El blog d'en Joan Ferran
La plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir ahir de gom a gom. Milers de persones s’hi van aplegar per defensar la memòria històrica i les llibertats. A Madrid, i a altres ciutats del mon, va succeir quelcom de semblant.
Corren temps difícils, temps de crisi econòmica, i les veus de racistes, intolerants i feixistes malauradament tornen a sovintejar. Uns volen empresonar a un magistrat, altres assenyalen com a delinqüents als diferents i uns tercers, pretenen imposar-nos una moral –respectable, segur que sí- que no és la nostra, ni té per què ser la de tots. No ho consentirem.Si algú tenia l’esperança de que l’individualisme i el narcòtic d’alguns mitjans de comunicació esdevinguessin una medicina capaç de generar amnèsia col·lectiva, s’ha equivocat. Ahir, la Paquita, abans de cantar amb veu clara i serena la cançó de “Rosario la dinamitera” ens ho va dir: “ens varen tallar les flors un mes d’abril. Sí però, oblidaren que tots els mesos d’abril, de cada any, neixen noves flors”.
I la plaça fou de nou un clam amb aplaudiments i visques a la llibertat, contra el feixisme i els seus hereus declarats o emboscats. Onejaven les banderes més boniques: les tricolors. La plaça de Sant Jaume, malgrat faltar-hi alguns que es reclamen republicans, va tornar a ser, per unes hores, la plaça de la República sota l’aixopluc de una vella consigna:
Visca la llibertat!
