Blogueando Flashes & Pensades about eso. Desde el 2002. More política i rocanrol al bluesky del Chico de los martes
17 de juliol del 2014
Buena noticia: los eurodiputados españoles votan contra Juncker (también PSOE)
18 de gener del 2014
Perquè en diuen catalanisme quan volen dir transfuguisme?
Marina Geli porta prou anys vivint de la política per saber de qué va el tema. Igual que els que l'aplaudeixen (a part dels diputats de CiU-ERC i Jordi Pujol), vull dir els també exconsellers Castells, Tura i Nadal, entre d'altres.
El tema és que, en l'actual sistema de representació política, una cosa és opinar com millitant i altra passar-te pel forro el mandat que t'ha fet el teu partit com a diputada que ets.
Tot i de tractar-se d'una votació sense recorregut polític, com ha demostrat la coherent abstenció de les CUP (un "poble sobirà" ha de demanar permís? Au!), Geli & Co han volgut aprofitar el seu amplificat ressò mediàtic per postular-se com actiu polític.
Aquest actiu, pinta de molta inquietud social o de recuperar valors del socialisme no fa, i pistes de cap on podria tirar Geli ens la pot donar la seva aferrissada defensa, com consellera (i després, impulsant la inhibició del PSC en la investigació de les moltes irregularitats) de l'opaca "sociovergència" sanitària, que deriva un cabdal immens de la font dels diners públics cap a butxaques privades (amb el risc d'esgotar la font).
Geli i la resta del corrent #7portes (tret de Ros, que sembla que ha negociat una sortida que el pot permetre mantenir l'alcaldia de Lleida) s'ha posat al marge del seu (fins ara) partit. Aquest és el fet (trànsfuga).
I encara que al fet el vulguin vestir de seda catalanista, en transfuguisme es queda.
23 de novembre del 2010
En campanya.
Lectura recomendada:
"Aristóteles y un armadillo van a la capital"
Sobre las trampas en el lenguaje político...
Banda sonora:
"Candidat", de Neil Young, versió Pets
14 d’octubre del 2010
Seguimos con ZP, la revolución a la que quisimos tanto, y... ¿un culebrón?
¿QUIÉN DEBE HACER LA NECESARIA REVOLUCIÓN?
Mi anterior artículo en este Blog fue comentado por Toni Mantis, en el sentido que no acepta la justificación al gobierno Zapatero, por los recortes, que se desprende de mi escrito. Agradeciéndole de entrada su aportación, me permito insistir en el tema de la necesidad cada vez más imperiosa, de un cambió total en las estructuras del sistema, que nos permita avanzar por el camino del progreso; un camino que en estos tiempos se nos presenta harto difícil y cuesta arriba para toda la sociedad en general, y los mas vulnerables, económicamente hablando en particular...(leer completo en el blog de Cosme Modolell)
Toni Mantis dijo...
A ver, Cosme. Totalmente de acuerdo con que los sindicatos han de replantear, etc. Pero encuentro increíble eso de que "el gobierno no puede hacer nada". Con todos los condicionantes que quieras, pero ¡claro que puede! (por ejemplo, en la línea que tú mismo apuntas de impulsar a nivel europeo la lucha contra la especulación, o, a nivel estatal, un reparto más equitativo de las cargas de la crisis).
Porque a mi me duele más que me recorte derechos Zapatero que esa "derecha reaccionaria y cavernícola de la que hablas". Según tu tesis, da lo mismo quien gobierne , porque al final son "los mercados" (es decir, los mercaderes, o, como se les ha llamado siempre, los capitalistas) quienes cortan el bacalao. No, Cosme, los sindicatos han de hacer su aggiornamiento, pero el gobierno tiene que rectificar. Y recuperar los valores de izquierda, que parece como si Zapatero empezase a tener el síndrome de la Moncloa...
De bloguero a bloguero, te invito a leer mis posts.
Banda sonora:
Es sólo rocanrol... pero me gusta! :)
Lectura recomendada:
TÍTULO: La Revolución Y Nosotros Que La Quisimos Tanto ISBN: 843396609X Número de páginas: 256 Autor: Cohn-Bendit, Daniel; Editorial: Anagrama |
16 de juny del 2010
¿¡ZP contesta!? “Yo no mando”
“Yo no mando”, ha dicho Zapatero
15-06-2010
![]() |
| El presidente, en su intervención de anoche |
12 de maig del 2010
Carta a ZP: compañero José Luis, háblanos claro.
- “los empresarios que han visto frustradas o reducidas sus aspiraciones han pagado con creces su peaje en esta crisis. No es a ellos a los que quepa demandar solidaridad, sino a la inversa, ofrecérsela.” Tenemos que ser solidarios con los empresarios que han ganado menos de lo que esperaban (que en muchos casos ha sido mucho), a ellos no se les puede pedir ni un euro, al contrario, hay que darles más. Este es el axioma número 1.
- “Lo necesitamos para reforzar la confianza en nuestra economía, para mantener entre nosotros a los inversores.” Si, el capital amenaza, utilizando sus intermediarios: el ECOFIN, Obama (¿Que te dijo Barack anoche, José Luis?) o directamente, con sus chantajes en forma de bajadas de bolsa (¡tú mismo te escandalizaste de esto la semana pasada!). Si no haces lo que dicen, lo pagaremos caro. Axioma número 2.
7 de març del 2010
Las fotos que el PP valenciano quiere esconder (http://blogs.publico.es)
http://blogs.publico.es/elojopublico/las-fotos-que-el-pp-valenciano-quiere-esconder/839
Las fotos que el PP valenciano quiere esconder
25 de febrer del 2010
"Por qué no te he felicitado ni deseado prosperidad hasta ahora"
8 de setembre del 2009
Ninguna parida sin respuesta: grupo en el facebook
"Soy socialista y levanto el puño por un futuro mejor"
(las portadas de El Mundo, mi còmic favorito, son una fuente inagotable de inspiración ;)
Arriba los pobres del mundo
En pie los esclavos sin pan
alcémonos todos al grito
¡Viva la Internacional!
Removamos todas las trabas
que oprimen al proletario,
cambiemos el mundo de base
hundiendo al imperio burgués.
Agrupémonos todos,
en la lucha final,
alzan la voz los pueblos con valor
por la Internacional.(Bis)
El día que el triunfo alcancemos
ni esclavos ni hambrientos habrá,
los odios que al mundo envenenan
al punto se extinguirán.
El hombre del hombre es hermano
derechos iguales tendrán
la Tierra será el paraíso,
patria de la Humanidad
Agrupémonos todos
en la lucha final.
Y se alzan los pueblos
por la Internacional.
Agrupémonos todos
en la lucha final.
Y se alzan los pueblos ¡con valor!
por la Internacional.
Los del còmic El Mundo decidieron hacer unos retoquillos para que el mensaje quedase más claro. Ya puestos, le podían haber hecho levantar el puño a ZP ;)
14 de juny del 2009
P a r a
Aviso: la izquierda se hunde
cuando imita a la derecha
http://www.publico.es/internacional/2320
22/aviso/izquierda/hunde/imita/derecha

2 d’abril del 2009
L a
c a r t a
q u e
n o
e m
p u b l i c a
l ' I n f o r m a d o r

El Pont de l'Anoia, bombardejat pels feixistes
ara fa 70 anys.
Sembla la Caserna l'any passat...
Amics de l’Informador,
La veritat és que em feia mandra escriure, però quan surts als papers i et diuen “boicotejador” alguna cosa has de dir, no? Oi?
És veritat que me'n vaig assabentar tard, quan em van parlar de les disculpes que vau haver de donar a uns ciutadans de Martorell que també sortien a la vostra llista de “busca y captura”.
Us explico.
Resulta que l’ajuntament va dir que faria un acte (deia) per divulgar els projectes que volia fer, etc... Molt bé. A aquest acte es suposava que estàvem convocats tots els ciutadans i ciutadanes de Martorell, encara que no votéssim CiU ( a mi em van ficar un full a la bústia, ¿o es que es va equivocar el repartidor?). Allà que vaig anar com martorellenc que soc, i ves per on que anava enganyat.
Es tractava d’un acte partidista “de adhesión inquebrantable al régimen ” (convergent, o converboter, en la seva versió local) muntat única i exclusivament per atacar al PSC, que havia (havíem) tret un manifest en defensa de la gestió pública de l’aigua (i en contra de la privatització que vol fer CiU).
La intervenció principal era la del regidor Casasayas, que des del primer moment , nerviós, va arremetre contra els socialistes, sense ton ni son i sense explicar res més (que se l’entengués).
Cosa que va causar la lògica indignació d’alguns ciutadans, que veien com els seus diners s’utilitzaven... en contra d’ells, que havien pagat l’acte!
Total, que a la vostra independent publicació li va semblar malament que hi haguessin persones a la sala que no comulgavem amb CiU, i així ho vau dir: es tractava de “boicotejadors” i fins i tot ens vau fer una foto a alguns que us semblava que no erem “adictos al régimen”.
Els altres pacífics ciutadans de la foto (que no sabien que en aquesta ciutat –poble per alguns- no et pots posar al costat de l’enemic, sota pena d’excomunió) van protestar, i jo ara també el faig.
Dir que de vegades sembla que Martorell fos un poble (ara si) on no s’ha fet la transició: encara es vol practicar la “caza del rojo” a les ordres d’algun “camisa vieja y azul” al que li agrada anar “bajo palio” nacionalcatòlic.
Una cosa us demano: la foto en qüestió. La posaré al costat de la portada que em va dedicar El Mundo. Les brunetes mediàtiques es toquen: això de l’atac personal és molt de dretes, a Martorell i a Madrid.
Per ells (per vosaltres), aquell que es mou (sense ballar la música dels poderosos), si que surt a la foto.
Salut,
Toni Mantis
Ciutadà per una ciutat de Martorell socialment democràtic i lliurepensador




