You've received an online postcard!

Toni Mantis has been travelling the world looking at this planet's richest, rarest and most endangered places, and decided to send you an e-card.

Click on the following link to see it, or cut and paste the URL into your web browser.

http://passport.panda.org/tellafriend/ecard.cfm?uCardId=50054f48

If you haven't already - join them in their travels, by going to http://passport.panda.org

All the best,
Passport Control
WWF International

R a g e
a g a i n s t
t h e
m a c h i n e s *

Rabia contra las máquinas

El problema

La rabia contra los ordenadores está convirtiéndose en un gran problema. Desafortunadamente, algunos la dirigen erróneamente contra otras personas. Cada vez hay más gente que destroza sus monitores, golpean su teclado y tiran la CPU por la ventana. ¿Qué hacer?

La solución

Antes que intentar aliviar la frustración con más tecnología y llegar a una "denegación de tecno-frustración", proponemos dejar al usuario desahogarse con medios seguros y controlados.

Los métodos

Estas páginas están dedicadas a métodos para desahogarse sobre el principal objeto de nuestra frustración: el ordenador. Los usuarios tienen derecho a expresar sus sentimientos, sus frustraciones y su rabia. Pero el tema está en cómo hacerlo de una manera segura y satisfactoria. Describiremos métodos apropiados y gratificantes para partir por la mitad un teclado, ahorcar un ratón y freír una CPU. ¡Mantente en línea para acceder a recetas agresivas, vídeos formativos y mucho, mucho, más!

Computer Rage

Recomiendo contestar a la divertida encuesta, que podéis encontrar aqui, en castellano (macarrónico)

* Claro, homenaje al grupo californiano que mezcló himnos izquierdistas contra el imperialismo y capitalismo USA en un cóctel Molotov de punk, hip-hop y thrash

The Problem:
Computer rage is becoming a big problem in our world today. Men and women are taking out their frustrations on the computer; and unfortunately, sometimes misdirecting it to other people. In the work place and at the home, more and more people are smashing their computer screens, beating on the keyboard, and throwing the computer out the window. What is to be done? Should we calm the user, control their behavior, and channel their anger to different outlets?

The Solution:
Rather than bottling up the frustration with technology and entering into "techno-frustration denial," we propose to let the user vent in safe, controlled, and vicarious ways.

The Methods:
These pages are devoted to methods of venting on the primary target of all of our frustration: the computer. Users have a right to express their feelings, their frustrations, and their rage. But the question is how to do it in a safe and satisfying way. We will be describing both proper and gratifying methods of hacking the keyboard in two, stringing up the mouse, and literally frying the computer. Stay tuned and/or check back later for recipes for aggression, "how to" instructional videos, and much, much more! Use the links below to find information on creative and safe ways of venting your frustrations with computers. We recommend "vicarious venting." Watch the videos and turn your anger into laugher!

M e s t r a
d e
n e n s
p e t i t s

Avui llegia un correu (amb retard, he estat de pont i off-line).

"Toni:

Avui tenim una mala notícia, la nostra estimada Tere Majem, mestra dels petits, ha mort aquesta matinada, el seu cor tan gran no ha pogut resistir.

Estem segurs que tots l'enyorarem molt.

A partir de les 4 de la tarda d'avui i demà al matí la podrem acompanyar el Tanatori de les Corts.

Demà, dimecres 8 de desembre, a les 5 de la tarda, es farà el comiat a Santa Maria del Mar de Barcelona.

Aquests dos dies dediquem la portada del Safareig a recordar el seu somriure.

Una forta abraçada.

Carme Cols i Pitu Fernàndez

http://www.elsafareig.org"


Doncs resulta que poc abans havia llegit un article d'en Joan Barril a El Periódico, i

"Hola, Carme i Pitu

només dir-vos que jo no la coneixia, però que he llegit avui a El Periódico l'article d'en Joan Barril, m'ha emocionat i el subscribeixo de dalt a baix. Com ell deia, "un estrany mecanisme sentimental amenaçava de liquar-se sobre el paper premsa". Aixó és exactament el que m'ha passat a mi, no se si pel fet de ser, com ella mestra, jo, "pare de nens petits".

Una abraçada,

Toni Mantis"

[Han penjat el meu coment a el safareig. Gràcies!]

E ls

n o u s
m a p e s
U S A...

S o b r e

e l

f e i x i s m e

En aquests dos mapes és posa de manifest la coincidència
gairebé total entre...

1. els estats esclavistes

(abans de la Guerra de Secessió)

i
2. els que han votat a Bush II al 2004


En conseqüència,

es proposa com a nou mapa
aquest altre

...i que consti que tot això ve de fonts nordamericanes (aquestes imatges i d'altres les podeu trobar aqui), ho dic pels que van acusant a la gent d'antiamericanisme, que, a més ho diuen malament, perquè suposo que es refereixen a anti-estatsunitsdamericanisme.

Al respecte [i a propòsit de "Jesusland"], vaig rebre un coment interessant a un article meu anterior (veure) des de Los Angeles. Aneu allà i guaiteu el que diu... i ho diu un nordamericà.

"This machine kills fascists"·

L'única cosa de que em [ens] podran acusar els proBush (en realitat, els proQui-mani-de-debò) és de antifeixista. Com ho era el meu admirat músic d'Oklahoma Woody Guthrie, que a la seva guitarra duia pintat "This machine kills Fascists" ("aquesta màquina mata fascistes").

Si, si... mireu la foto. I estem parlant dels anys 30 als Estats Units, calia tenir pebrots per fer això.

No cal dir que amb una guitarra l'únic que es pot [intentar] matar és el feixisme que hi ha a cadascú de nosaltres...

Sobre aquest tema, una molt interessant reflexió, traslladada als temps que corren (post 11S-2001), i publicada a la sempre recomanable web openDemocracy, el millor referent de política internacional a Internet.

"This machine kills fascists"

Siva Vaidhyanathan 5 - 2 - 2004

How committed are we to free speech? In the first of his new monthly columns on life in America, Siva Vaidhyanathan, passionate champion of liberty, abandons the cause when faced with airport security, his wife and the ghost of Woody Guthrie.

I am writing this on a plane to San Francisco. Until a few hours ago I had a sign taped to the cover of the laptop on which I am typing:
"This Machine Kills Fascists"

As I approached security at Newark, I took the laptop out of my bag to place it in the plastic tray. I froze when I saw the sign. What if this security person reads the sign as a threat? Would he care about my explanation? Would he be interested in the fact that it is only a quote, a reference to the words that Woody Guthrie wrote on his guitar? Would he care that I have no intention of killing anybody? (...)

Per continuar llegint l'article, us haurieu de suscriure [i poder llegir en anglès, clar :-) ], cosa que recomano [totes dues]. Bé, si me'l demaneu us el puc enviar (gratis).

Però bàsicament va de l'angoixa que li suposa a l'autor de l'article el fet de dur una enganxina al portàtil que digui "aquesta màquina mata fascistes" i trobar-se en un aeroport nordamericà [la terra de la llibertat (?)]. El paio va i l'arrenca, i a partir d'aqui comença la reflexió. El final de la història?

"When I get back to my office next week, I will put those words back on the computer. This land is our land, and this machine must be free to do its job. We must not be cowed out of speaking our minds."

"Quan torni a l'oficina la setmana que ve, posaré aquestes paraules de nou al meu portàtil. Aquesta terra [els EUA] és la nostra terra [referència a una cançó de Woodie Guthrie, "This land is your land"], i aquesta màquina ha de ser lliure per fer la seva feina. No hem de tenir por a dir el que pensem."

No, no l'hem de tenir... Oi que no?

M o d e s t o
A g r i a r t e


Se ha muerto el Tío Modes.

¿Que no sabías quien era?

Imperdonable.

Anda, mira aqui.

E l
m ó n
v o t a
p e r
K e r r y

"Si la resta del món pogués votar a les eleccions presidecials dels EUA, John Kerry guanyaria per golejada. Aquest és el resultat d'un sondeig internacional realitzat per The World Votes. Segons el mateix, John Kerry rep el 81.6% dels vots, i George Bush només el 6.2%".

Però, ves, no ens deixen :-( .

The World Votes For John Kerry
THE HAGUE, 11/1/?04 ?

If the rest of the world could vote in the U.S. Presidential election, John Kerry would win in a landslide. That is the conclusion of an international election conducted by The World Votes.

According to the international election, John Kerry receives 81.6% of the vote. George Bush is favoured by a 6.2% minority. Independent candidate Ralph Nader gets 5.3%. The other candidates together receive less than 6%. In total, nearly 10,000 citizens from countries all over the world took part in this election.

T o p
M o d e l s


Anit vaig estar de concert. Al Salamandra de l'Hospitalet, un local amb una bona programació i on s'està força bé (encara que hi ha gent que s'hi avorreix mortalment, oi? ;-) ).

Eren els Top Models, un trio format pel cantant i guitarra Ricky Gil (ex Brighton 64 i Matamala) i per una secció rítmica espatarrant amb el bateria Pol Fonty (també ex Matamala) i el baixista Tony Nervio Roto (ex Rebeldes).

Rock'n'roll del bo, com feia temps que no veia en directe, amb arrels en el garatge (Flamin' Groovies?) i el power pop (Jam!) i que per moments recordava als Crazy Horse més elèctrics. I sobre tot, amb molt d'ofici a dalt de l'escenari.

L'altre germà Gil, Albert, va fer de teloner amb el seu grup, Malice, só vuitantero i new wave (recordeu, no, "A Town called Malice", de els Jam?).

Vaig anar-hi amb els meus colegues més roquers (esos Káliz y Víctor! - claro, de Korneyà!). El primer va tenir el gran detall de regalar-me el CD dels Models, fins i tot signat pel tres membres del grup. Els Top Models canten principalment en anglès, hi ha una cançó [que, per cert, no van tocar al concert :-( ] destinada a ser himne generacional, "Born in the sixties":
Born in the sixties

I was born in the sixties, Barcelona born and bred
Little boy of the seventies, always crazy in the head
All the way in the eighties people listened to what I said

I was young and attractive, I was on my way to fame
Pretty girls by the million, and a star would bear my name
That's the way it should happen when you play in a rock&roll band

But soon I realised I had run out of luck
It was a shame, shame, shame but I don't really give a fuck

Well ain't never loved but six women in my life
I said ain't never loved but six women in my life
That's my mother, my sister, my sweetheart and my three wives

I was born in the sixties, you may say that I'm too old
I keep drinkin' and thinkin' whatever happened to my soul
Sometimes I wonder will I wake from my next fall

Well my baby left town about an hour ago
She took the last train and she ain't coming back no more


Nascut als seixanta

Nascut als seixanta, nascut i criat a Barcelona
El noiet dels setanta, sempre amb el cap perdut
A tota canya als vuitanta, la gent escoltava el que deia

Era jove i atractiu, anava camí de la fama
Noies boniques a milions, i una estrella amb el meu nom
O això és el que hauria de passar quan toques a una banda de rock'n'roll...

Però de seguida em vaig adonar de que no tindria sort
Va ser una vergonya, però realment m'importa una merda

Mai no m'he estimat més que a sis dones a la meva vida
Dic que mai m'he estimat més que a sis dones a la meva vida
Ma mare, ma germana, ma coseta i mes tres dones

Nascut als seixanta, igual dius que soc massa vell
Continuo bevent i pensant que li va passar a la meva ànima
De vegades em pregunto si m'aixecaré de la propera caiguda

La meva noia va marxar de la ciutat fa una hora
Va agafar el últim tren i mai més no tornarà

[Per cert, Ricky, són molts els que també ens estimem a la teva germana Ariadna ;-) ]
Ricky ha tret fa poc un llibre: "Bola y cadena. 20 años de explosión mod", una espècie de autobiografia novel·lada, qui ho ha llegit (jo encara no) ho recomana.
Enllaços

Per comprar el disc

Per escoltar la primera canço del CD, "Girl from out of town"

Una entrevista

I una altra entrevista

L o s
g u s a n o s
d e
M a r t o r e l l

Más Martorell.

Un cuento
que he encontrado en la red,
de un escritor colombiano
(Julio Arenas).
Ilustraciones
de Mauricio Franco .

Curioso e inquietante.



También cita a "El Vaso de Oro" de la Barceloneta, uno de mis baretos favoritos, donde iba ya de niño (vivía cerca). Empieza así:

"La vida, o al menos el panorama de las decisiones, parecía aclararse por fin. Isabel y yo continuaríamos alejados de Colombia quizás durante mucho tiempo, pues Barcelona nos estaba abriendo sus puertas de un modo tan generoso que nos sentíamos frente a una propuesta del destino imposible de rehusar."

Otros pasajes:

"Por el contrario, en Barcelona el mar era cada vez más azul y para forrarse la piel desnuda en arena sólo era necesario tomar el metro en Joanic y bajarse en Bogatell o en La Barceloneta. Después del sol, una cerveza helada y unos pimientos del padrón en El Vaso de Oro y luego, de regreso a casa y antes del cine o de una copa de vino en el balcón, no venía nada mal caminar despacio bajo la sombra de los árboles del Passeig Sant Joan."

"A las 11:30 de la mañana Martorell era un pueblo como cualquier otro, sin estatuas para el asombro ni lujos arquitectónicos ni fantasías gitanas ni ruinas romanas yaciendo bajo el ardiente pavimento del mes de julio. Sus gentes eran en su mayoría seres normales, como Joaquín, y en una cualquiera de esas calles calientes El Flaco comenzó a hacerse inolvidable para el pueblo."

"Desde afuera sólo se veía que la piel de los rostros iba derritiéndose como alquitrán fundido, como lava resbalando desde la boca de un volcán en erupción. Las narices al caer deshechas taponaban las bocas y los labios ya belfos se escurrían sobre las quijadas blandas y colgantes de las gentes de Martorell. Los ojos se hundían en las cuencas iluminados por el brillo de una tristeza inconmensurable, y un doloroso rictus de amargura impedía la palabra para siempre; la hacía torpe, innecesaria, inútil."

El final, inesperado... El cuento entero, en este enlace
Buena lectura!

E l
P a í s
1 0 . 0 0 0...
i
jo

Can Cases, lloc dels fets


L'altre dia (18 d'octubre) El País va treure el seu número 10.000. Per cel·lebrar-ho, van deixar entrar gratis a la seva web. Jo vaig aprofitar per buscar coses de Marto, notícies, etc. I vet aqui que m'apareix un article del Haro Tecglen amb una cita: "La caiguda va ser d'alló més giliposhas, quan tornàvem, en un lloc sense perill al parc de Can Cases d'aqui a Martorell". Efectivament, ho va treure d'aquesta bitàcora!

El article es deia "Giliposhas", era del 29 de desembre del 2003. Quines coses! Aixó és el que té Internet, no!



VISTO / OÍDO - EDUARDO HARO TECGLEN

Giliposhas
EL PAÍS - Radio y TV - 29-12-2003

Dije, como cuando estuve niño (no lo era, lo estaba, y con ganas de salir), "gilipuertas", y la niña me dijo: "Ya no se dice así". "¿Cómo se dice?". "Directamente". Me acusó de estar viejo: no lo estoy pero lo soy. Me cuesta trabajo decirlo, aunque lo digan las niñas. Lo acepta la Academia, y lo escribía Vázquez Montalbán: "Siempre que sea en presencia de gentes con sentido del humor, porque si te ríes de ti mismo delante de gente borde, te clasifican como perdedor y dejas de existir para ellos" (citado por Toni Corominas en La Vanguardia). La Academia lo deriva del caló gilí, que viene de jil, tonto o fresco; en castellano quiere decir inocente. Ayer era el Día de los gilís, de Inocentes, y nuestro Forges lo citaba con su ortografía prosódica: "Agiliposhante". Se refería a la televisión. La prosodia esa se ha universalizado, porque la leo en un párrafo en catalán: "La caiguda va ser d'alló més giliposhas, quan tornàvem, en un lloc sense perill al parc de Can Cases d'aqui a Martorell" (lo escribe un chatero). Pensé que la televisión es el producto de una inteligencia trascendental: la técnica progresa más que el pensamiento humanista, y nuestra televisión está aghiliposhada (¿agiliposhá?) por quienes la detentan (detentar: retener y ejercer ilegítimamente algún poder o cargo público. Dicho de una persona: Retener lo que manifiestamente no le pertenece). La rebusca la hago para que entendamos algo: y dudo de que sean realmente gilís quienes hacen el 90% de la televisión nombrados con la intención política de agilposharnos (el que haya leído hasta aquí comprenderá que yo ya lo estoy). Y, si llega el caso, que le votemos; o a quien le ha nombrado.

Aun así: la televisión en España ha mejorado el entendimiento, la comprensión, la recepción de la "España profunda" que jamás leyó, ni sabía: mejor eso que el cura y el alcalde (jefe local del Movimiento), y el amo, para atascar al villorrio. Aun así: el 90% de toda la literatura, el teatro, el cine y todo lo demás está agiliposhado. Queda un 10% en la tele maravilloso: veo en ella sonreír a Aznar y me acuerdo de Zarathustra, Nietzsche: "¿Quién verá tu sonrisa sin deshacerse en lágrimas?". (Y ahora me surge que también se dice gilipuertas, gilitonto, gilipichas). (Ah, mis citas de catalanes se deben, claro, a la rotura de España hecha por los tres de la Generalidad. Que escribo con d y no con t, qué españolista soy).

e s t à
B u s h
e n d o l l a t?

El tema del moment. En aquesta foto, del primer debat amb en Kerry, s'aprecia un "bony" sospitós a l'esquena del Bush.

Aixó ha generat una gran discusió, que va començar a la web salon.com, on es deia:

"El president no porta braguer, que es sàpiga, i segur que no va embenat. Era el bony sota la seva americana un receptor amagat pel qual algú del seu equip l'anava apuntant qüestions al president, mitjançant un auricular dissimulat? Explica el dispositiu perquè el president, normalment més dret que una branca d'avellaner, semblava una mica geperut durant bona part del debat?"

Per suposat, ja s'ha creat un lloc sobre el tema: isbushwired.com

----------------------------------------------------------------------

Is Bush wired?

The president is not known to wear a back brace, and it's safe to say he wasn't packing. So was the bulge under his well-tailored jacket a hidden receiver, picking up transmissions from someone offstage feeding the president answers through a hidden earpiece? Did the device explain why the normally ramrod-straight president seemed hunched over during much of the debate?
-----------------------------------------------------------------------
¿Está Bush enchufado?

El presidente no lleva braguero, que se sepa, y seguro que no va vendado ¿Era el bulto bajo su chaqueta un receptor oculto a través del cual alguien de su equipo iba apuntando cuestiones al presidente, vía un auricular oculto? ¿Explica el dispositivo porqué el presidente, normalmente tieso como un palo, parecía un poco jorobado durante gran parte del debate?

H o m e r
o
a n t i - H o m e r ?

El otro día, en un "El País Semanal", leí una de esas declaraciones que te impactan. Son de un pintor, Luis Vigil (Oviedo, 1963). A la pedante pregunta de:

"En el contexto en el que su trabajo se ha ido desarrollando, ¿cree que ha habido un diálogo generacional entre artistas?",

el tío va y contesta

"A veces me imagino el mundo como una rosquilla gigante: está la rica masa, donde los humanos dialogan, se asesinan, se reparten o se hurtan las migas. Y está el vacío circular del centro, donde flotamos los desencajados como yo. Es probable que se haya producido últimamente un fructífero intercambo generacional en la parte interesante de la rosquilla, pero aunque se hubiese producido un tiroteo, no me hubiese enterado de nada."

Simplemente genial.

Cuando habla de "rosquilla" se refiere a lo que el vulgo conocemos como "donut", como cuando Homer Simpson piensa "hmmmm... rosquilla, rosquilla", supongo que en ambos casos se quiere evitar hacer propaganda.

Eso me hace pensar en una analogía entre Homer y Luis Vigil, aunque, la verdad, no sé en que sentido.

[por cierto, hace poco me hicieron entrar en uno de esos "Dunkin' Donuts", no sabía ni que existían. Está bien como experiencia antropológica, aunque es lo que cabía esperar: comida basura y mal servicio]

F e l i c i t a t s
a...

Ferran i Anna!





...[7] i [5]





Els van fer l'1 d'octubre [Si, tots dos. Si, ja sé: bona punteria]

L i k e
a
h u r r i c a n e

Us presento a l'Ivan, del que tant es parla aquests dies. Foto de la NASA

Banda sonora:a Toni Mantis le gusta la canción "Like A Hurricane - Live Album Version" de Neil Young

Like A Hurricane - Live Album Version

Neil Young

Spotify

 · 

M a r
A d e n t r o

Avui toca una altra recomanació cinéfila: Mar Adentro. Absolutament imprescindible.

Gran cine amb missatge: a vivir, que són quatre dies. Serà filosofia barata (com diu una amiga), però també és una veritat de perogrullo. Emocions com la de veure aquesta pel·li la fan més veritat.

La web és www.mar-adentro.com. Mireu-vos sobre tot el tràiler amb el poema que recita magistralment el Bardem, i que és aquest:

Mar Adentro

Mar adentro,
mar adentro.

Y en la ingravidez del fondo
donde se cumplen los sueños
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.

Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo,
es como penetrar al centro del universo.

El abrazo más pueril
y el más puro de los besos
hasta vernos reducidos
en un único deseo.

Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras
'más adentro', 'más adentro'
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.

Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto,
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos.

Ramón Sampedro

PD: la meva amiga diu que jo no l'havia entés bé. Em quedo més tranquil


Escena de la pel·li

A r a
h i
h a
q u e l c o m

Res, que havia vist que l'agost del 2004 era l'únic mes sense article i aixó no podia ser. Doncs ja està ;-).

A n s a r C a r d

Sense comentaris.

AnsarCard

"INVADIR IRAK: 369 MILLONES DE EUROS
MEDALLA DEL CONGRESO DE LOS EEUU: 2 MILLONES DE DÓLARES

HAY COSAS QUE EL DINERO NO PUEDE PAGAR.
PARA TODO LO DEMÁS, ANSARCARD

CON CARGO A LOS PRESUPUESTOS DEL ESTADO"

M i c h a e l
M o o r e

La darrera pel·lícula de Michael Moore / La última película de Michael Moore / Michael Moore's last film


Fahrenheit 9/11




El trailer de Farenheit 9/11 ya puede verse en la Red / El trailer de Farenheit 9/11 ja es pot veure a la Xarxa / Farenheit 9/11: Official Trailer in the Internet




Cliqueu en aquest enllaç! / ¡Clicad en este enlace! / Click here!

I b e r i a ' s
b u r n i n '
 
Així apareixia la península l'1 de juliol en una foto de la NASA amb espectreradiòmetre (més detalls aqui)


Iberia es crema! 

E t
f a
u n a
V o l l
D a m m ?

Doncs precisament
buscant coses del Gmail
he donat amb
aquesta bitàcora
en català:
http://volldamm.net -
Et fa una Volldamm?
Només pel nom
ja val la pena,
pels continguts
també.

T i n c
G m a i l !

Haureu sentit que Google posa en marxa Gmail, un servei de webmail gratuït amb una capacitat de 1 Gb. De moment no està disponible més que per alguns privilegiats... com jo (per ser blogger, d'alguna cosa havia de servir que Google comprés Blogger. Encara que la veritat és que Blogger ha millorat les seves prestacions des de la compra, i continua sent gratuït). Bé, la meva adreça Gmail és toni.mantis@gmail.com.

De totes formes, també continuaré amb el meu vell compte gratuït Yahoo, sobre tot ara que, en vista de la competència, ha augmentat la seva capacitat a 100 Mb, que no està gens malament. També ha millorat el seu aspecte i, tot i l'augment de capacitat, funciona més ràpid. També diuen que Hotmail vol augmentar la capacitat a 250 Mb, ja ho veurem.