5 de gener de 2010

Un matí de desembre a l'Alt Penedès...

U n
m a t í
d e
d e s e m b r e...








A la part més alta de l’alt Penedès trobem un racó de pau, un pla on s’aixeca el sobri edifici de les Caves Vilarnau, envoltat de vinyes i construït al 2005, amb la intenció (assolida) d’integrar-lo completament al paisatge penedenc.

Les vam veure a l'Atrapalo, i vam visitar-les en un diumenge de desembre plujós. La pluja donava un color especial a aquest espai, a la vegada que ressaltava la sensació de que el temps anava al pas just que requereix un bon cava.

Damaris, la guia, atenta i professional, ens va portar per totes les estances de les caves, cadascuna de les quals té el seu paper en el procés a que aquelles es consagren. Procés que comença amb la verema, que aquest any, ens diu Damaris, ha tingut lloc del 13 del juliol al 25 de setembre. Curta, però de bona qualitat.


La passejada per les vinyes, per raons meteorològiques, va quedar escurçada a una volta al llac artificial que té la funció de depurar les aigües utilitzades a la fabricació del cava, una mostra de la sostenibilitat que es vol aplicar a tot el procés productiu, i que sense dubte és un punt a favor d’aquesta empresa.
Cal dir que les Caves Vilarnau funcionen des del 1948, i en 1982 van ser adquirides pel grup González Byass. Una disgressió: si Osbornela imatge del brau, Byass té la de l’ampolla de “Tio Pepe”, totes dues (ens agradin més o menys, ètca o estèticament) indiscutibles icones d’una certa imatge d’Espanya...



La visita ha d’acabar amb un tast, per valorar el producte dels anys; de les vinyes i de les caves: l’excel•lent brut nature, suau i amb espurnejant personalitat, fa que ens portem amb nosaltres unes ampolles que ens acompanyaran en les celebracions del solstici d’hivern i del canvi d’any. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada