 |
Manifestació a Barcelona l'11 de setembre de 1977, per a la recuperació d'un estatut d'autonomia, de les institucions de la Generalitat i el retorn del seu president exiliat. http://j.mp/P8AtPk
|
Des del 1977, la gran manifestació que va instaurar la impossible mitologia del milió de persones, he participat d'una manera o d'altra a la Diada. Aquella vegada estava clar: es tractava de la llibertat, l'amnistia (dels presxs polítics) i de l'estatut d'autonomia.
Moltes vegades he participat imaginant la possibilitat de que els i les que vivim a Catalunya tinguéssim la capacitat d'organitzar una societat en el marc d'una República progressista que fos punta de llança per a l'emancipació dels treballadors i treballadores de la resta dels pobles d'Espanya i d'Europa.
[A Catalunya era més possible això que a altres llocs perquè l'estat centralista i la burgesia catalana havien propiciat una concentració industrial de la que havia sorgit una classe obrera altament conscienciada amb els valors de l'esquerra. Per cert, gran part d'aquests obrers i obreres eren vinguts d'altres llocs d'Espanya i van fer molt més per "les llibertats de Catalunya" que molts burgesos als que tant bé els hi anava amb l'estat centralista (i que a partir del 77 es van fer "nacionalistes", però bé, això ja és una altra història...).]
És a dir, jo sentia amb el nacionalisme no com una finalitat (res de "Catalunya Über Alles") sinó com una eina per allò que realment m'importa: la felicitat dels catalans i catalanes, dels ciutadans i ciutadanes del món.
No sento que sigui això pel que se'm convoca avui.
Avui se'm convoca sota el lema "Catalunya nou estat d'Europa", cosa que, a mi, ni fu ni fa.
Un nou estat amb quina finalitat? L'única aigua que trec clara dels documents de qui convoca (www.assemblea.cat) és que "un Estat català serà un Estat ric en el context europeu i internacional". Ah si? I menjarem perdius?
I que passarà amb els que viurem en aquest estat? Ja no ens atacaran "els mercats"? El seu govern deixarà de fer retallades i de robar a les treballadores per donar-li als rics? (quan això és el que realment ens empobreix, més enllà de cap "espoli fiscal").
No em queda clar, i més quan la dreta que ara ens governa recolza entusiàsticament la manifestació d'avui, posant-hi tots els recursos i tots els seus mitjans de comunicació (que jo també pago, i això també m'emprenya).
Aquesta dreta està molt interessada en fer veure que els nostres problemes no són el resultat del manteniment dels privilegis de la minoria que ells representen, sinó el resultat d'un "conflicte territorial".
Volen amagar les seves retallades amb l'estelada!
No cal repetir les declaracions dels capos convergent-unionistes, només a tall d'exemple: a Martorell, el govern municipal (una de les expressions més extremes d'aquesta dreta), ha entès que s'havien “de suspendre els actes institucionals perquè tothom pogués anar a la marxa de Barcelona”.
Doncs nois i noies, no em trobareu, en aquesta marxa ;)
Avui recordaré a Salvador Allende, el president socialista de Xile que va morir tal dia com avui al 1973, fent front al cop d'estat feixista. Es va acomiadar amb aquestes paraules,
"Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor."
Salut!
PD: us deixo amb un tema "antipatriòtic" que em va ensenyar molt XD
