaria en “El País”: tres coronas mortuorias con sus leyendas respectivas. Se lee: “El Gobierno vasco, impotente”. Y “El Gobierno español, incompetente”. “ETA, perpetua”, se lee en la tercera de las coronas. ¿A cuántos jefes de Gobierno y ministros del Interior ha “enterrado” políticamente ETA? Siendo mal pensado hay que creer en la tesis de que mientras el número de asesinados al cabo del año se mantenga en dosis de baja intensidad, el terrorismo es rentable electoralmente
r e f l e x i o n a r . . .
Terrorismo
JOSÉ MARTÍ GÓMEZ - 03/06/2003 - LA VANGUARDIA
Entre las manifestaciones de condena, el repetido mensaje de que el terrorismo de ETA será derrotado y los sepelios en los que se expresa la indignación y el dolor, lo más claro lo ha dicho Máximo en su viñeta diaria en “El País”: tres coronas mortuorias con sus leyendas respectivas. Se lee: “El Gobierno vasco, impotente”. Y “El Gobierno español, incompetente”. “ETA, perpetua”, se lee en la tercera de las coronas. ¿A cuántos jefes de Gobierno y ministros del Interior ha “enterrado” políticamente ETA? Siendo mal pensado hay que creer en la tesis de que mientras el número de asesinados al cabo del año se mantenga en dosis de baja intensidad, el terrorismo es rentable electoralmente
2 de juny del 2003
A m b
F e r r e r e s
Notícia a www.e-noticies.com
L'humor de Ferreres provoca malestar a l'ambaixada israeliana
El Periódico publicava en la seva edició del passat dissabte una carta del portaveu de l'Ambaixada d'Israel a Madrid, Jackie Eldan, en la que expressava "la meva indignació per la vinyeta de Ferreres publicada el dia 29 maig. "Ferreres -afegia- traspassa els límits de la crítica a l'Estat o al Govern d'Israel per situar-se clarament en el camp de la calúmnia i la deslegitimació infundada". El diplomàtic l'acusava també de "criminalitzar l'Estat d'Israel", voler retratar-lo "com un poble exterminador" i "identificar-lo amb l'Alemanya nazi". El conegut humorista replicava el mateix dia amb una altra vinyeta en la que apareixia ell mateix dient "tinc sort; n'hi ha molts que els han enviat l'excavadora" (veure vinyeta).
* La vinyeta de la indignació israeliana
* Enllaç a la carta del portaveu de l'ambaixada d'Israel
* La resposta de Ferreres
* Pero la cosa vé de lluny. Aquesta vinyeta, publicada el 15 de març del 2002...
* ... ja va provocar una resposta, en aquest cas del mateix ambaixador (veure-la en aquest enllaç)
F e r r e r e s
Notícia a www.e-noticies.com
L'humor de Ferreres provoca malestar a l'ambaixada israeliana
El Periódico publicava en la seva edició del passat dissabte una carta del portaveu de l'Ambaixada d'Israel a Madrid, Jackie Eldan, en la que expressava "la meva indignació per la vinyeta de Ferreres publicada el dia 29 maig. "Ferreres -afegia- traspassa els límits de la crítica a l'Estat o al Govern d'Israel per situar-se clarament en el camp de la calúmnia i la deslegitimació infundada". El diplomàtic l'acusava també de "criminalitzar l'Estat d'Israel", voler retratar-lo "com un poble exterminador" i "identificar-lo amb l'Alemanya nazi". El conegut humorista replicava el mateix dia amb una altra vinyeta en la que apareixia ell mateix dient "tinc sort; n'hi ha molts que els han enviat l'excavadora" (veure vinyeta).
* La vinyeta de la indignació israeliana
* Enllaç a la carta del portaveu de l'ambaixada d'Israel
* La resposta de Ferreres
* Pero la cosa vé de lluny. Aquesta vinyeta, publicada el 15 de març del 2002...
* ... ja va provocar una resposta, en aquest cas del mateix ambaixador (veure-la en aquest enllaç)
9 de maig del 2003
A s í
v e n
a
A n s a r
d e s
d e l s
U S A
noticia del New York Times de 05/05/2003
Spanish Leader Visits Bush, Who Delivers on a Promise
By ELISABETH BUMILLER
ASHINGTON, May 7 — President Bush today rewarded one of his most loyal supporters in the Iraq war, Prime Minister José María Aznar of Spain, with a meeting in the Oval Office, a dinner at the White House and the inclusion of Batasuna, a radical Basque nationalist party, on the State Department list of international terrorist groups.
-----------------------
Traducción:
El líder español visita a Bush, que cumple una promesa
El presidente Bush recompensó a uno de sus más leales seguidores en la guerra de Irak [Aznar] con una reunión en el despacho oval, una comida en la casa blanca y la inclusión de Batasuna, un partido nacionalista radical vasco, en la lista del Departamento de Estado de grupos terroristas internacionales
Debe ser el pack turístico para líderes sumisos (2ª clase): visita, comida y un papelito de recuerdo. Algunas cuestiones: ¿ya le compensarán a Ansar esas migajas todo lo que ha pasado, el pobre? ¿comió en el comedor o en la cocina de la Casa Blanca? ¿volvió a aparecer su acento tex-mex? Y, sobre todo, ¿que pasó debajo de la mesa del despacho oval?
v e n
a
A n s a r
d e s
d e l s
U S A
noticia del New York Times de 05/05/2003
Spanish Leader Visits Bush, Who Delivers on a Promise
By ELISABETH BUMILLER
ASHINGTON, May 7 — President Bush today rewarded one of his most loyal supporters in the Iraq war, Prime Minister José María Aznar of Spain, with a meeting in the Oval Office, a dinner at the White House and the inclusion of Batasuna, a radical Basque nationalist party, on the State Department list of international terrorist groups.
-----------------------
Traducción:
El líder español visita a Bush, que cumple una promesa
El presidente Bush recompensó a uno de sus más leales seguidores en la guerra de Irak [Aznar] con una reunión en el despacho oval, una comida en la casa blanca y la inclusión de Batasuna, un partido nacionalista radical vasco, en la lista del Departamento de Estado de grupos terroristas internacionales
Debe ser el pack turístico para líderes sumisos (2ª clase): visita, comida y un papelito de recuerdo. Algunas cuestiones: ¿ya le compensarán a Ansar esas migajas todo lo que ha pasado, el pobre? ¿comió en el comedor o en la cocina de la Casa Blanca? ¿volvió a aparecer su acento tex-mex? Y, sobre todo, ¿que pasó debajo de la mesa del despacho oval?
23 d’abril del 2003
7 d’abril del 2003
L o
q u e
d i j o
e s t e
t i p o
Discurso de Michael Moore, óscar al mejor documental, y traducción comentada que ha hecho el menda yo mismo.
Oscars 2003: Acceptance speech from Michael Moore
ACCEPTANCE SPEECH
Michael Moore: Whoa. On behalf of our producers Kathleen Glynn and Michael Donovan from Canada, I'd like to thank the Academy for this. I have invited my fellow documentary nominees on the stage with us, and we would like to — they're here in solidarity with me because we like nonfiction. We like nonfiction and we live in fictitious times. We live in the time where we have fictitious election results that elects a fictitious president. We live in a time where we have a man sending us to war for fictitious reasons. Whether it's the fictition of duct tape or fictition of orange alerts we are against this war, Mr. Bush. Shame on you, Mr. Bush, shame on you. And any time you got the Pope and the Dixie Chicks against you, your time is up. Thank you very much.
Traducción:
Bueno.... En nombre de nuestros productores Kathleen Glynn y Michael Donovan de Canadá, quisiera dar las gracias a la Academia. He invitado a mis compañeros candidatos a que suban al escenario con nosotros. Están aquí en solidaridad conmigo, porque nos gusta la realidad (NT: "no ficción"en el original). Nos gusta la realidad y vivimos en tiempos ficticios. Vivimos en un tiempo de resultados electorales ficticios que eligen a un presidente ficticio. Vivimos en un tiempo donde un hombre nos está enviando a una guerra por razones ficticias. Ya sea una ficción de cinta americana (NT: se refiere a la utilizada para atar las manos a los prisioneros iraquíes, ver este enlace) o una ficción de "alerta naranja" (NT: el segundo nivel en el "Sistema de alerta para la seguridad de la patria" puesto en marcha por el gobierno de los USA, corresponde a "alto riesgo de ataques terroristas"), nosotros estamos contra esta guerra, Sr. Bush. Avergüéncese, Sr. Bush, avergüéncese. En el momento que usted ha conseguido (NT: empieza la música trompetería para ahogar el discurso, el resto es prácticamente inaudible) que desde el Papa hasta hasta las Dixie Chicks (NT: un popular grupo norteamericano de chicas de música comercial que se ha posicionado contra la guerra), su tiempo se ha acabado. ¡Muchas gracias!
q u e
d i j o
e s t e
t i p o
Discurso de Michael Moore, óscar al mejor documental, y traducción comentada que ha hecho el menda yo mismo.
Oscars 2003: Acceptance speech from Michael Moore
ACCEPTANCE SPEECH
Michael Moore: Whoa. On behalf of our producers Kathleen Glynn and Michael Donovan from Canada, I'd like to thank the Academy for this. I have invited my fellow documentary nominees on the stage with us, and we would like to — they're here in solidarity with me because we like nonfiction. We like nonfiction and we live in fictitious times. We live in the time where we have fictitious election results that elects a fictitious president. We live in a time where we have a man sending us to war for fictitious reasons. Whether it's the fictition of duct tape or fictition of orange alerts we are against this war, Mr. Bush. Shame on you, Mr. Bush, shame on you. And any time you got the Pope and the Dixie Chicks against you, your time is up. Thank you very much.
Traducción:
Bueno.... En nombre de nuestros productores Kathleen Glynn y Michael Donovan de Canadá, quisiera dar las gracias a la Academia. He invitado a mis compañeros candidatos a que suban al escenario con nosotros. Están aquí en solidaridad conmigo, porque nos gusta la realidad (NT: "no ficción"en el original). Nos gusta la realidad y vivimos en tiempos ficticios. Vivimos en un tiempo de resultados electorales ficticios que eligen a un presidente ficticio. Vivimos en un tiempo donde un hombre nos está enviando a una guerra por razones ficticias. Ya sea una ficción de cinta americana (NT: se refiere a la utilizada para atar las manos a los prisioneros iraquíes, ver este enlace) o una ficción de "alerta naranja" (NT: el segundo nivel en el "Sistema de alerta para la seguridad de la patria" puesto en marcha por el gobierno de los USA, corresponde a "alto riesgo de ataques terroristas"), nosotros estamos contra esta guerra, Sr. Bush. Avergüéncese, Sr. Bush, avergüéncese. En el momento que usted ha conseguido (NT: empieza la música trompetería para ahogar el discurso, el resto es prácticamente inaudible) que desde el Papa hasta hasta las Dixie Chicks (NT: un popular grupo norteamericano de chicas de música comercial que se ha posicionado contra la guerra), su tiempo se ha acabado. ¡Muchas gracias!
4 d’abril del 2003
H a b l a
P i c a s s o
Cuando el Secretario de Estado de los EE.UU. presentó su caso en contra de Iraq en el consejo de la seguridad de la O.N.U el 5 de febrero, el tapiz del "Guernica" que se exhibe habitualmente allí fue tapado. Esta negación simbólica de una suprema respuesta artística a la guerra movió a Ariel Dorfman a hacer esta poesía.
Pablo Picasso has words for Colin Powell from the other side of death
Ariel Dorfman
25 - 2 - 2003
When the US Secretary of State presented his case against Iraq at the UN Security Council on 5 February, the tapestry of Guernica that routinely hangs there was covered up. This symbolic denial of a supreme artistic response to war moved Ariel Dorfman to poetry.
Yes, even here, here more than anywhere else,
we know and watch what is going on
what you are doing with the world
we left behind
What else can we do with our time?
Yes, there you were, Mr. Secretary,
I think that is how they call you
there you were
standing in front of my Guernica
a replica it is true
but still my vision of what was done
that day to the men to the women
and to the children to that one child
in Guernica that day in 1937
from the sky
Not really standing in front of it.
It had been covered, our Guernica,
covered so you could speak.
There in the United Nations building.
So you could speak about Iraq.
Undisturbed by Guernica.
Why should it disturb perturb you?
Why did you not ask that the cover
be removed
the picture
be revealed?
Why did you not point to the shrieking
the horse dying over and over again
the woman with the child forever dead
the child that I nurse here in this darkness
the child who watches with me
as you speak
and you speak.
Why did you not say
This is why we must be rid of the dictator.
Why did you not say
This is what Iraq has already done and undone.
Why did you not say
This is what we are trying to save the world from.
Why did you not use
Guernica to make your case?
Were you afraid that the mother
would leap from her image and say
no he is the one
they are the ones who will bomb
from afar
they are the ones who will kill
the child
no no no
he is the one they them
from the distance the bombs
keeping us always out of sight
inside death and out of sight
Were you afraid that the horse
would show the world the near future
three thousand cruise missiles in the first hour
spinning into Baghdad
ten thousand Guernicas
spinning into Baghdad
from the sky
Were you afraid of my art
what I am still saying
more than sixty five years later
the story still being told
the vision still dangerous
the light bulb still hanging
like an eye from the dead
my eye that looks at you from the dead
beware
beware the eye of the child
in the dark
you will join us
the child and I
the horse and the mother
here on the other side
you will join us soon
you will journey here
as we all do
is that why you were
so afraid of me?
join us
and spend the rest of eternity
watching
watching
watching
next to us
next to the remote dead
not only of Iraq
not only of
is that why you were
so afraid of that eye?
watching
your own eyes sewn open wide looking
at the world you left behind
there is nothing else to do
with our time
sentenced to watch
and watch
by our side
until there will be no Guernicas left
until the living understand
and then, Mr. Secretary,
and then
a world with no Guernicas
and then
yes then
you and I
yes then
we can rest
you and I and the covered child
Guernica, by Pablo Picasso (1937)
See larger reproduction here
Copyright © 2003. Published by openDemocracy
P i c a s s o
Cuando el Secretario de Estado de los EE.UU. presentó su caso en contra de Iraq en el consejo de la seguridad de la O.N.U el 5 de febrero, el tapiz del "Guernica" que se exhibe habitualmente allí fue tapado. Esta negación simbólica de una suprema respuesta artística a la guerra movió a Ariel Dorfman a hacer esta poesía.
Pablo Picasso has words for Colin Powell from the other side of death
Ariel Dorfman
25 - 2 - 2003
When the US Secretary of State presented his case against Iraq at the UN Security Council on 5 February, the tapestry of Guernica that routinely hangs there was covered up. This symbolic denial of a supreme artistic response to war moved Ariel Dorfman to poetry.
Yes, even here, here more than anywhere else,
we know and watch what is going on
what you are doing with the world
we left behind
What else can we do with our time?
Yes, there you were, Mr. Secretary,
I think that is how they call you
there you were
standing in front of my Guernica
a replica it is true
but still my vision of what was done
that day to the men to the women
and to the children to that one child
in Guernica that day in 1937
from the sky
Not really standing in front of it.
It had been covered, our Guernica,
covered so you could speak.
There in the United Nations building.
So you could speak about Iraq.
Undisturbed by Guernica.
Why should it disturb perturb you?
Why did you not ask that the cover
be removed
the picture
be revealed?
Why did you not point to the shrieking
the horse dying over and over again
the woman with the child forever dead
the child that I nurse here in this darkness
the child who watches with me
as you speak
and you speak.
Why did you not say
This is why we must be rid of the dictator.
Why did you not say
This is what Iraq has already done and undone.
Why did you not say
This is what we are trying to save the world from.
Why did you not use
Guernica to make your case?
Were you afraid that the mother
would leap from her image and say
no he is the one
they are the ones who will bomb
from afar
they are the ones who will kill
the child
no no no
he is the one they them
from the distance the bombs
keeping us always out of sight
inside death and out of sight
Were you afraid that the horse
would show the world the near future
three thousand cruise missiles in the first hour
spinning into Baghdad
ten thousand Guernicas
spinning into Baghdad
from the sky
Were you afraid of my art
what I am still saying
more than sixty five years later
the story still being told
the vision still dangerous
the light bulb still hanging
like an eye from the dead
my eye that looks at you from the dead
beware
beware the eye of the child
in the dark
you will join us
the child and I
the horse and the mother
here on the other side
you will join us soon
you will journey here
as we all do
is that why you were
so afraid of me?
join us
and spend the rest of eternity
watching
watching
watching
next to us
next to the remote dead
not only of Iraq
not only of
is that why you were
so afraid of that eye?
watching
your own eyes sewn open wide looking
at the world you left behind
there is nothing else to do
with our time
sentenced to watch
and watch
by our side
until there will be no Guernicas left
until the living understand
and then, Mr. Secretary,
and then
a world with no Guernicas
and then
yes then
you and I
yes then
we can rest
you and I and the covered child
Guernica, by Pablo Picasso (1937)
See larger reproduction here
Copyright © 2003. Published by openDemocracy
31 de març del 2003
3 6
a ñ o s
n o
e s
n a d a
"En este momento de la historia es irrefutable que nuestro prestigio mundial es patéticamente débil. Nuestra política de guerra excita un desprecio y aversión pronunciados, virtualmente en todas partes."
Martin Luther King, Jr.
Discurso sobre la guerra contra Vietnam (1967)
a ñ o s
n o
e s
n a d a
"En este momento de la historia es irrefutable que nuestro prestigio mundial es patéticamente débil. Nuestra política de guerra excita un desprecio y aversión pronunciados, virtualmente en todas partes."
Martin Luther King, Jr.
Discurso sobre la guerra contra Vietnam (1967)
24 de març del 2003
I d e e s
q u e
f u n c i o n e n
El primer aniversari de l’impost sobre les bosses de plàstic a Irlanda, tot un èxit
CIVITAS2004 - Servei d'informació sobre desenvolupament sostenible
DUBLIN, Irlanda, 18 de març de 2003 - Ara fa un any, el març de 2002, que Irlanda va establir un impost o taxa per a l’ús de les bosses de plàstic, generalment utilitzats en els comerços d’alimentació, els negocis minoristes i altres petites empreses per als productes que venen. L’impost, que ha estat molt efectiu per conscienciar a la població de la necessitat de reduir els residus, ha recaptat fins ara 9,6 milions d’euros.
[Més informació]
NO A LA GUERRA
q u e
f u n c i o n e n
El primer aniversari de l’impost sobre les bosses de plàstic a Irlanda, tot un èxit
CIVITAS2004 - Servei d'informació sobre desenvolupament sostenible
DUBLIN, Irlanda, 18 de març de 2003 - Ara fa un any, el març de 2002, que Irlanda va establir un impost o taxa per a l’ús de les bosses de plàstic, generalment utilitzats en els comerços d’alimentació, els negocis minoristes i altres petites empreses per als productes que venen. L’impost, que ha estat molt efectiu per conscienciar a la població de la necessitat de reduir els residus, ha recaptat fins ara 9,6 milions d’euros.
[Més informació]
NO A LA GUERRA
18 de març del 2003
M á s
( a u t é n t i c a s )
r a z o n e s
Interesante artículo:
¿Qué pasaría si de repente la OPEP se cambia al euro?
Escrito por Pual Harris. Original en inglés aquí
No olvidemos que el motivo de todas las guerras es siempre económico, aunque se camufle detrás de conceptos como "patria", "seguridad", "valores religiosos"...
Sobre la propaganda de guerra, imprescindible el pequeño y demoledor libro "Principios elementales de la propaganda de guerra", de Anne Morelli, más información en este enlace.
( a u t é n t i c a s )
r a z o n e s
Interesante artículo:
¿Qué pasaría si de repente la OPEP se cambia al euro?
Escrito por Pual Harris. Original en inglés aquí
No olvidemos que el motivo de todas las guerras es siempre económico, aunque se camufle detrás de conceptos como "patria", "seguridad", "valores religiosos"...
Sobre la propaganda de guerra, imprescindible el pequeño y demoledor libro "Principios elementales de la propaganda de guerra", de Anne Morelli, más información en este enlace.
C a d a
v e g a d a
e s t à
m é s
c l a r a
l a
r e s p o s t a>/b>
Vota a la revista TIME: quin país suposa un perill més gran per la pau?
La resposta està cada vegada més clara
NO A LA GUERRA
v e g a d a
e s t à
m é s
c l a r a
l a
r e s p o s t a>/b>
Vota a la revista TIME: quin país suposa un perill més gran per la pau?
La resposta està cada vegada més clara
NO A LA GUERRA
7 de març del 2003
E g u n k a r i a
i
e l s
f a n t a s m e s
d e l
¿ p a s s a t?
MIssatge rebut a la llista ecollista
Aprofito per posar-me al costat de Maragall i les seves decalracions sobre la tortura en el cas Egunkaria
=========================================
From: "Pep Monterde"
To: eco@llistes.drac.com
Subject: [eco]: Article del 9
Date: Fri, 28 Feb 2003 18:52:26 +0100
"Perdoneu-me a mí també (com a l'Ignasi) perquè no
és un tema estrictament
d'ecologisme, però després de llegir-lo no m'he
pogut estar de fer-lo
còrrer. Aquest article va sortir publicat ahir al
9 i a Vilaweb :
He tornat a sentir l'horror
Periodista i escriptor
opinió
ORIOL MALLÓ .
Els detinguts d'«Egunkaria» m'han fet recordar
els déus inclements que un
dia de 1992 em van omplir de por i de cops, i em
van convertir en una
desferra humana als soterranis de l'infern
He tornat a sentir les veus d'antany. Ho
confesso. He fet tot el possible
per oblidar-les i actuar com si res d'allò que va
succeir hagués passat
realment. Es un mecanisme de supervivència i una
forma d'oblidar que vaig
viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer.
Es així. Tenia síndrome d'
estocolom. Si m'estava passant a mi és que potser
m'ho mereixia perquè en el
fons, si havia caigut, devia ser culpable. Però
he tornar a sentir les veus
d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el
cos, les ganes de morir i la
impunitat d'aquells uniformats que em van
destruir per dins i per fora. He
esperat que es morissin de càncer o d'accident.
No els desitjo res millor.
Però no ha servit de gaire. Ells continuen,
feliços i satisfets, torturant
la gent amb la perícia de sempre. I he sentit les
veus d'antany: els seus
insults i els plors de la gent, els crits
esquinçats de les víctimes,
tancada en celes estretes i fosques esperant el
següent interrogatori.
I no puc callar més. Perquè he callat massa. I el
meu silenci, ara mateix,
seria redoblar la meva complicitat amb uns
malparits que no mereixen un lloc
entre els vius. He sentit les veus d'antany, fa
tot just poques hores. Els
detinguts de l'Egunkaria a qui ofegaven amb
bosses de plàstic, els ciutadans
que eren apallissats a les dependències de la
Guardia Civil i aquell home
que, arribat al límit de l'horror, intenta
suïcidar-se. I sé que és veritat.
Pura, crua, aterradora veritat. Ara com fa deu
anys. Jo he vist l'horror,
estrany al meu propi cos, mentre el matxucaven a
base de bé i es divertien
fent-me passar uns agulla pel braç simulant la
sessió d'electroxocs que
vindria després. Sempre que no cantés, és clar.
Recordo com m'ofegaven, cada
cop una mica més, fins al punt de perdre el
sentit i caure a terra. Com m'
aixecaven a òsties. I com seguien pegant-me amb
guies telefòniques. I no han
canviat.
Són els mateixos senyors que viuen i treballen a
la caserna de la Guardia
Civil del meu barri, veïns de casa, que em van
mirar a la cara i em van dir
que si els denunciava em pelarien. Ells em van
acompanyar a Madrid per
torturar-me a plaer a la seu central de Guzmán el
Bueno. I és ben cert: Em
van clavar la por al cos. Van vèncer la meva
resistència i em vaig deixar
morir. Ells eren deus inclements que es
permetien, un dia de juliol de 1992,
convertir-me en una desferra humana. I em van
omplir de por i vaig preferir
plegar de viure abans que seguir l'interrogatori.
Però ja saben el que es
fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por
que t'intentis estrangular. I
l'únic que et queda es llençar-te contra la paret
i menjar-te una grapa i
esperar que et facis prou mal per evitar que ells
te'n facin encara més. I
he sentit les veus del passat ara, en aquest
present que em torna, de nou,
als replecs de la memòria. Allà on vaig estar,
als soterranis de l'infern,
indefens a les seves mans, exposat a una
degradació que cap home hauria de
conèixer . I tot s'ha fet real ara que escolto
per la ràdio que un ciutadà
basc ha intentat suïcidar-se perquè ja no podia
més. I jo no puc més. I vull
vèncer la por.
Que tornin, que em prenguin de nou, que
m'apallissin sense remissió i que no
els pugui escopir a la cara i recordar-los que no
em podran vèncer. Em van
vèncer. Es dolorós reconèixer-ho. Es el seu
triomf. La confessió que firmes
contra la teva voluntat i que refutes davant un
jutge que només fa cas de
les declaracions extretes sota tortura, que com
saben tots els inquisidors
és el camí per arribar a la veritat. No et
recomposes fàcilment. T'han
vinclat l'ànima i t'han arruïnat la vida. Res més
fàcil. Després ja només
resta el terror que et queda a dintre i no se'n
va mai. I saps que la
impunitat és absoluta, que ningú et creurà, que
ets un terrorista i que t'ho
inventes tot. Com que tots declarem tortures,
tots mentin. L'axioma,
justament, és el contrari. No sóc un cas apart.
Tots passen per la
piconadora en una festival de vexació inhumana
que la Guardia Civil aplica a
tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni
tan sols el mèrit de ser l'
excepció a cap regla. I no era res personal. Però
per mi si que ho era. I no
els perdonava, però em resignava. No pagaran el
seu crim. Res no els
passarà. Seguiran fent mal perquè el PP, el
govern i les seves clavegueres,
considera que la tortura és la millor forma
d'extreure una confessió i de
sembrar el pànic entre el personal sabent que
gaudiran, de passada, de l'
encobriment informatiu car sempre hi haurà
sicaris disposats a negar l'
evidència.
Però no puc més. He escoltat les veus d'abans. I
l'Egunkaria m'ha recordat
que tinc el deure de parlar. Que l'estat
policial, la maquinària del terror
i la mascarada democràtica han guanyat la
partida. Que Franco i els
vencedors de la guerra marquen les seves víctimes
en nom de la creuada
antiterrorista. I així ho dic jo. A qui vulgui
escoltar-me. Ells em van
torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de
1992. Ho han tornat a fer
el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria però ho
han seguit fent cada dia de
la seva vida. I si per ser etarres s'ho
mereixien, aclariu-m'ho i legalitzem
la tortura. No siguem més hipòcrites.
Prediqueu-ho als quatre vents i feu
feliç l'Espanya racial. Però jo no vull callar
més. He sentit les veus d'
antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!.
I els asseguro que tinc la
por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou.
Por de topar-me'ls una nit
i no poder defensar-me'n. Por que tot torni a
passar i estar sol. Indefens.
Perquè aquest article el llegiran. I la veritat
és l'únic que no suporten.
Creguin-me."
*******
Per a gestions de la llista, envia un missatge a
majordomo@drac.com amb contingut:
help
i
e l s
f a n t a s m e s
d e l
¿ p a s s a t?
MIssatge rebut a la llista ecollista
Aprofito per posar-me al costat de Maragall i les seves decalracions sobre la tortura en el cas Egunkaria
=========================================
From: "Pep Monterde"
To: eco@llistes.drac.com
Subject: [eco]: Article del 9
Date: Fri, 28 Feb 2003 18:52:26 +0100
"Perdoneu-me a mí també (com a l'Ignasi) perquè no
és un tema estrictament
d'ecologisme, però després de llegir-lo no m'he
pogut estar de fer-lo
còrrer. Aquest article va sortir publicat ahir al
9 i a Vilaweb :
He tornat a sentir l'horror
Periodista i escriptor
opinió
ORIOL MALLÓ .
Els detinguts d'«Egunkaria» m'han fet recordar
els déus inclements que un
dia de 1992 em van omplir de por i de cops, i em
van convertir en una
desferra humana als soterranis de l'infern
He tornat a sentir les veus d'antany. Ho
confesso. He fet tot el possible
per oblidar-les i actuar com si res d'allò que va
succeir hagués passat
realment. Es un mecanisme de supervivència i una
forma d'oblidar que vaig
viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer.
Es així. Tenia síndrome d'
estocolom. Si m'estava passant a mi és que potser
m'ho mereixia perquè en el
fons, si havia caigut, devia ser culpable. Però
he tornar a sentir les veus
d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el
cos, les ganes de morir i la
impunitat d'aquells uniformats que em van
destruir per dins i per fora. He
esperat que es morissin de càncer o d'accident.
No els desitjo res millor.
Però no ha servit de gaire. Ells continuen,
feliços i satisfets, torturant
la gent amb la perícia de sempre. I he sentit les
veus d'antany: els seus
insults i els plors de la gent, els crits
esquinçats de les víctimes,
tancada en celes estretes i fosques esperant el
següent interrogatori.
I no puc callar més. Perquè he callat massa. I el
meu silenci, ara mateix,
seria redoblar la meva complicitat amb uns
malparits que no mereixen un lloc
entre els vius. He sentit les veus d'antany, fa
tot just poques hores. Els
detinguts de l'Egunkaria a qui ofegaven amb
bosses de plàstic, els ciutadans
que eren apallissats a les dependències de la
Guardia Civil i aquell home
que, arribat al límit de l'horror, intenta
suïcidar-se. I sé que és veritat.
Pura, crua, aterradora veritat. Ara com fa deu
anys. Jo he vist l'horror,
estrany al meu propi cos, mentre el matxucaven a
base de bé i es divertien
fent-me passar uns agulla pel braç simulant la
sessió d'electroxocs que
vindria després. Sempre que no cantés, és clar.
Recordo com m'ofegaven, cada
cop una mica més, fins al punt de perdre el
sentit i caure a terra. Com m'
aixecaven a òsties. I com seguien pegant-me amb
guies telefòniques. I no han
canviat.
Són els mateixos senyors que viuen i treballen a
la caserna de la Guardia
Civil del meu barri, veïns de casa, que em van
mirar a la cara i em van dir
que si els denunciava em pelarien. Ells em van
acompanyar a Madrid per
torturar-me a plaer a la seu central de Guzmán el
Bueno. I és ben cert: Em
van clavar la por al cos. Van vèncer la meva
resistència i em vaig deixar
morir. Ells eren deus inclements que es
permetien, un dia de juliol de 1992,
convertir-me en una desferra humana. I em van
omplir de por i vaig preferir
plegar de viure abans que seguir l'interrogatori.
Però ja saben el que es
fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por
que t'intentis estrangular. I
l'únic que et queda es llençar-te contra la paret
i menjar-te una grapa i
esperar que et facis prou mal per evitar que ells
te'n facin encara més. I
he sentit les veus del passat ara, en aquest
present que em torna, de nou,
als replecs de la memòria. Allà on vaig estar,
als soterranis de l'infern,
indefens a les seves mans, exposat a una
degradació que cap home hauria de
conèixer . I tot s'ha fet real ara que escolto
per la ràdio que un ciutadà
basc ha intentat suïcidar-se perquè ja no podia
més. I jo no puc més. I vull
vèncer la por.
Que tornin, que em prenguin de nou, que
m'apallissin sense remissió i que no
els pugui escopir a la cara i recordar-los que no
em podran vèncer. Em van
vèncer. Es dolorós reconèixer-ho. Es el seu
triomf. La confessió que firmes
contra la teva voluntat i que refutes davant un
jutge que només fa cas de
les declaracions extretes sota tortura, que com
saben tots els inquisidors
és el camí per arribar a la veritat. No et
recomposes fàcilment. T'han
vinclat l'ànima i t'han arruïnat la vida. Res més
fàcil. Després ja només
resta el terror que et queda a dintre i no se'n
va mai. I saps que la
impunitat és absoluta, que ningú et creurà, que
ets un terrorista i que t'ho
inventes tot. Com que tots declarem tortures,
tots mentin. L'axioma,
justament, és el contrari. No sóc un cas apart.
Tots passen per la
piconadora en una festival de vexació inhumana
que la Guardia Civil aplica a
tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni
tan sols el mèrit de ser l'
excepció a cap regla. I no era res personal. Però
per mi si que ho era. I no
els perdonava, però em resignava. No pagaran el
seu crim. Res no els
passarà. Seguiran fent mal perquè el PP, el
govern i les seves clavegueres,
considera que la tortura és la millor forma
d'extreure una confessió i de
sembrar el pànic entre el personal sabent que
gaudiran, de passada, de l'
encobriment informatiu car sempre hi haurà
sicaris disposats a negar l'
evidència.
Però no puc més. He escoltat les veus d'abans. I
l'Egunkaria m'ha recordat
que tinc el deure de parlar. Que l'estat
policial, la maquinària del terror
i la mascarada democràtica han guanyat la
partida. Que Franco i els
vencedors de la guerra marquen les seves víctimes
en nom de la creuada
antiterrorista. I així ho dic jo. A qui vulgui
escoltar-me. Ells em van
torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de
1992. Ho han tornat a fer
el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria però ho
han seguit fent cada dia de
la seva vida. I si per ser etarres s'ho
mereixien, aclariu-m'ho i legalitzem
la tortura. No siguem més hipòcrites.
Prediqueu-ho als quatre vents i feu
feliç l'Espanya racial. Però jo no vull callar
més. He sentit les veus d'
antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!.
I els asseguro que tinc la
por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou.
Por de topar-me'ls una nit
i no poder defensar-me'n. Por que tot torni a
passar i estar sol. Indefens.
Perquè aquest article el llegiran. I la veritat
és l'únic que no suporten.
Creguin-me."
*******
Per a gestions de la llista, envia un missatge a
majordomo@drac.com amb contingut:
help
3 de març del 2003
M é s
e x p l i c a c i o n s
a
l a
g u e r r a
Forum Barcelona 2004 - L'Observatori de Crisis - Informació de conflictes actuals - Seguiment de les processos de pau
Nova teoria sobre els motius de la guerra a l’Iraq
La guerra a l’Iraq ja no és una qüestió que s’ha de discutir, és una decisió presa i l’únic que encara es planteja és el futur del Consell de Seguretat de l’ONU i la seva participació o marginació en crisis internacionals futures. Per tant, segons l’administració Bush, si l’ONU vol demostrar que serveix per a alguna cosa, ha de donar la raó als EUA i donar suport a la nova resolució amb un mínim de nou vots. Existeixen proves documentals que els homes que exerceixen ara el poder als EUA havien planificat aquesta guerra fa una dècada i van començar a posar en pràctica els seus plans fa com a mínim un any. I hi ha teories que la guerra contra l’Iraq no té cap relació amb les armes de destrucció massiva, el terrorisme, el règim de Saddam i ni tan sols amb el petroli.Molts analistes opinen que l’objectiu és fer-se amb el control de l’Orient Mitjà.Però encara hi ha un altra teoria, defensada pel prestigiós geògraf David Harvey, el qual suggereix que es tracta de la necessitat de prospecció i expansió de nous mercats per una acumulació excessiva de béns i capital, que provoca la baixada de preus i pèrdua de beneficis. En ocasions anteriors, els EUA van resoldre el problema d’excés de capital mitjançant mesures com el “New Deal” (Nous Tracte)dels anys trenta, que preveia inversions importants en infraestructures, educació i despeses socials. A partir dels anys 70, quan les economies d’Alemanya i el Japó es consolidaven i s’estenien, els EUA van canviar la seva tàctica del domini sobre la producció global pel domini global de les finances. La política de l’FMI d’imposar la liberalització dels mercats en els països que rebien la seva ajuda, va provocar l’enfonsament econòmic de l’Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental i va permetre l’entrada de capital nord-americà. Actualment, l’Iraq ofereix l’oportunitat de creació d’un nou espai geogràfic per a l’expansió econòmica i la possibilitat de control de l’economia d’altres nacions mitjançant el control de subministrament del petroli.
e x p l i c a c i o n s
a
l a
g u e r r a
Forum Barcelona 2004 - L'Observatori de Crisis - Informació de conflictes actuals - Seguiment de les processos de pau
Nova teoria sobre els motius de la guerra a l’Iraq
La guerra a l’Iraq ja no és una qüestió que s’ha de discutir, és una decisió presa i l’únic que encara es planteja és el futur del Consell de Seguretat de l’ONU i la seva participació o marginació en crisis internacionals futures. Per tant, segons l’administració Bush, si l’ONU vol demostrar que serveix per a alguna cosa, ha de donar la raó als EUA i donar suport a la nova resolució amb un mínim de nou vots. Existeixen proves documentals que els homes que exerceixen ara el poder als EUA havien planificat aquesta guerra fa una dècada i van començar a posar en pràctica els seus plans fa com a mínim un any. I hi ha teories que la guerra contra l’Iraq no té cap relació amb les armes de destrucció massiva, el terrorisme, el règim de Saddam i ni tan sols amb el petroli.Molts analistes opinen que l’objectiu és fer-se amb el control de l’Orient Mitjà.Però encara hi ha un altra teoria, defensada pel prestigiós geògraf David Harvey, el qual suggereix que es tracta de la necessitat de prospecció i expansió de nous mercats per una acumulació excessiva de béns i capital, que provoca la baixada de preus i pèrdua de beneficis. En ocasions anteriors, els EUA van resoldre el problema d’excés de capital mitjançant mesures com el “New Deal” (Nous Tracte)dels anys trenta, que preveia inversions importants en infraestructures, educació i despeses socials. A partir dels anys 70, quan les economies d’Alemanya i el Japó es consolidaven i s’estenien, els EUA van canviar la seva tàctica del domini sobre la producció global pel domini global de les finances. La política de l’FMI d’imposar la liberalització dels mercats en els països que rebien la seva ajuda, va provocar l’enfonsament econòmic de l’Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental i va permetre l’entrada de capital nord-americà. Actualment, l’Iraq ofereix l’oportunitat de creació d’un nou espai geogràfic per a l’expansió econòmica i la possibilitat de control de l’economia d’altres nacions mitjançant el control de subministrament del petroli.
26 de febrer del 2003
D o n d e
d i g o
" d i g o " . . .
Esto es lo que decía la Palacio hasta que la pusieron firmes
Enlace a la noticia en El Mundo
Martes, 13 de Agosto de 2002
REUNIÓN CON COLIN POWELL EN WASHINGTON
Palacio dice que 'el mundo estaría mejor sin Sadam Husein', pero que un ataque a Irak 'no es realista'
EFE
WASHINGTON.- La ministra de Asuntos Exteriores de España, Ana Palacio, ha dicho en Washington que "el mundo estaría mejor sin Sadam Husein", pero considera que un ataque de Estados Unidos a Irak "no es realista" en estos momentos.
Ana Palacio y el secretario de Estado, Colin Powell calificaron las relaciones entre Madrid y Washington de "excelentes" tras una reunión en el Departamento de Estado. Powell añadió que en los últimos tiempos "nos habíamos convertido ya en muy buenos amigos telefónicos".
Los responsables de las diplomacias de España y Estados Unidos analizaron el tema de Irak, la situación de Oriente Próximo y la campaña de EEUU contra el terrorismo.
El secretario de Estado Powell aseguró que "ha sido un placer" reunirse con la ministra Palacio a la que agradeció todo el apoyo que España está prestando a EEUU en su guerra contra el terror.
También se abordaron otros asuntos como el Tribunal Penal Internacional (TPI). EEUU está estudiando la posibilidad de retirar su ayuda militar a los países que se unan al TPI y no se comprometan a no extraditar a "cascos azules" estadounidenses. Ana Palacio aseguró que este tema "se va a tratar a nivel europeo".
d i g o
" d i g o " . . .
Esto es lo que decía la Palacio hasta que la pusieron firmes
Enlace a la noticia en El Mundo
Martes, 13 de Agosto de 2002
REUNIÓN CON COLIN POWELL EN WASHINGTON
Palacio dice que 'el mundo estaría mejor sin Sadam Husein', pero que un ataque a Irak 'no es realista'
EFE
WASHINGTON.- La ministra de Asuntos Exteriores de España, Ana Palacio, ha dicho en Washington que "el mundo estaría mejor sin Sadam Husein", pero considera que un ataque de Estados Unidos a Irak "no es realista" en estos momentos.
Ana Palacio y el secretario de Estado, Colin Powell calificaron las relaciones entre Madrid y Washington de "excelentes" tras una reunión en el Departamento de Estado. Powell añadió que en los últimos tiempos "nos habíamos convertido ya en muy buenos amigos telefónicos".
Los responsables de las diplomacias de España y Estados Unidos analizaron el tema de Irak, la situación de Oriente Próximo y la campaña de EEUU contra el terrorismo.
El secretario de Estado Powell aseguró que "ha sido un placer" reunirse con la ministra Palacio a la que agradeció todo el apoyo que España está prestando a EEUU en su guerra contra el terror.
También se abordaron otros asuntos como el Tribunal Penal Internacional (TPI). EEUU está estudiando la posibilidad de retirar su ayuda militar a los países que se unan al TPI y no se comprometan a no extraditar a "cascos azules" estadounidenses. Ana Palacio aseguró que este tema "se va a tratar a nivel europeo".
25 de febrer del 2003
H a c e r
a l g o,
p e r o
d e
v e r d a d
Extraído del comunicado de premsa de la asociación CEMA que se encuentra en este enlace, junto con el informe correpsondiente
“Las iniciativas legales puestas en marcha por el Gobierno español no afrontan la amenaza real que suponen estos barcos. Se han hecho apresuradamente como respuesta a la presión social y resultan una maraña legal que impide que puedan ser eficientes. Buques como el “Prestige” seguirán navegando por los océanos de todo el mundo mientras no se tome en serio la caótica situación a la que se ha llevado al tráfico marítimo mundial”.
a l g o,
p e r o
d e
v e r d a d
Extraído del comunicado de premsa de la asociación CEMA que se encuentra en este enlace, junto con el informe correpsondiente
“Las iniciativas legales puestas en marcha por el Gobierno español no afrontan la amenaza real que suponen estos barcos. Se han hecho apresuradamente como respuesta a la presión social y resultan una maraña legal que impide que puedan ser eficientes. Buques como el “Prestige” seguirán navegando por los océanos de todo el mundo mientras no se tome en serio la caótica situación a la que se ha llevado al tráfico marítimo mundial”.
20 de febrer del 2003
18 de febrer del 2003
A i x ó,
h o
e x p l i c a
t o t ?
Bé, està clar que dissabte la gent no vam fallar i el vam deixar ben claret (i també català, gairebé petem Barna). Guerra a l'Iraq... aquest gràfic ho explica tot?
I què diu el PP? Doncs el PP dise:
No t'ho creus? això, juntament amb d'altres tant o més groses, està a la pàgina del PP (no, a la anti-aznar no, a la "bona", l'oficial), a un butlletí que te'l pots descarregar aqui (PDF 1,1 Mb)
h o
e x p l i c a
t o t ?
Bé, està clar que dissabte la gent no vam fallar i el vam deixar ben claret (i també català, gairebé petem Barna). Guerra a l'Iraq... aquest gràfic ho explica tot?
I què diu el PP? Doncs el PP dise:
No t'ho creus? això, juntament amb d'altres tant o més groses, està a la pàgina del PP (no, a la anti-aznar no, a la "bona", l'oficial), a un butlletí que te'l pots descarregar aqui (PDF 1,1 Mb)
14 de febrer del 2003
L a
g u e r r a
e s
e s t o
En el New York Times de hoy: 17 civiles afganos (entre ellos, mujeres y niños), asesinados en un bombardeo norteamericano
En fin, que NO a la guerra. ¿Lo dejaremos claro el 15 (mañana)?
Afghans Report 17 Civilians Killed in Allied Air Raids
By CARLOTTA GALL
ABUL, Afghanistan, Feb.12 — Afghan officials said today that 17 civilians, including women and children, had been killed in an American-led bombing of a mountainous region of southern Afghanistan, where United States Special Forces have been fighting rebels since Monday.
The fighting began when the Special Forces were attacked in an ambush and called in coalition planes to bomb the area.
Col. Roger King, the United States military spokesman, said that the Special Forces battled about 25 rebels who had been spotted taking up offensive positions around midday Tuesday, and that the Americans had captured 12 men near the village of Lejay.
He reported no American or coalition casualties and said he had no information about civilian casualties. But the civilian toll appears to have been heavy.
An aide to the governor of Helmand Province, where the fighting was going on, said villagers had reported to the authorities that 17 civilians, including women and children, had been killed.
"The people came crying, saying their relatives had died or were missing," the aide, Haji Muhammad Wali, said by telephone from Helmand's capital, Lashkar Gah, Reuters reported.
The fighting has been concentrated in Baghran, a mountainous region in the north of the province. Baghran has been a source of concern for the United States military tracking movements of suspected rebels.
g u e r r a
e s
e s t o
En el New York Times de hoy: 17 civiles afganos (entre ellos, mujeres y niños), asesinados en un bombardeo norteamericano
En fin, que NO a la guerra. ¿Lo dejaremos claro el 15 (mañana)?
Afghans Report 17 Civilians Killed in Allied Air Raids
By CARLOTTA GALL
ABUL, Afghanistan, Feb.12 — Afghan officials said today that 17 civilians, including women and children, had been killed in an American-led bombing of a mountainous region of southern Afghanistan, where United States Special Forces have been fighting rebels since Monday.
The fighting began when the Special Forces were attacked in an ambush and called in coalition planes to bomb the area.
Col. Roger King, the United States military spokesman, said that the Special Forces battled about 25 rebels who had been spotted taking up offensive positions around midday Tuesday, and that the Americans had captured 12 men near the village of Lejay.
He reported no American or coalition casualties and said he had no information about civilian casualties. But the civilian toll appears to have been heavy.
An aide to the governor of Helmand Province, where the fighting was going on, said villagers had reported to the authorities that 17 civilians, including women and children, had been killed.
"The people came crying, saying their relatives had died or were missing," the aide, Haji Muhammad Wali, said by telephone from Helmand's capital, Lashkar Gah, Reuters reported.
The fighting has been concentrated in Baghran, a mountainous region in the north of the province. Baghran has been a source of concern for the United States military tracking movements of suspected rebels.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)