M é s
s o b r e
e l s
(n o)
c o t x e s


1. Odio conduir... però necessito el cotxe per anar a treballar / Detesto conducir... pero necesito el coche para ir al trabajo / I hate driving... but I need the car to go working

2. Odio la meva feina... però la necessito per poder pagar el meu cotxe / Detesto mi trabajo... pero lo necesito para poder pagar mi coche / I hate my work… but I need it to pay my car

L a

“ C r o s t a

N o s t r a ”

Article de Carles Navales, publicat a El blog d'en Joan Ferran sota l'encapçalat CARLES SABE DE QUE SE TRATA...

La “Crosta Nostra”
Carles Navales

Lo que era tan sólo un elenco de obviedades desencadenó, la semana pasada, una tormenta de dimensiones bíblicas.

Me refiero al análisis - en formato de entrevista periodística- que el diputado socialista al Parlamento de Cataluña, Joan Ferran i Serafini, nos ofreció sobre el actual momento de Televisión de Cataluña.

Si deconstruimos su discurso nos quedamos inmersos en el sentido común: TV3 debería expresarse de acuerdo con las palabras del diccionario; los términos geográficos tendrían que denominarse por su nombre real; el mapa del tiempo podría considerar que el resto de España nos interesa; y usar la palabra España para referirse a España, pues Estado es otra cosa, además, de mal recuerdo, ya que fue Ramón Serrano Suñer, “el cuñadísimo”, quién acuñó la expresión Estado Español para que fuera portada de las cartillas de racionamiento, pues el general no quería que en ellas rezara Reino de España.

Pero lo que levantó más cóleras entre quienes se encolerizaron fue la referencia a lo que el diputado socialista llamó “la costra” que permite y anima estas cosas y que, además, editorializa en vez de informar.

El diccionario de la Real Academia y el catalán del IEC (en català, "crosta", nota TM) coinciden, prácticamente, en definir tal palabra: “Cubierta o corteza exterior que se endurece o seca sobre una cosa húmeda o blanda”. ¿No es de lógica pensar que tras muchos años de los mismos y de lo mismo la cosa se enquista? Sucede en las mejores familias, y por eso se pide a quienes se dedican a la cosa pública que limiten sus mandatos a períodos de tiempo razonables.En resumen, una televisión pública no puede tener ramalazos de televisión alternativa, a no ser que quienes la hacen tengan vocación de “okupas” consentidos.

I a més...

El 99% del PSC comparte el planteamiento que hice sobre TV3

Entrevista a Joan Ferran publicada al diari El Mundo

S o b r e
G o r e

¿Es un problema que no predique con el ejemplo? Artículo en Ambientum, la negrita es mía.

Dicen los críticos del ex vicepresidente de EEUU que consume 20 veces más energía que una familia media, que tiene una mansión con 20 habitaciones, 8 cuartos de baño y una vivienda aneja para invitados. ¿Y qué?

Por primera vez en muchos años se está hablando del cambio climático como una amenaza real que está ya sucediendo, y no como un cuento de unos “locos ecologistas”, como se decía hace un par de décadas. La preocupación por la Tierra ha saltado de las pequeñas reuniones a la esfera de lo internacional.

Ante esta gran situación no podemos sino alegrarnos y felicitar a Gore, ya lo ha hecho la comunidad científica al concederle el codiciado Premio Nobel de la Paz 2007 junto al Grupo Intergubernamental sobre el Cambio Climático (IPCC) de la ONU , presidido por el indio Rajendra Pachauri.

En España, se le ha concedido el Premio Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional también este año, por su decisiva contribución a la búsqueda de soluciones al cambio climático. Su país también ha reconocido la labor de este político “verde”, otorgándole el Oscar al mejor documental por “An Inconvenient Truth”.

Muchos galardones para un hombre al que muchos no ven tan ecológico como los valores que predica. Quizás si hubiera ganado las elecciones presidenciales en lugar de George W. Bush no estaríamos escribiendo este editorial porque probablemente no existiría “Una verdad incómoda” ni el contexto de preocupación por el cambio climático que estamos viviendo, mejor dicho, disfrutando.

Gozamos con esta inquietud no porque seamos masocas, sino porque es una realidad y ya era hora de que saltara a los grandes titulares y abriera los informativos. Ahora esperemos que en diciembre, en la reunión sobre cambio climático que se celebrará en Bali, se consigan objetivos más amplios.

Desde aquí queremos dar la enhorabuena a este hombre que está abriendo conciencias y es uno de los fundadores de Generation Investment Management. Si “predicara” con el ejemplo no sería un político.

Trailer "Una verdad incómoda "

P a s o
d e l
c o c h e

[cualquiera] - ¡¡¡¿¿¿De verdad no tienes coche!!!???
[Toni Mantis] - Ni carnet, ni puñetera falta que me hace

Es... la historia de mi vida.

www.pasodelcoche.com

1 5 N :
a p a g ó n

Frente al cambio climático: ACTÚA YA!

Con ocasión de la presentación del
Informe científico de las Naciones Unidas
sobre cambio climático en Valencia,
numerosas organizaciones
ecologistas, sindicales, sociales y ciudadanas
del Estado español convocamos un
apagón
el 15 de noviembre
de 20.00 h a 20.05 h
con el lema:

Frente al cambio climático: actúa ya!

Invitamos a sumarse a cuantas personas y entidades deseen llamar la atención de la sociedad y de las instituciones sobre la necesidad de tomar medidas urgentes ante esta grave amenaza.

Más información

http://www.energia.greenpeace.es/

http://apagon15n.blogspot.com/

R a d i o
n o w h e r e

El darrer del boss, en video casolà...

Y o u r
s i g n a t u r e /
L a
t e v a
s i g n a t u r a /
T u
f i r m a

B u r m a
-
M y a n m a r

Stand with the People of Burma!

You can add your sign here! - Puedes firmar firmar aqui! - Pots signar aqui!

Jo ja l'he fet

També podeu signar a la web avaaz.org (729,205 signatures fins avui)

" D es p e r t a r e s ”
a
M a r t o r e l l ?


Serà perquè és estiu, quan tota cuca viu però també sembla que tot va una mica més a poc a poc...

El cas és que darrerament Martorell em recorda a de Niro, a la pel•lícula “Despertares” (“Awakenings”, 1990). Si, aquella en la que el personatge de Robert, que estava en un estat vegetatiu des de nen, té un breu període de consciència gràcies a un nou tractament, però en poc temps torna a la foscor...

Mai no vaig estar d’acord amb aquell eslògan electoral, d’una determinada força política, que deia “Martorell, desperta’t!”, perquè Martorell feia temps que havia despertat i havia decidit ser fidel a la seva complexitat i viure i fer-se governar d’una altra manera, més participativa, més plural...

Però de sobte (serà l’estiu?), sembla com si tot això s’hagués acabat. No dic el govern d’esquerres, que (de moment), també, sinó el debat, el diàleg, la discussió, la crítica... Les veus que es senten són per dir, per un costat, que cal deixar governar, que ja està bé de “crispació” (Ara si!? Abans no!?); o per acceptar com una fatalitat que ens hem de resignar a ser un poble esmorteït, i que en tot cas ja ens buscarem la vida, la diversió, la feina, a fora.

Espero que els que governen ara entenguin que el missatge de la gent no ha estat “Tornem enrere!”, sinó “Cal avançar més!”. Espero que entenem que una ciutat no és només qui la governa, sinó que tots en som responsables de la seva vida. En tot cas, alguns (molt i moltes!) no ens resignarem mai, continuarem desperts, canviarem el final de la pel•li!

Salut,

Toni Mantis

C a n v i a
l a
b o m b e t a,
c a n v i a
e l
c a n v i
c l i m à t i c

L ’
a M a r t o r e l l . c o m ,
c a s t r a t?

Aquesta setmana els usuaris de l’aMartorell.com, quan volien fer un comentari, s’han començat a trobar amb aquest missatge: ”El comentari s'ha rebut correctament i es publicarà en breus instants segons les normes ètiques del portal.”

Això suposa un canvi del criteri de que la regulació quedava en mans, i a posteriori, dels administradors del portal o de les entitats que havien publicat una noticia determinada.

D’entrada, el nou procediment em va semblar desaconsellable per vàries raons:

- perquè trencava la immediatesa, amb el risc que la participació anés cap avall

- perquè fer un filtre previ, a part de deixar el debat en mans de la subjectivitat d'una o vàries persones es presta a la lògica desconfiança dels usuaris (més encara pel moment triat: canvi de govern municipal)

- perquè suposarà un munt de feina als administradors del portal

Em consten la neutralitat i les bones intencions dels responsables de l’aMartorell, per la qual cosa la meva reflexió va per un altre lloc: perquè s’ha arribat a aquest punt?

La decisió segurament ha estat fonamentada en la voluntat d’aturar a uns (pocs) terroristes verbals que gairebé sempre anaven en el mateix sentit: insults cap a tot el que sonés a progressisme o esquerra i expressions masclistes i xenòfobes.

Però clar, tallant a aquests es talla a tothom. Que és potser el que els terroristes volien: acabar amb el debat en una ciutat que històricament n’ha estat mancada i que ha vist com als darrers anys tothom començava a dir el que pensava.

Jo personalment he rebut més d'un comentari ofensiu, però això rai. M'ho prenc com quelcom inevitable, com a persona que soc (més o menys) coneguda.

El problema és el de sempre: la llibertat d’expressió molesta als fatxes sociològics (que no cal que militen a l’extrema dreta per ser-ho) i, davant la impossibilitat de destruir-la el que fan és distorsionar-la escampant mentides. Losantos o Acebes ho fan a Espanya; algun anònim comentador, a l’aMartorell. El resultat? Un diàleg confús del que és complicat treure l’aigua clara.

No castrem el debat. Hi ha altres solucions menys dolentes per moderar-lo (nicks registrats?). Tampoc podem demanar als responsables del portal (cibervoluntaris autèntics) un esforç sobrehumà, la regulació ha de ser quelcom compartit.

Del que es tracta és de que això no sigui el començament de la fi d'una eina ciutadana que (una vegada desbrossada la porqueria escampada pels difamadors de sempre) ha suposat fins ara un espai per un intercanvi molt enriquidor.

Salut i una abraçada,

Toni Mantis
mantis.llobregat.org

LA DESPEDIDA DE IÑAKI PEÑA - El blog de Valentín Cazaña

LA DESPEDIDA DE IÑAKI PEÑA - El blog de Valentín Cazaña

LA DESPEDIDA DE IÑAKI PEÑA

Publicado el Junio 28, 2007 por Valentín

El plan de saneamiento de RTVE (nefasto nombre para el plan, por cierto) se ha cobrado hoy a una de sus víctimas más conocidas. El programa Trébede, dirigido por Iñaki Peña ha puesto punto final a sus emisiones después de casi 20 años, en los que en mi opinión ha conseguido convertirse en el programa de toda la radio española que mejor ha sabido difundir la música folk en todas sus vertientes(tradicional, celta, world music, etc.). Ningún programa de ámbito estatal ha tenido tanto cuidado en mostrar la música de raíz popular de todos, absolutamente todos los pueblos peninsulares.

En otros programas de la misma Radio 3 es muy fácil escuchar música gallega, asturiana o vasca, pero si se quería disfrutar del sonido de la gaita gastoreña de Cádiz, de la gaita de boto aragonesa, de las cuadrillas murcianas o de un sirinoque canario la única manera era a través de nuestro querido Trébede, introducida cada pieza magistralmente por Iñaki, gracias al cual cientos de miles de oyentes hemos aprendido tanto de culturas ajenas a la nuestra.

A lo largo de estos años, el compromiso social y medioambiental de Iñaki(nunca olvidaremos el despliegue realizado en las movilizaciones contra los grandes pantanos y contra el trasvase) le costó que el gobierno del PP lo quitara de la parrilla de Radio 3. Tras la recogida de miles de firmas y de varias mociones en el Congreso de los Diputados el gobierno de Zapatero se comprometió a devolverlo en el mismo horario que tenía cuando se marchó, los sábados y los domingos de 11 a 13 h. No cumplió el gobierno del PSOE esta promesa, dándole un horario diferente e incompatible con la estructura del programa, y ahora con este plan que los trabajadores de RTVE no quieren, se ve obligado a dejar la casa. Vaya desde aquí un reconocimiento y un fuerte abrazo a nuestro amigo Iñaki, al cual el ente público le cierra las puertas en lo mejor de su trayectoria radiofónica.

Para seguir conectados a Trébede a pesar de RTVE tenemos la web Trebede.info

Uno de los cientos de grupos que Trébede me ayudó a descubrir y apreciar son los extremeños Acetre, y su Alborada de Jarramplas.

Archivado bajo: Cultura, Música, medios

« DOS APUNTES MUSICALES CONDENADOS POR DEFENDER SUS DERECHOS LABORALES »

1. 
   
   
   
   Samuel San Miguel, en Junio 28th, 2007 a 9:58 pm Dijo:

   Lo mismo, idem de idem, REQUIEM por Jorge Muñoz, alias EL MAQUIS,… la edad y este mal planeado saneamiento nos ha dejado sin programa espacializado de Blues en la radio pública.
   Ya de por si exiliado a las 2 de la mañana en la última epoca.
   Demencial.
   Es un desproposito mayusculo.
   Podrían haber hecho EXCEPCIONES, claramente.
   No es lo mismo un LOCUTOR-presentador, responsable del programa que el resto de gente…

   Suscribo lo que dices de Iñaki Peña, de hecho llegó a realizar programas desde aqui, en RNE en Zaragoza.
   Se merece un galardón y reconocimiento por difusión de la cultura aragonesa…
   La Pregunta es…¿ Quien y como se va a sustituir a esta gente ?

   Responder
2. 
   
   
   
   Valentín, en Junio 28th, 2007 a 10:13 pm Dijo:

   Pues no lo sé Samuel, porque otros programas como el que inició Manuel Luna me decepcionaron a las pocas emisiones.
   Desde luego Radio 3 sigue siendo un oasis en el desierto de las radio formulas basura, pero por culpa de este plan van a salir algunos de los locutores o presentadores más emblemáticos de la casa. Afortunadamente Iñaki ya ha recibido premios por aquí, de la AGA si no recuerdo mal.
   También he escuchado en alguna ocasión el programa de Jorge y es otro ejemplo de lo absurdo de estas jubilaciones forzosas.

   Responder
3. 
   
   
   
   39escalones, en Junio 29th, 2007 a 6:48 am Dijo:

   Otro peldaño más en el desmantelamiento de la cultura. De ahí a que escuchemos dentro de nada a “La oreja de no sé que” o “El sueño de no sé cuántas” en Radio 3 sólo hay un paso.
   Y ojo, que luego van a por La2.

   Responder
4. 
   
   
   
   entrenomadas, en Junio 29th, 2007 a 8:17 am Dijo:

   Durante mucho tiempo escuché un programa, “El ombligo de la Luna”, de RNE, horario nocturno, gente interesante, conversaciones estupendas, música buena, colaboradores de excepción, Luis García Montero, Benjamín Prados, entre otros.
   UN día lo eliminaron de golpe, sin avisar, de muy malas trazas.
   Tiempo después coincidimos con el escritor Benjamín Prados.
   Le pregunté ¿qué había pasado con el programa donde él también colaboraba? Y me dijo. Es que la dirección tuvo el mal gusto de hacer un buen programa, digno y bello. Y eso no lo perdona RNE.
   Ahora veo que tiene razón y mucha.

   Un beso

   Responder
5. 
   
   
   
   meneame.net, en Junio 29th, 2007 a 4:10 pm Dijo:

   Ayer fue el último programa de Trébede y de Iñaki Peña en Radio 3

   Después de casi 20 años en antena, Trébede e Iñaki Peña ponen punto y final a su trayectoria en Radio 3 por culpa del Plan de saneamiento y de las prejubilaciones forzosas previstas en él. Cientos de profesionales con muchos años de carrera por …

   Responder
6. 
   
   
   
   Valentín, en Junio 30th, 2007 a 8:12 am Dijo:

   Esperemos que las iniciativas que estamos viendo estos días entre los trebederos, para que el programa se siga emitiendo a través de radios libres (a las que Iñaki siempre ha apoyado) o a través de la propia red.
   Un abrazo

   Responder
7. 
   
   
   
   Toni Mantis, en Febrero 18th, 2010 a 10:58 am Dijo: Tu comentario está pendiente de moderación

   Buscaba noticias sobre Iñaki Peña y me encontrado con este post tuyo. Saludos, Valentín!

   Responder

R a d i o g r a f i e m - n o s

La meva intenció amb el meu anterior post era engegar un debat sobre Martorell, aprofitant un article que havia fet el Xavier Rius.

Però al veure els interessants comentaris, que parlaven de tot menys de la qüestió proposada (cosa habitual a l’aMartorell.com, per altra banda), he pensat que serà més sucós comentar als comentadors, fent una “radiografia” d’aquest curiós col•lectiu amartorellenc. Els comentaris estan copiats tal qual, sense fer cap correcció.

Un lector de l´Informador

“Toni Mantis contra Xavier Rius.Molt bé,per fi el PSC busca malparladors de Martorell mes enlla dels diaris esportius.Sort q no la prens contra el Maudili Prieto,no vagi a ser q akest truqui al seu amic Garcia Albiol.”

Mmm… doncs no. Contra ningú. El fet de discrepar del Rius (conegut amb el que em porto bé) no em fa enemic seu ni molt menys. Cosa que no s’acaba d’entendre en aquest poble... ni en molts altres. Quant al Maudili, encara li queda molt per aprendre del seu mestre Sostres (i a aquest, del seu, Losantos).

Un butigué
“Ahora te podras dedicar en cuerpo y alma a tu blog y a assistir a manifas que es la tuyo. Vete y no vuelvas jamás”

Cada uno se puede poner el apodo que quiera, pero usurpar el de “botiguer” me parece mal porque con este colectivo tengo una relación sobre todo respetuosa y enriquecedora aunque discrepante a veces, cosas que este comentador ni sabe ni entiende. En cuanto a lo de dedicarme más a mi bloc, pues es lo que quería pero resulta que mi tiempo sigue igual de ocupado que antes… Sobre las manifas hablo luego. Y lo de que me vaya, pues va a ser que no.

Victor
“Toni, dius veritats com temples. Però s'ha de pensar també el perquè de que les mentides de la dreta han ajudat d'aquesta manera al resultat electoral. La comunicació del PSC amb la ciutadania ha estat lamentable i les mentides han entrat com gols.”

El gran Víctor, quan creixi vull ser com ell! Bé, com gairebé sempre encertes en allò fonamental, encara que podem discrepar en matisos. En parlarem!

llopis
“jolin no puc parlar xq encara no m'ho he llegit... wenu però crex que el q ha cuallat és la mentida i manipulació. crec q el psc de martorell està com ara el barça... una petita crisi i vinga a per una bona temporada! segur.”

Doncs coi, noi, llegeix-t’ho! Una abraçada, amic, i a veure si el que dius del Barça esdevé de debò. Quant al PSC, sense dubte hem de guanyar molts partits encara.

Logitel
“Vaig arribar a aquest poble fa uns anys i quina pena que feu tots plegats, els d'un bàndol i els d'un altra, enlloc de treballar units pel poble, vinga brutícia política i a donar pel sac!!! He viscut a molts llocs però mai he vist res igual.”

No home (o dona), no és per tant. Som una mica apassionats però bona gent. I el que sempre dic al que es queixa de la política i els polítics: mulla’t! Que si tu passes de la política, la política passarà de tu.

Roobinjut
“Toni, salut i sort en la teva nova etapa. Ens ha faltat parlar més amb la gent, a vegades val més bé una mentida graciosa que una veritat poc treballada. El poble volem que ens ilusionin, encara que ens enganyin, amb sonrises placenteres”

Gràcies, company! Quant al que dius, és per reflexionar-hi...

La Lola se va a los puertos
“Mantis cada dia que pasa estàs mes guapo i més bo, si et passes per casa i m'expliques de què va això de les esquerres, la propera us voto”

Ja ja ja! Gràcies, no tinc paraules... Després venen una sèrie de comentaris en els que sembla com si volés fer una espècie de rànquing municipal... Sentit de l’humor falta, gràcies per posar-ne una mica.

Cuajadita
“No el conec, sr Mantis, per tant entenc que la familiaritat amb la que em tracta és per la proximitat que dòna l'amartorell. No entenc la polèmica sobre lleig o no: és el que tenim, preservem-lo i millorem-lo. Jo no amaga que sóc de Martorell...”

Efectivament no ens coneixem més que de manera virtual, espero que no li molesti haver-la citat. Quan a si és lleig o no, evidentment aquest no és l’eix de la qüestió, ja que és quelcom molt subjectiu. Només volia dir que ens hem de treure qualsevol complex que puguem tenir. No són ni més ni menys que ningú.

28-05-07
“fa campanya publicitària del seu weblog personal i intenta generar corrent d'opinió en favor seu i del seu partit. Sr. Mantis és ben lliure d'expresar-se (faci-ho amb llibertat) però personalment li diré que opinions com la seva són contraproduents”

Campanya publicitària? No en trec jo ni un antic duro, de tot això (per desgràcia). Gràcies pel permís que em dona per expressar-me. Opinió contraproduent? Si no li va bé a determinats interessos, doncs d’això es tracta.

Ciudadano anti-Mantis
“Al menos tendra tiempo para ir a manifestaciones y esas cosas. Martorell te lo agradece y los comerciantes ni te cuento... FUERA VAGOS DE MARTORELL”

Ja ja ja! Este debe ser el mismo que me dedica pintadas o el que ha hecho el esfuerzo de elaborar mi anti-blog. Es un honor tener un anti-Mantis, todo superhéroe tiene su villano. Hablando en serio, sobre los comerciantes mirad más arriba. Y sobre las manifestaciones, a la primera fui con 12 años, con el franquismo aún coleando, y evidentemente que seguiré ejerciendo ese derecho todas las veces que pueda. Aunque no guste a algunos “demócratas de toda la vida” (bueno, a Rajoy no le gustaban y ahora se apunta cada sábado, algo les hemos enseñado).


I ja està bé per avui. Abans de tancar, em vé al cap una cosa, i és que molts comentaris demostren quelcom molt comú i que ens passa a tots, que parlem de les persones sense conèixer-les.

En el meu cas vaig tenir una oportunitat immillorable de comprovar-ho amb el circ mediàtic que es va muntar arrel del show de l’Acebes i companyia a Martorell, on em vaig veure al mig d’un tornado informatiu on el que menys importava era la veritat.

Arrel d’això vaig pensar que hem de fer un esforç per millorar la qualitat de la informació, que no podem deixar totalment en mans de periodistes ni de polítics. Part de la solució està sense dubte als blocs.

L’objectiu d’aquest bloc serà aportar les meves veritats i, a més a més, qui vulgui, em podrà conèixer una mica. Ningú està obligat, però esteu tots i totes convidats.

Salut i una abraçada,

Toni Mantis
http://mantis.llobregat.org

M a r t o r e l l
( e n c a r a )
t é
t r e m p e r a

Hola,

l’amic Xavier Rius m’ha donat una bona oportunitat per inaugurar la nova etapa del meu bloc, que fins ara ha estat, 1) una mica desatès; 2) una mica anàrquic.

A partir d’avui, prometo, 1) actualitzar-lo de manera més assídua (m’avanço als que vulguin culpar aquesta més gran activitat als esdeveniments electorals dient que no, que és només gestió diferent del temps...); 2) centrar-lo més en el que passa el meu entorn. L’entorn, aquest concepte difús del qual Johan Cruyff va ser profeta... concretem-lo en Martorell, sense oblidar les capes més interiors (col•legues, un mateix) ni les més externes (ciberespai, Univers).

Doncs bé, diu l’amic Xavier Rius que Martorell està en decadència. Titular provocador, objectiu assoliu, el llegirem. Escolta’m, mal començament. Això de que Martorell és lleig, i allò de l’enquesta dels de Minoria Absoluta, ja cansa. Vaja, ens cansa als de Martorell que el coneixem. Perquè això està bé com a broma per a pixapins barcelonins de pas (deixeu-me parlar com pagès), però com bé va dir la Cuajadita a l’aMartorell.com (autèntica crònica del Martorell d’avui), “la gent de pas per Martorell no veu mes enllà que un carrer gris (el Mur) o que un munt de fabriques amb columnes de fum. La bellesa esta en l'interior i ho poc i bo que tenim de patrimoni (Enrajolada,Convents,alguns parcs) s'ha de protegir i cuidar” (sic). I amb això resta tot dit. Gairebé tot, perquè fins i tot la Cuajadita diu que tenim poc patrimoni, i no és cert. En tot cas, comparat amb qui?

A una jornada que vaig anar sobre turisme (si, turisme) al Baix Llobregat, la nostra vila que ja és ciutat va ser esmentada tres vegades pels ponents, que no hi tenien cap relació directa ni van rebre cap maletí per això (a propòsit, força Barça demà!). Una, pel centre històric, “un dels més interessants de Catalunya”. Dos, pel fet de pertànyer a la denominació d’origen vitícola del Penedès. Tres, per les seves possibilitats com a centre de turisme industrial. Cap, pel pont del Diable.

Desmuntat l’argument de que Martorell és lleig (com a molt, puc concedir que és d’una “bellesa alternativa”), la següent cosa amb la que ens trobem és la necessitat d’una identitat i de un... Pla Estratègic! Com a regidor responsable de la posada en marxa d’un, ben fructífer, i en el qual la pregunta era precisament la que es fa el Rius (“Que volem ser Martorell quan siguem més grans?”, doncs em sap greu que no li hagi arribat la informació, però coi, ets periodista, noi, i tampoc t’havies d’escarranxar, si googleges “pla estratègic Martorell”, et surt!.

En fi, quan ja defallia de trobar alguna cosa interessant en un article que semblava escrit per un alienígena o un turista nordamericà, trobo algunes apreciacions encertades: el fet que l’Anoia separi més que uneixi, el tema tan comentat del daltabaix (mai millor dit) als vestidors de la piscina...

Però amb la resta, l’amic Xavier demostra que se li va aturar el rellotge fa quatre anys. Parla de que caldria un “casino”, quan l’Ateneu està restaurant-se; de que no es promogui la recuperació de la façana de la Vila (has vist el projecte per l’Horta de la Vila? No pare.); de que no es van fer reforestacions dels incendis (no una, dues n’hi han hagudes); de que la Vila no té futur (quan hi ha compromeses inversions de 12 milions d’euros via Llei de barris)... Etcètera.

L’article estava escrit abans de les eleccions però es va publicar, al menys a l’aMartorell.com, el dia 31, es a dir, després. Proposava Rius un debat entre els candidats i s’oferia com a moderador “tot i que estic convençut que no serà necessari. Algú amb més coneixement de la política local -i sobretot amb més seny- podrà fer-ho perfectament”. En lo del seny no m’hi fico, que cadascú té el que té i prou, però en lo del coneixement, no només de la política local, sinó de la localitat, coincideixo, Xavier, amb tu, plenament.

Martorell no estava en decadència, però com a l’amic Rius, se li havia aturat el rellotge fins fa quatre anys. Entre gairebé tots l’hem despertat (encara que sembla que alguns no s’han acabat d’enterar) i l’hem donat un impuls durant aquest període que no té camí enrera. Ara, els que es van malfiar sempre d’aquest impuls perquè veien que ja no manegaven el carro i havien quedat relegats a posar-hi la seva espatlla junt i en igualtat als demés, tornen a governar.

Segur que entre ells, i entre la gent que els ha votat i els recolza hi ha moltes persones amb una visió positiva que, com la majoria dels ciutadans, el que volem és que Martorell vagi endavant. Perquè continuí sent realitat la participació ciutadana, perquè es desenvolupin els projectes encetats, perquè segueixi creixent l’oferta d’oci.

Temps hi ha per pensar i explicar-nos (o no?) perquè s’ha produït un canvi, el resultat del qual ha deixat preocupada a la major part de la població, que ara s’adona que si bé no l’entusiasmaven prou els que sortim, als que hi arriben poca gràcia que els hi veuen, com a representants que són d’un passat (gris i en mans de uns pocs interessos) que semblava superat.

Perquè de debò aquest passat no torni, aquí continuarem, treballant braç a braç amb els que vulguin un Martorell millor i per a tots. Però vigilants perquè efectivament no hi hagi camí enrera. Que ningú ens menystingui, demostrem que no cal que ens desperti ningú, que no ens decau res, que mantenim la trempera!

Salut i una abraçada,

Toni Mantis

L'Ajuntament va presentar ahir el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic

Ràdio Martorell 100.3 fm 20/04/2007 El Pla de Martorell s’ha configurat com una eina al servei del desenvolupament futur del municipi, que generi suficient nombre d’alternatives com per a que existeixin opcions a seleccionar. Cal indicar que l’elaboració del Pla Estratègic s’ha dividit en cinc parts diferenciades. El primer pas va ser la organització i definició dels temes crítics. Va continuar la diagnosi i la Comissió de treball va fixar objectius per definir cap on es vol anar i per quins camins.  El Pla finalment es concreta en 11 mesures o actuacions que en el seu conjunt han de permetre assolir els objectius marcats. Entre les 11 actuacions destaca un pla local de turisme per fomentar l’atracció de visitants i potenciar el comerç, i els sectors turístics locals. A més, es vol consolidar Martorell com a ciutat de l’automòbil a través de la creació d’un museu i del desplegament de disciplines formatives relacionades amb l’automoció, segons va manifestar l’alcaldessa Dora Ramon durant l’acte de presentació. El document també preveu un pla de desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació orientat tant a les empreses com a la població. També contempla un estudi de situació dels polígons industrials per tal de definir amb precisió les seves necessitats i endegar les mesures més adients. Els joves són protagonistes del Pla de Desenvolupament Econòmic i pretén el foment de l’ocupació d’aquest col·lectiu a través d’una actuació integral que va des de l’orientació professional als instituts, al foment de l’autoocupació, passant per la formació ocupacional i la intermediació en el mercat de treball. Les dones és una altra dels col·lectius que es contempla en el Pla i és vol donar un impuls de l’ocupació femenina mitjançant un programa de foment específic per a la millora de les perspectives ocupacionals de les dones de Martorell. Finalment es potenciarà un sistema d’avaluació d’impacte ambiental, social i econòmic com a mesura per a garantir la sostenibilitat. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Antoni Mantis, va explicar que en definitiva, les propostes responen a les necessitats que s’han detectat en el procés. Mantis va afegir que el document ha comptat amb la implicació de la Comissió Especial, òrgan de participació ciutadana del Pla, integrat per persones significatives dels sectors educatius, econòmics, socials i empresarials locals. Amb el Pla de Desenvolupament Econòmic de Martorell, l’Ajuntament vol aconseguir un mercat de treball de qualitat i la igualtat d’oportunitats de tots els martorellencs. La presentació es va fer ahir al Centre Cultural.

[ Fer comentari ] anna c 21/04/2007 07:51  Replicar molta sort amb els projectes, que els pogue-ho desemvolupar en la propera legislatura, teniu el meu suport. TM 25/04/2007 14:41  Replicar Gràcies! ;-)

ancude.net � Pulgas en la comisaría de Martorell

H o o l i g a n

a n t i P P !

L'Informador(?) de Martorell i les seves consparanoies.

Ficant-se amb el Toni Mantis i l'esquerra i defensant a Francesc Benaiges

i altres dretes, peperes i talibanes, apreciades fonts de desinformació de l'Informador (?)..

http://www.informadordemartorell.cat/html2/public/portal?showContent=NOTICIES&content=202

Trencadissa al govern municipal

23/03/2007

La fórmula del tripartit a Martorell ha estat un fracàs majúscul. L’estratègia ideada el 2003 per arraconar CiU està tenint un efecte boomerang de grans conseqüències. Ni tan sols s’ha acabat la primera legislatura amb aquest nou format (PSC, ERC i ICV) que la imprevista tempesta ha erosionat a dins de cada seu.

Que Martorell viu una situació política preocupant i descontenta amb la gestió de Dora Ramon al capdavant és tota una realitat. Però el més surrealista és que la voluntat de canvi ja no només existeixi en l’electorat de CiU -la força majoritària a les últimes municipals i defenestrada a l’oposició per només sis vots-, PP i la sorpresa dels independents Martorell sinó que la crisi s’ha autoestablert de ple a les files del PSC, ERC i ICV.

Anem a pams. Els socialistes a Martorell s’han vist superats per la teranyina que ha muntat l’alcaldessa Dora Ramon -amb el vist-i-plau del seu marit com a responsable d’acció política municipal- i el seu exèrcit: Toni Mantis i Adrià Arqué. El nou entremat socialista ha desubicat a antics militants que havien suportat la pitjor època durant l’abrumadora etapa de CiU amb Esteve al capdavant. Un d'ells, Francesc Benaiges, que sent l’avalador de Dora Ramon a ser candidata i, posteriorment alcaldessa, ha quedat postergat a ser, ara mateix, l’últim de la classe.

Benaiges, vell rocker de la política municipal del PSC, marxarà el mes de maig per la porta del darrera traït per a qui ell mateix va veure que en seria una la gran alcaldessa. Segurament, l’home que ha sabut aguantar millor que ningú aquest ‘menage a troi’ prefereix plegar vel·les veient que l’alcaldessa ha perdut els papers. És simptomàtic que diversos militants del PSC a Martorell oferíssin a l’exalcalde de Sant Esteve Sesrovires, Joan Galceran com a candidat socialista a les municipals. El què està clar i ja és al carrer és el descontentament que el socialista amb carnet té amb Dora Ramon i els seus subdits: Mantis -hooligan antiPP- i Arqué -elegant, acartronat i independent-.

A ERC, la renúncia de Jorba posa de manifest l’actitud d’agenollament que ha tingut la formació republicana en la gestió del tripartit local. L’efecte Jorba -aconseguint els millors resultats d’ERC a Martorell en les municipals el 2003- s’ha diluït. I només el suporta la part que en viu del pressupost municipal com a càrrecs de confiança i que faran tot el possible perquè, el sector d’ERC que reclama un canvi d’estratègia a Martorell, no sumi el suficient i l’independent Carles Ruiz continuï i sigui el candidat dels republicans a les municipals.

La tempesta més sonada, però, l’ha desenvolupada ICV. Acostumats a fer la viu-viu, hi haurà una nova opció política -Izquierda Unida- que es presentarà al 27 de maig dolguts amb els representants d’Iniciativa a Martorell. Es palpa en l’ambient que hi haurà garrotades, esbatossades i erosions fins el final.

P i r a t a s
d e l
C a r i b e
III :
E n
el
f i n
d e l
m u n d o !


¡Se estrena el 25 de mayo en todo el mundo!

S i...
l e c h e !

EL PAÍS

Leche

JUAN JOSÉ MILLÁS 16/03/2007

En momentos de turbación como los actuales conviene recurrir a aquellos asideros que han demostrado su eficacia a lo largo de la historia. Las frases hechas, por ejemplo. ¿Por qué ese interés de algunos intelectuales en acabar con ellas? ¿A qué persona sensata, a qué español de bien, a qué individuo normal puede molestarle que no por mucho madrugar amanezca más temprano o que valga más pájaro en mano que ciento volando? Deberíamos convocar una manifestación -la más grande de nuestra democracia- en la que las banderas al viento subrayaran los lemas de las pancartas, constituidos por las expresiones acuñadas que mejor nos definen: Irse de picos pardos, por ejemplo, o Tirarse al monte, o Hay ropa tendida.

Menos mal que, dentro de esta línea marcada por el sentido común, mañana nos manifestaremos en Pamplona para que, en palabras de Rajoy, Navarra sea Navarra. ¡Fantástico! ¡Y que Alemania sea Alemania! ¡Y, Majadahonda, Majadahonda! Reclamamos igualmente que el hígado sea el hígado (¿para cuándo, por cierto, un himno nacional dedicado a esta víscera?), que el microondas sea el microondas y, sobre todo, que las muñecas de Famosa acudan al portal. Salgamos sin complejos a la calle para defender las cosas bonitas en las que creen las personas normales, la gente de bien, los hombres y mujeres cuya autoestima anda ahora de capa caída (cuando no de caspa caída) por culpa del Gobierno. ¿A quién puede molestarle una pancarta que diga Chaleco salvavidas debajo de su asiento? ¿Hay una frase más clara, más limpia, incluso una frase más frase? Sólo un mal español se negaría a adoptarla.

En esta misma línea de sensatez, de normalidad, de sentido común, nosotros abogaríamos por la puesta en marcha de una comisión parlamentaria que averiguara de una vez por todas quién es ahora el verdadero brazo político de ETA. No es fácil, claro, de ahí la necesidad de investigarlo. Pero quizá si lográramos descubrir a quién benefician sus crímenes, quién necesita de forma desesperada que los asesinos actúen, qué partido político hace caja cada vez que la organización criminal se convierte en noticia, hallaríamos la respuesta. Blanco y en botella (incluso en Botella), leche.

© Diario EL PAÍS S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid [España] - Tel. 91 337 8200
© Prisacom S.A. - Ribera del Sena, S/N - Edificio APOT - Madrid [España] - Tel. 91 353 7900

C o n t r a
e l
x o c
d e
c i v i l i t z a c i o n s

Una molt interessant iniciativa a la xarxa amb un video força il·lustratiu.

A càrrec de l'organització avaaz.org:

"La palabra "Avaaz" significa "Voz" o "Canción del Pueblo" en diversos idiomas, incluyendo el Hindi, el Urdu y el Persa. Avaaz.org es una comunidad conformada por ciudadanos alrededor del mundo que se movilizan an torno a temas mundiales actuales más relevantes y apremiantes. Nuestro objetivo es asegurar que la opinión y los valores de las personas comúnes y corrientes-y no las élites políticas o a las multinacionales- den forma a las políticas que los gobiernan. Los miembros de Avaaz.org trabajan por un mundo más justo y pacífico con una visión humana y más progresista de la globalización."