Marina Geli porta prou anys vivint de la política per saber de qué va el tema. Igual que els que l'aplaudeixen (a part dels diputats de CiU-ERC i Jordi Pujol), vull dir els també exconsellers Castells, Tura i Nadal, entre d'altres.
El tema és que, en l'actual sistema de representació política, una cosa és opinar com millitant i altra passar-te pel forro el mandat que t'ha fet el teu partit com a diputada que ets.
Tot i de tractar-se d'una votació sense recorregut polític, com ha demostrat la coherent abstenció de les CUP (un "poble sobirà" ha de demanar permís? Au!), Geli & Co han volgut aprofitar el seu amplificat ressò mediàtic per postular-se com actiu polític.
Aquest actiu, pinta de molta inquietud social o de recuperar valors del socialisme no fa, i pistes de cap on podria tirar Geli ens la pot donar la seva aferrissada defensa, com consellera (i després, impulsant la inhibició del PSC en la investigació de les moltes irregularitats) de l'opaca "sociovergència" sanitària, que deriva un cabdal immens de la font dels diners públics cap a butxaques privades (amb el risc d'esgotar la font).
Geli i la resta del corrent #7portes (tret de Ros, que sembla que ha negociat una sortida que el pot permetre mantenir l'alcaldia de Lleida) s'ha posat al marge del seu (fins ara) partit. Aquest és el fet (trànsfuga).
I encara que al fet el vulguin vestir de seda catalanista, en transfuguisme es queda.
