R e p ú b l  i c a

Hoy, el 78º aniversario de la proclamación de la II República, período democrático pero sin la anomalía de un jefe de estado que lo es por via venérea.

L a

c a r t a

q u e

n o 

e m

p u b l i c a

l ' I n f o r m a d o r

El Pont de l'Anoia, bombardejat pels feixistes 

ara fa 70 anys.

Sembla la Caserna l'any passat...

Amics de l’Informador,

La veritat és que em feia mandra escriure, però quan surts als papers i et diuen “boicotejador” alguna cosa has de dir, no? Oi?

És veritat que me'n vaig assabentar tard, quan em van parlar de les disculpes que vau haver de donar a uns ciutadans de Martorell que també sortien a la vostra llista de “busca y captura”.

Us explico.

Resulta que l’ajuntament va dir que faria un acte (deia) per divulgar els projectes que volia fer, etc... Molt bé. A aquest acte es suposava que estàvem convocats tots els ciutadans i ciutadanes de Martorell, encara que no votéssim CiU ( a mi em van ficar un full a la bústia, ¿o es que es va equivocar el repartidor?). Allà que vaig anar com martorellenc  que soc, i ves per on que anava enganyat.

Es tractava d’un acte partidista “de adhesión inquebrantable al régimen ” (convergent, o converboter, en la seva versió local) muntat única i exclusivament per atacar al PSC, que havia (havíem) tret un manifest en defensa de la gestió pública de l’aigua (i en contra de la privatització que vol fer CiU).

La intervenció principal era la del regidor Casasayas, que des del primer moment , nerviós, va arremetre contra els socialistes, sense ton ni son i sense explicar res més (que se l’entengués).

Cosa que va causar la lògica indignació d’alguns ciutadans, que veien com els seus diners s’utilitzaven... en contra d’ells, que havien pagat l’acte!  

Total, que a la vostra independent publicació li va semblar malament que hi haguessin persones a la sala que no comulgavem amb CiU, i així ho vau dir: es tractava de “boicotejadors” i fins i tot ens vau fer una foto a alguns que us semblava que no erem “adictos al régimen”.

Els altres pacífics ciutadans de la foto (que no sabien que en aquesta ciutat –poble per alguns- no et pots posar al costat de l’enemic, sota pena d’excomunió) van protestar, i jo ara també el faig.

Dir que de vegades sembla que Martorell fos un poble (ara si) on no s’ha fet la transició: encara es vol practicar la “caza del rojo” a les ordres d’algun “camisa vieja y azul” al que li agrada anar “bajo palio” nacionalcatòlic.

Una cosa us demano: la foto en qüestió. La posaré al costat de la portada que em va dedicar El Mundo. Les brunetes mediàtiques es toquen: això de l’atac personal és molt de dretes, a Martorell i a Madrid.

Per ells (per vosaltres), aquell que es mou (sense ballar la música dels poderosos), si que surt a la foto.

Salut,

Toni Mantis

Ciutadà per una ciutat de Martorell socialment democràtic i lliurepensador