Ajoblanco: REVOLVEMOS

Breaking news! Últimos flashes.

8 de gener de 2008

E l
q u e
M a r t o r e l l
n o
n e c e s s i t a...


El que Martorell no necessita…
(tot polemitzant amb el Xavier Rius arrel del seu article
Martorell necessita un Corbacho)

Publicada en e-noticies.com, amb comentaris sucosos

Publicada també en amartorell.com amb comentaris més sucosos encara

No necessita cap messies. La majoria som no creients, creients en altres religions i fins i tot ateus...

No necessita que diguem més vegades lo lletges que són algunes parts de la ciutat, tot i que ho siguin, de lletges.

Ni lo morta que està de vegades, que de vegades ho està.

No necessita més temps cap pare protector, que diu que se l’estima molt però no li deixa caminar sola ni créixer. Una vegada, Martorell es va voler emancipar, però va voler tornar al fals i castrant aixopluc patern...

Xavier, em sembla que no coneixes prou Martorell. Sempre parles dels lligams que te’n uneixen, però acabes opinant com qui només sap d’ella quan pateix el peatge de l’autopista o quan fa la penosa travessa del carrer del Mur, sense baixar de l’automòbil.

Que Martorell sigui el que ha de ser no depèn de l’adveniment de cap Corbacho, tot i els seus mèrits i encerts. Però abans d’ell a haver un Marina, i sempre, la fe d’una ciutat (l’Hospitalet) en si mateixa, i una colla de gent que feia pinya amb un projecte d’esquerres i de progrés.

Igual que a Cornellà, abans de Balmón va haver un Montilla, i encara abans un Prieto, i sempre la fe i la pinya per sobre dels personalismes i els partidismes, que sempre han estat però no han determinat.

A Martorell no hi hagut mai pinya. D’això es va aprofitar un fosc empleat de banca, políticament limitat però llest i coneixedor del terreny que trepitjava.

I va aprofitar que l’esquerra mai ha fet pinya, ni fa vint anys ni fa quatre, per vendre la seva rovellada moto, mobilitzant a aquells que amb ell guanyen o esperen guanyar o a ell el temen i jugant a la desmobilització dels votants potencials de l’esquerra, perquè no creguessin que l’alternativa era possible.



Així és com ha aconseguit (hem aconseguit) que Martorell sigui l’excepció política (per res excepcional) de la Catalunya metropolitana.

Val a dir que en aquesta feina, per acció o omissió, Salvador Esteve (d’ell parlàvem, clar) sempre ha comptat amb valuosos aliats dintre d’aquesta “esquerra” que moltes vegades no ha tingut nord.

Martorell ha de creure per fi en si mateixa. El seu creixement i la seva majoria d’edat depenen de la construcció d’una alternativa de progrés, d’esquerres, que facin pinya, si, en torn a un projecte divers, perquè el castell pugi ben amunt i puguem, per fi, treure el cap i reclamar el paper que el correspon entre les ciutats de Catalunya.

Durant quatre anys ho hem vist, tot el que es pot fer i totes les energies que hi han per fer-ho possible. La llei de barris de que parles, Xavier, ha estat un bon exemple. O el pla estratègic (que si, Xavier, que n’hi ha un). Hagués calgut més temps (i més anar tots a una) per materialitzar el canvi (calia endreçar 16 anys de inacció/reacció!), però al menys s’ha posat les bases per fer impossible la reculada total que agradaria a Esteve i a la seva capelleta que no veu més enllà dels seus interessos immediats.

De la pinya, els i les socialistes hem de ser el cor (ara si i per fi!) tots a una i recolzant-nos entre nosaltres i a qui tingui la responsabilitat d’encapçalar el projecte. Ara hem volgut que sigui l’Adrià Arqué. De tot cor, estem amb tu. Salut, company!

Toni Mantis
Secretari de comunicació
PSC Martorell

1 comentari:

  1. Anònim8:20 p. m.

    It is appropriate time to make a few plans for the long run and
    it is time to be happy. I have read this submit and if I may just I wish
    to recommend you few attention-grabbing things or suggestions.

    Perhaps you could write next articles relating to this article.
    I want to learn even more things approximately it!


    my page ... Zahngold Verkaufen

    ResponElimina