" D es p e r t a r e s ”
a
M a r t o r e l l ?
Serà perquè és estiu, quan tota cuca viu però també sembla que tot va una mica més a poc a poc...
El cas és que darrerament Martorell em recorda a de Niro, a la pel•lícula “Despertares” (“Awakenings”, 1990). Si, aquella en la que el personatge de Robert, que estava en un estat vegetatiu des de nen, té un breu període de consciència gràcies a un nou tractament, però en poc temps torna a la foscor...
Mai no vaig estar d’acord amb aquell eslògan electoral, d’una determinada força política, que deia “Martorell, desperta’t!”, perquè Martorell feia temps que havia despertat i havia decidit ser fidel a la seva complexitat i viure i fer-se governar d’una altra manera, més participativa, més plural...
Però de sobte (serà l’estiu?), sembla com si tot això s’hagués acabat. No dic el govern d’esquerres, que (de moment), també, sinó el debat, el diàleg, la discussió, la crítica... Les veus que es senten són per dir, per un costat, que cal deixar governar, que ja està bé de “crispació” (Ara si!? Abans no!?); o per acceptar com una fatalitat que ens hem de resignar a ser un poble esmorteït, i que en tot cas ja ens buscarem la vida, la diversió, la feina, a fora.
Espero que els que governen ara entenguin que el missatge de la gent no ha estat “Tornem enrere!”, sinó “Cal avançar més!”. Espero que entenem que una ciutat no és només qui la governa, sinó que tots en som responsables de la seva vida. En tot cas, alguns (molt i moltes!) no ens resignarem mai, continuarem desperts, canviarem el final de la pel•li!
Salut,
Toni Mantis
a
M a r t o r e l l ?
Serà perquè és estiu, quan tota cuca viu però també sembla que tot va una mica més a poc a poc...
El cas és que darrerament Martorell em recorda a de Niro, a la pel•lícula “Despertares” (“Awakenings”, 1990). Si, aquella en la que el personatge de Robert, que estava en un estat vegetatiu des de nen, té un breu període de consciència gràcies a un nou tractament, però en poc temps torna a la foscor...
Mai no vaig estar d’acord amb aquell eslògan electoral, d’una determinada força política, que deia “Martorell, desperta’t!”, perquè Martorell feia temps que havia despertat i havia decidit ser fidel a la seva complexitat i viure i fer-se governar d’una altra manera, més participativa, més plural...
Però de sobte (serà l’estiu?), sembla com si tot això s’hagués acabat. No dic el govern d’esquerres, que (de moment), també, sinó el debat, el diàleg, la discussió, la crítica... Les veus que es senten són per dir, per un costat, que cal deixar governar, que ja està bé de “crispació” (Ara si!? Abans no!?); o per acceptar com una fatalitat que ens hem de resignar a ser un poble esmorteït, i que en tot cas ja ens buscarem la vida, la diversió, la feina, a fora.
Espero que els que governen ara entenguin que el missatge de la gent no ha estat “Tornem enrere!”, sinó “Cal avançar més!”. Espero que entenem que una ciutat no és només qui la governa, sinó que tots en som responsables de la seva vida. En tot cas, alguns (molt i moltes!) no ens resignarem mai, continuarem desperts, canviarem el final de la pel•li!
Salut,
Toni Mantis
