A q u e s t a

m e m ò r i a

q u e

n o

e s

p e r d e r à

lamalla.cat: "Encarnació Martorell, 'l'Anna Frank catalana', presenta el seu dietari de la Guerra Civil"

IMATGES 1

• 

Encarnació Martorell, l'anomenada 'Anna Frank catalana', sostè el seu diari personal durant la roda de premsa presentació d''Amb ulls de nena' (Ara Llibres), publicat més de 70 anys més tard. (Foto: EFE/Xavier Beltral)

'Amb ulls de nena' -editat per Ara Llibres- narra com va viure el dia a dia del conflicte bèl·lic des del seu balcó de l'Eixample

JOSE SOLER

• • 
• • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

“19 de juliol. No comprenc què passa. Quin espectacle! La gent als balcons i a les finestres; un trànsit grandiós; un tiroteig constant. Els cotxes porten pintades de les lletres CNT-FAI o bé UGT-AIT i moltes altres”, així comença una de les entrades del diari personal Amb ulls de nena (Ara Llibres, 2008), les vivències de la Guerra Civil narrades per una nena barcelonina de 12 anys anomenada Encarnació Martorell. Després de més set dècades guardats en un calaix, aquesta nena (que ara té 84 anys) ha presentat avui en roda de premsa els seus dietaris en què narra el dia a dia de la Guerra Civil espanyola, com si d'una mena d'Anna Frank es tractés (amb la diferència que l'Encarnació és viva per explicar-ho en primera persona). 117 relats que reflecteixen un període molt dur, en el què la gana, l'escassedat i la pèrdua de familiars i amics estan gairebé presents en totes les entrades d'aquest dietari.

Tot i que no estava molt convençuda de presentar-lo públicament, Encarnació Martorell ha ofert avui una roda de premsa davant nombrosos mitjans de comunicació per donar a conèixer el seu dietari personal de la Guerra Civil, que surt a la llum set dècades més tard d'haver estat escrit.Amb ulls de nena (Ara Llibres), narra les seves vivències quan amb 12 anys la irrupció de la Guerra Civil espanyola va començar a afectar-la emocionalment. 

Aquesta mena d'Anna Frank catalana, mostra a través de les 117 entrades del seu dietari personal com els bombardejos i les misèries la van anar fent madurar. Un període que avui ha descrit com “molt trist, amb moltes privacions, en què a una nena com jo no li tocava fer allò que li va tocar, com aconseguir menjar de la manera que l'aconseguíem”. Encarnació Martorell ha reconegut que amb la relectura que ha realitzat ara ha rememorat uns fets que tenia oblidats, adonant-se que el seu dietari és reiteratiu perquè el tema de la fam i l'escassedat estan sempre presents. 

El diari es tanca de manera abrupta l'any 1939, fet que l'Encarnació ha volgut explicat avui. La mort d'un dels seus amics, el Pepe Bueno (un noi una mica més gran que ella del que estava secretament enamorada) la va fer interrompre l'escriptura perquè estava molt tocada anímicament, segons ha reconegut.

Aquestes anotacions personals van estar guardades durant molts anys en un altell de casa seva fins que l'investigador Salvador Domènech els va descobrir arran d'un llibre que va preparar sobre els alumnes de la II República. L'Encarnació li va explicar llavors que havia fet unes cròniques escolars perquè era la cronista oficial de la seva escola. "Agafava paper de l'escola i escrivia amb llapis perquè no podia usar tinter", però no escrivia cada dia perquè estaven "enfeinats amb el racionament del menjar", per la qual cosa havien de fer "moltes cues", ha explicat avui l'Encarnació. 

Als seus 84 anys, afectada per la malaltia de Parkinson, Encarnació Martorell ha avançat que si el llibre té l'èxit que molts confien, part de la recaptació anirà a una fundació per a la investigació de la malaltia.

 

Publicat 30/09/2008  16:33h