I d e e s
q u e
f u n c i o n e n
El primer aniversari de l’impost sobre les bosses de plàstic a Irlanda, tot un èxit
CIVITAS2004 - Servei d'informació sobre desenvolupament sostenible
DUBLIN, Irlanda, 18 de març de 2003 - Ara fa un any, el març de 2002, que Irlanda va establir un impost o taxa per a l’ús de les bosses de plàstic, generalment utilitzats en els comerços d’alimentació, els negocis minoristes i altres petites empreses per als productes que venen. L’impost, que ha estat molt efectiu per conscienciar a la població de la necessitat de reduir els residus, ha recaptat fins ara 9,6 milions d’euros.
[Més informació]
NO A LA GUERRA
Blogueando Flashes & Pensades about eso. Desde el 2002. More política i rocanrol al bluesky del Chico de los martes
24 de març del 2003
18 de març del 2003
M á s
( a u t é n t i c a s )
r a z o n e s
Interesante artículo:
¿Qué pasaría si de repente la OPEP se cambia al euro?
Escrito por Pual Harris. Original en inglés aquí
No olvidemos que el motivo de todas las guerras es siempre económico, aunque se camufle detrás de conceptos como "patria", "seguridad", "valores religiosos"...
Sobre la propaganda de guerra, imprescindible el pequeño y demoledor libro "Principios elementales de la propaganda de guerra", de Anne Morelli, más información en este enlace.
( a u t é n t i c a s )
r a z o n e s
Interesante artículo:
¿Qué pasaría si de repente la OPEP se cambia al euro?
Escrito por Pual Harris. Original en inglés aquí
No olvidemos que el motivo de todas las guerras es siempre económico, aunque se camufle detrás de conceptos como "patria", "seguridad", "valores religiosos"...
Sobre la propaganda de guerra, imprescindible el pequeño y demoledor libro "Principios elementales de la propaganda de guerra", de Anne Morelli, más información en este enlace.
C a d a
v e g a d a
e s t à
m é s
c l a r a
l a
r e s p o s t a>/b>
Vota a la revista TIME: quin país suposa un perill més gran per la pau?
La resposta està cada vegada més clara
NO A LA GUERRA
v e g a d a
e s t à
m é s
c l a r a
l a
r e s p o s t a>/b>
Vota a la revista TIME: quin país suposa un perill més gran per la pau?
La resposta està cada vegada més clara
NO A LA GUERRA
7 de març del 2003
E g u n k a r i a
i
e l s
f a n t a s m e s
d e l
¿ p a s s a t?
MIssatge rebut a la llista ecollista
Aprofito per posar-me al costat de Maragall i les seves decalracions sobre la tortura en el cas Egunkaria
=========================================
From: "Pep Monterde"
To: eco@llistes.drac.com
Subject: [eco]: Article del 9
Date: Fri, 28 Feb 2003 18:52:26 +0100
"Perdoneu-me a mí també (com a l'Ignasi) perquè no
és un tema estrictament
d'ecologisme, però després de llegir-lo no m'he
pogut estar de fer-lo
còrrer. Aquest article va sortir publicat ahir al
9 i a Vilaweb :
He tornat a sentir l'horror
Periodista i escriptor
opinió
ORIOL MALLÓ .
Els detinguts d'«Egunkaria» m'han fet recordar
els déus inclements que un
dia de 1992 em van omplir de por i de cops, i em
van convertir en una
desferra humana als soterranis de l'infern
He tornat a sentir les veus d'antany. Ho
confesso. He fet tot el possible
per oblidar-les i actuar com si res d'allò que va
succeir hagués passat
realment. Es un mecanisme de supervivència i una
forma d'oblidar que vaig
viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer.
Es així. Tenia síndrome d'
estocolom. Si m'estava passant a mi és que potser
m'ho mereixia perquè en el
fons, si havia caigut, devia ser culpable. Però
he tornar a sentir les veus
d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el
cos, les ganes de morir i la
impunitat d'aquells uniformats que em van
destruir per dins i per fora. He
esperat que es morissin de càncer o d'accident.
No els desitjo res millor.
Però no ha servit de gaire. Ells continuen,
feliços i satisfets, torturant
la gent amb la perícia de sempre. I he sentit les
veus d'antany: els seus
insults i els plors de la gent, els crits
esquinçats de les víctimes,
tancada en celes estretes i fosques esperant el
següent interrogatori.
I no puc callar més. Perquè he callat massa. I el
meu silenci, ara mateix,
seria redoblar la meva complicitat amb uns
malparits que no mereixen un lloc
entre els vius. He sentit les veus d'antany, fa
tot just poques hores. Els
detinguts de l'Egunkaria a qui ofegaven amb
bosses de plàstic, els ciutadans
que eren apallissats a les dependències de la
Guardia Civil i aquell home
que, arribat al límit de l'horror, intenta
suïcidar-se. I sé que és veritat.
Pura, crua, aterradora veritat. Ara com fa deu
anys. Jo he vist l'horror,
estrany al meu propi cos, mentre el matxucaven a
base de bé i es divertien
fent-me passar uns agulla pel braç simulant la
sessió d'electroxocs que
vindria després. Sempre que no cantés, és clar.
Recordo com m'ofegaven, cada
cop una mica més, fins al punt de perdre el
sentit i caure a terra. Com m'
aixecaven a òsties. I com seguien pegant-me amb
guies telefòniques. I no han
canviat.
Són els mateixos senyors que viuen i treballen a
la caserna de la Guardia
Civil del meu barri, veïns de casa, que em van
mirar a la cara i em van dir
que si els denunciava em pelarien. Ells em van
acompanyar a Madrid per
torturar-me a plaer a la seu central de Guzmán el
Bueno. I és ben cert: Em
van clavar la por al cos. Van vèncer la meva
resistència i em vaig deixar
morir. Ells eren deus inclements que es
permetien, un dia de juliol de 1992,
convertir-me en una desferra humana. I em van
omplir de por i vaig preferir
plegar de viure abans que seguir l'interrogatori.
Però ja saben el que es
fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por
que t'intentis estrangular. I
l'únic que et queda es llençar-te contra la paret
i menjar-te una grapa i
esperar que et facis prou mal per evitar que ells
te'n facin encara més. I
he sentit les veus del passat ara, en aquest
present que em torna, de nou,
als replecs de la memòria. Allà on vaig estar,
als soterranis de l'infern,
indefens a les seves mans, exposat a una
degradació que cap home hauria de
conèixer . I tot s'ha fet real ara que escolto
per la ràdio que un ciutadà
basc ha intentat suïcidar-se perquè ja no podia
més. I jo no puc més. I vull
vèncer la por.
Que tornin, que em prenguin de nou, que
m'apallissin sense remissió i que no
els pugui escopir a la cara i recordar-los que no
em podran vèncer. Em van
vèncer. Es dolorós reconèixer-ho. Es el seu
triomf. La confessió que firmes
contra la teva voluntat i que refutes davant un
jutge que només fa cas de
les declaracions extretes sota tortura, que com
saben tots els inquisidors
és el camí per arribar a la veritat. No et
recomposes fàcilment. T'han
vinclat l'ànima i t'han arruïnat la vida. Res més
fàcil. Després ja només
resta el terror que et queda a dintre i no se'n
va mai. I saps que la
impunitat és absoluta, que ningú et creurà, que
ets un terrorista i que t'ho
inventes tot. Com que tots declarem tortures,
tots mentin. L'axioma,
justament, és el contrari. No sóc un cas apart.
Tots passen per la
piconadora en una festival de vexació inhumana
que la Guardia Civil aplica a
tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni
tan sols el mèrit de ser l'
excepció a cap regla. I no era res personal. Però
per mi si que ho era. I no
els perdonava, però em resignava. No pagaran el
seu crim. Res no els
passarà. Seguiran fent mal perquè el PP, el
govern i les seves clavegueres,
considera que la tortura és la millor forma
d'extreure una confessió i de
sembrar el pànic entre el personal sabent que
gaudiran, de passada, de l'
encobriment informatiu car sempre hi haurà
sicaris disposats a negar l'
evidència.
Però no puc més. He escoltat les veus d'abans. I
l'Egunkaria m'ha recordat
que tinc el deure de parlar. Que l'estat
policial, la maquinària del terror
i la mascarada democràtica han guanyat la
partida. Que Franco i els
vencedors de la guerra marquen les seves víctimes
en nom de la creuada
antiterrorista. I així ho dic jo. A qui vulgui
escoltar-me. Ells em van
torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de
1992. Ho han tornat a fer
el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria però ho
han seguit fent cada dia de
la seva vida. I si per ser etarres s'ho
mereixien, aclariu-m'ho i legalitzem
la tortura. No siguem més hipòcrites.
Prediqueu-ho als quatre vents i feu
feliç l'Espanya racial. Però jo no vull callar
més. He sentit les veus d'
antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!.
I els asseguro que tinc la
por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou.
Por de topar-me'ls una nit
i no poder defensar-me'n. Por que tot torni a
passar i estar sol. Indefens.
Perquè aquest article el llegiran. I la veritat
és l'únic que no suporten.
Creguin-me."
*******
Per a gestions de la llista, envia un missatge a
majordomo@drac.com amb contingut:
help
i
e l s
f a n t a s m e s
d e l
¿ p a s s a t?
MIssatge rebut a la llista ecollista
Aprofito per posar-me al costat de Maragall i les seves decalracions sobre la tortura en el cas Egunkaria
=========================================
From: "Pep Monterde"
To: eco@llistes.drac.com
Subject: [eco]: Article del 9
Date: Fri, 28 Feb 2003 18:52:26 +0100
"Perdoneu-me a mí també (com a l'Ignasi) perquè no
és un tema estrictament
d'ecologisme, però després de llegir-lo no m'he
pogut estar de fer-lo
còrrer. Aquest article va sortir publicat ahir al
9 i a Vilaweb :
He tornat a sentir l'horror
Periodista i escriptor
opinió
ORIOL MALLÓ .
Els detinguts d'«Egunkaria» m'han fet recordar
els déus inclements que un
dia de 1992 em van omplir de por i de cops, i em
van convertir en una
desferra humana als soterranis de l'infern
He tornat a sentir les veus d'antany. Ho
confesso. He fet tot el possible
per oblidar-les i actuar com si res d'allò que va
succeir hagués passat
realment. Es un mecanisme de supervivència i una
forma d'oblidar que vaig
viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer.
Es així. Tenia síndrome d'
estocolom. Si m'estava passant a mi és que potser
m'ho mereixia perquè en el
fons, si havia caigut, devia ser culpable. Però
he tornar a sentir les veus
d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el
cos, les ganes de morir i la
impunitat d'aquells uniformats que em van
destruir per dins i per fora. He
esperat que es morissin de càncer o d'accident.
No els desitjo res millor.
Però no ha servit de gaire. Ells continuen,
feliços i satisfets, torturant
la gent amb la perícia de sempre. I he sentit les
veus d'antany: els seus
insults i els plors de la gent, els crits
esquinçats de les víctimes,
tancada en celes estretes i fosques esperant el
següent interrogatori.
I no puc callar més. Perquè he callat massa. I el
meu silenci, ara mateix,
seria redoblar la meva complicitat amb uns
malparits que no mereixen un lloc
entre els vius. He sentit les veus d'antany, fa
tot just poques hores. Els
detinguts de l'Egunkaria a qui ofegaven amb
bosses de plàstic, els ciutadans
que eren apallissats a les dependències de la
Guardia Civil i aquell home
que, arribat al límit de l'horror, intenta
suïcidar-se. I sé que és veritat.
Pura, crua, aterradora veritat. Ara com fa deu
anys. Jo he vist l'horror,
estrany al meu propi cos, mentre el matxucaven a
base de bé i es divertien
fent-me passar uns agulla pel braç simulant la
sessió d'electroxocs que
vindria després. Sempre que no cantés, és clar.
Recordo com m'ofegaven, cada
cop una mica més, fins al punt de perdre el
sentit i caure a terra. Com m'
aixecaven a òsties. I com seguien pegant-me amb
guies telefòniques. I no han
canviat.
Són els mateixos senyors que viuen i treballen a
la caserna de la Guardia
Civil del meu barri, veïns de casa, que em van
mirar a la cara i em van dir
que si els denunciava em pelarien. Ells em van
acompanyar a Madrid per
torturar-me a plaer a la seu central de Guzmán el
Bueno. I és ben cert: Em
van clavar la por al cos. Van vèncer la meva
resistència i em vaig deixar
morir. Ells eren deus inclements que es
permetien, un dia de juliol de 1992,
convertir-me en una desferra humana. I em van
omplir de por i vaig preferir
plegar de viure abans que seguir l'interrogatori.
Però ja saben el que es
fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por
que t'intentis estrangular. I
l'únic que et queda es llençar-te contra la paret
i menjar-te una grapa i
esperar que et facis prou mal per evitar que ells
te'n facin encara més. I
he sentit les veus del passat ara, en aquest
present que em torna, de nou,
als replecs de la memòria. Allà on vaig estar,
als soterranis de l'infern,
indefens a les seves mans, exposat a una
degradació que cap home hauria de
conèixer . I tot s'ha fet real ara que escolto
per la ràdio que un ciutadà
basc ha intentat suïcidar-se perquè ja no podia
més. I jo no puc més. I vull
vèncer la por.
Que tornin, que em prenguin de nou, que
m'apallissin sense remissió i que no
els pugui escopir a la cara i recordar-los que no
em podran vèncer. Em van
vèncer. Es dolorós reconèixer-ho. Es el seu
triomf. La confessió que firmes
contra la teva voluntat i que refutes davant un
jutge que només fa cas de
les declaracions extretes sota tortura, que com
saben tots els inquisidors
és el camí per arribar a la veritat. No et
recomposes fàcilment. T'han
vinclat l'ànima i t'han arruïnat la vida. Res més
fàcil. Després ja només
resta el terror que et queda a dintre i no se'n
va mai. I saps que la
impunitat és absoluta, que ningú et creurà, que
ets un terrorista i que t'ho
inventes tot. Com que tots declarem tortures,
tots mentin. L'axioma,
justament, és el contrari. No sóc un cas apart.
Tots passen per la
piconadora en una festival de vexació inhumana
que la Guardia Civil aplica a
tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni
tan sols el mèrit de ser l'
excepció a cap regla. I no era res personal. Però
per mi si que ho era. I no
els perdonava, però em resignava. No pagaran el
seu crim. Res no els
passarà. Seguiran fent mal perquè el PP, el
govern i les seves clavegueres,
considera que la tortura és la millor forma
d'extreure una confessió i de
sembrar el pànic entre el personal sabent que
gaudiran, de passada, de l'
encobriment informatiu car sempre hi haurà
sicaris disposats a negar l'
evidència.
Però no puc més. He escoltat les veus d'abans. I
l'Egunkaria m'ha recordat
que tinc el deure de parlar. Que l'estat
policial, la maquinària del terror
i la mascarada democràtica han guanyat la
partida. Que Franco i els
vencedors de la guerra marquen les seves víctimes
en nom de la creuada
antiterrorista. I així ho dic jo. A qui vulgui
escoltar-me. Ells em van
torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de
1992. Ho han tornat a fer
el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria però ho
han seguit fent cada dia de
la seva vida. I si per ser etarres s'ho
mereixien, aclariu-m'ho i legalitzem
la tortura. No siguem més hipòcrites.
Prediqueu-ho als quatre vents i feu
feliç l'Espanya racial. Però jo no vull callar
més. He sentit les veus d'
antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!.
I els asseguro que tinc la
por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou.
Por de topar-me'ls una nit
i no poder defensar-me'n. Por que tot torni a
passar i estar sol. Indefens.
Perquè aquest article el llegiran. I la veritat
és l'únic que no suporten.
Creguin-me."
*******
Per a gestions de la llista, envia un missatge a
majordomo@drac.com amb contingut:
help
3 de març del 2003
M é s
e x p l i c a c i o n s
a
l a
g u e r r a
Forum Barcelona 2004 - L'Observatori de Crisis - Informació de conflictes actuals - Seguiment de les processos de pau
Nova teoria sobre els motius de la guerra a l’Iraq
La guerra a l’Iraq ja no és una qüestió que s’ha de discutir, és una decisió presa i l’únic que encara es planteja és el futur del Consell de Seguretat de l’ONU i la seva participació o marginació en crisis internacionals futures. Per tant, segons l’administració Bush, si l’ONU vol demostrar que serveix per a alguna cosa, ha de donar la raó als EUA i donar suport a la nova resolució amb un mínim de nou vots. Existeixen proves documentals que els homes que exerceixen ara el poder als EUA havien planificat aquesta guerra fa una dècada i van començar a posar en pràctica els seus plans fa com a mínim un any. I hi ha teories que la guerra contra l’Iraq no té cap relació amb les armes de destrucció massiva, el terrorisme, el règim de Saddam i ni tan sols amb el petroli.Molts analistes opinen que l’objectiu és fer-se amb el control de l’Orient Mitjà.Però encara hi ha un altra teoria, defensada pel prestigiós geògraf David Harvey, el qual suggereix que es tracta de la necessitat de prospecció i expansió de nous mercats per una acumulació excessiva de béns i capital, que provoca la baixada de preus i pèrdua de beneficis. En ocasions anteriors, els EUA van resoldre el problema d’excés de capital mitjançant mesures com el “New Deal” (Nous Tracte)dels anys trenta, que preveia inversions importants en infraestructures, educació i despeses socials. A partir dels anys 70, quan les economies d’Alemanya i el Japó es consolidaven i s’estenien, els EUA van canviar la seva tàctica del domini sobre la producció global pel domini global de les finances. La política de l’FMI d’imposar la liberalització dels mercats en els països que rebien la seva ajuda, va provocar l’enfonsament econòmic de l’Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental i va permetre l’entrada de capital nord-americà. Actualment, l’Iraq ofereix l’oportunitat de creació d’un nou espai geogràfic per a l’expansió econòmica i la possibilitat de control de l’economia d’altres nacions mitjançant el control de subministrament del petroli.
e x p l i c a c i o n s
a
l a
g u e r r a
Forum Barcelona 2004 - L'Observatori de Crisis - Informació de conflictes actuals - Seguiment de les processos de pau
Nova teoria sobre els motius de la guerra a l’Iraq
La guerra a l’Iraq ja no és una qüestió que s’ha de discutir, és una decisió presa i l’únic que encara es planteja és el futur del Consell de Seguretat de l’ONU i la seva participació o marginació en crisis internacionals futures. Per tant, segons l’administració Bush, si l’ONU vol demostrar que serveix per a alguna cosa, ha de donar la raó als EUA i donar suport a la nova resolució amb un mínim de nou vots. Existeixen proves documentals que els homes que exerceixen ara el poder als EUA havien planificat aquesta guerra fa una dècada i van començar a posar en pràctica els seus plans fa com a mínim un any. I hi ha teories que la guerra contra l’Iraq no té cap relació amb les armes de destrucció massiva, el terrorisme, el règim de Saddam i ni tan sols amb el petroli.Molts analistes opinen que l’objectiu és fer-se amb el control de l’Orient Mitjà.Però encara hi ha un altra teoria, defensada pel prestigiós geògraf David Harvey, el qual suggereix que es tracta de la necessitat de prospecció i expansió de nous mercats per una acumulació excessiva de béns i capital, que provoca la baixada de preus i pèrdua de beneficis. En ocasions anteriors, els EUA van resoldre el problema d’excés de capital mitjançant mesures com el “New Deal” (Nous Tracte)dels anys trenta, que preveia inversions importants en infraestructures, educació i despeses socials. A partir dels anys 70, quan les economies d’Alemanya i el Japó es consolidaven i s’estenien, els EUA van canviar la seva tàctica del domini sobre la producció global pel domini global de les finances. La política de l’FMI d’imposar la liberalització dels mercats en els països que rebien la seva ajuda, va provocar l’enfonsament econòmic de l’Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental i va permetre l’entrada de capital nord-americà. Actualment, l’Iraq ofereix l’oportunitat de creació d’un nou espai geogràfic per a l’expansió econòmica i la possibilitat de control de l’economia d’altres nacions mitjançant el control de subministrament del petroli.
26 de febrer del 2003
D o n d e
d i g o
" d i g o " . . .
Esto es lo que decía la Palacio hasta que la pusieron firmes
Enlace a la noticia en El Mundo
Martes, 13 de Agosto de 2002
REUNIÓN CON COLIN POWELL EN WASHINGTON
Palacio dice que 'el mundo estaría mejor sin Sadam Husein', pero que un ataque a Irak 'no es realista'
EFE
WASHINGTON.- La ministra de Asuntos Exteriores de España, Ana Palacio, ha dicho en Washington que "el mundo estaría mejor sin Sadam Husein", pero considera que un ataque de Estados Unidos a Irak "no es realista" en estos momentos.
Ana Palacio y el secretario de Estado, Colin Powell calificaron las relaciones entre Madrid y Washington de "excelentes" tras una reunión en el Departamento de Estado. Powell añadió que en los últimos tiempos "nos habíamos convertido ya en muy buenos amigos telefónicos".
Los responsables de las diplomacias de España y Estados Unidos analizaron el tema de Irak, la situación de Oriente Próximo y la campaña de EEUU contra el terrorismo.
El secretario de Estado Powell aseguró que "ha sido un placer" reunirse con la ministra Palacio a la que agradeció todo el apoyo que España está prestando a EEUU en su guerra contra el terror.
También se abordaron otros asuntos como el Tribunal Penal Internacional (TPI). EEUU está estudiando la posibilidad de retirar su ayuda militar a los países que se unan al TPI y no se comprometan a no extraditar a "cascos azules" estadounidenses. Ana Palacio aseguró que este tema "se va a tratar a nivel europeo".
d i g o
" d i g o " . . .
Esto es lo que decía la Palacio hasta que la pusieron firmes
Enlace a la noticia en El Mundo
Martes, 13 de Agosto de 2002
REUNIÓN CON COLIN POWELL EN WASHINGTON
Palacio dice que 'el mundo estaría mejor sin Sadam Husein', pero que un ataque a Irak 'no es realista'
EFE
WASHINGTON.- La ministra de Asuntos Exteriores de España, Ana Palacio, ha dicho en Washington que "el mundo estaría mejor sin Sadam Husein", pero considera que un ataque de Estados Unidos a Irak "no es realista" en estos momentos.
Ana Palacio y el secretario de Estado, Colin Powell calificaron las relaciones entre Madrid y Washington de "excelentes" tras una reunión en el Departamento de Estado. Powell añadió que en los últimos tiempos "nos habíamos convertido ya en muy buenos amigos telefónicos".
Los responsables de las diplomacias de España y Estados Unidos analizaron el tema de Irak, la situación de Oriente Próximo y la campaña de EEUU contra el terrorismo.
El secretario de Estado Powell aseguró que "ha sido un placer" reunirse con la ministra Palacio a la que agradeció todo el apoyo que España está prestando a EEUU en su guerra contra el terror.
También se abordaron otros asuntos como el Tribunal Penal Internacional (TPI). EEUU está estudiando la posibilidad de retirar su ayuda militar a los países que se unan al TPI y no se comprometan a no extraditar a "cascos azules" estadounidenses. Ana Palacio aseguró que este tema "se va a tratar a nivel europeo".
25 de febrer del 2003
H a c e r
a l g o,
p e r o
d e
v e r d a d
Extraído del comunicado de premsa de la asociación CEMA que se encuentra en este enlace, junto con el informe correpsondiente
“Las iniciativas legales puestas en marcha por el Gobierno español no afrontan la amenaza real que suponen estos barcos. Se han hecho apresuradamente como respuesta a la presión social y resultan una maraña legal que impide que puedan ser eficientes. Buques como el “Prestige” seguirán navegando por los océanos de todo el mundo mientras no se tome en serio la caótica situación a la que se ha llevado al tráfico marítimo mundial”.
a l g o,
p e r o
d e
v e r d a d
Extraído del comunicado de premsa de la asociación CEMA que se encuentra en este enlace, junto con el informe correpsondiente
“Las iniciativas legales puestas en marcha por el Gobierno español no afrontan la amenaza real que suponen estos barcos. Se han hecho apresuradamente como respuesta a la presión social y resultan una maraña legal que impide que puedan ser eficientes. Buques como el “Prestige” seguirán navegando por los océanos de todo el mundo mientras no se tome en serio la caótica situación a la que se ha llevado al tráfico marítimo mundial”.
20 de febrer del 2003
18 de febrer del 2003
A i x ó,
h o
e x p l i c a
t o t ?
Bé, està clar que dissabte la gent no vam fallar i el vam deixar ben claret (i també català, gairebé petem Barna). Guerra a l'Iraq... aquest gràfic ho explica tot?
I què diu el PP? Doncs el PP dise:
No t'ho creus? això, juntament amb d'altres tant o més groses, està a la pàgina del PP (no, a la anti-aznar no, a la "bona", l'oficial), a un butlletí que te'l pots descarregar aqui (PDF 1,1 Mb)
h o
e x p l i c a
t o t ?
Bé, està clar que dissabte la gent no vam fallar i el vam deixar ben claret (i també català, gairebé petem Barna). Guerra a l'Iraq... aquest gràfic ho explica tot?
I què diu el PP? Doncs el PP dise:
No t'ho creus? això, juntament amb d'altres tant o més groses, està a la pàgina del PP (no, a la anti-aznar no, a la "bona", l'oficial), a un butlletí que te'l pots descarregar aqui (PDF 1,1 Mb)
14 de febrer del 2003
L a
g u e r r a
e s
e s t o
En el New York Times de hoy: 17 civiles afganos (entre ellos, mujeres y niños), asesinados en un bombardeo norteamericano
En fin, que NO a la guerra. ¿Lo dejaremos claro el 15 (mañana)?
Afghans Report 17 Civilians Killed in Allied Air Raids
By CARLOTTA GALL
ABUL, Afghanistan, Feb.12 — Afghan officials said today that 17 civilians, including women and children, had been killed in an American-led bombing of a mountainous region of southern Afghanistan, where United States Special Forces have been fighting rebels since Monday.
The fighting began when the Special Forces were attacked in an ambush and called in coalition planes to bomb the area.
Col. Roger King, the United States military spokesman, said that the Special Forces battled about 25 rebels who had been spotted taking up offensive positions around midday Tuesday, and that the Americans had captured 12 men near the village of Lejay.
He reported no American or coalition casualties and said he had no information about civilian casualties. But the civilian toll appears to have been heavy.
An aide to the governor of Helmand Province, where the fighting was going on, said villagers had reported to the authorities that 17 civilians, including women and children, had been killed.
"The people came crying, saying their relatives had died or were missing," the aide, Haji Muhammad Wali, said by telephone from Helmand's capital, Lashkar Gah, Reuters reported.
The fighting has been concentrated in Baghran, a mountainous region in the north of the province. Baghran has been a source of concern for the United States military tracking movements of suspected rebels.
g u e r r a
e s
e s t o
En el New York Times de hoy: 17 civiles afganos (entre ellos, mujeres y niños), asesinados en un bombardeo norteamericano
En fin, que NO a la guerra. ¿Lo dejaremos claro el 15 (mañana)?
Afghans Report 17 Civilians Killed in Allied Air Raids
By CARLOTTA GALL
ABUL, Afghanistan, Feb.12 — Afghan officials said today that 17 civilians, including women and children, had been killed in an American-led bombing of a mountainous region of southern Afghanistan, where United States Special Forces have been fighting rebels since Monday.
The fighting began when the Special Forces were attacked in an ambush and called in coalition planes to bomb the area.
Col. Roger King, the United States military spokesman, said that the Special Forces battled about 25 rebels who had been spotted taking up offensive positions around midday Tuesday, and that the Americans had captured 12 men near the village of Lejay.
He reported no American or coalition casualties and said he had no information about civilian casualties. But the civilian toll appears to have been heavy.
An aide to the governor of Helmand Province, where the fighting was going on, said villagers had reported to the authorities that 17 civilians, including women and children, had been killed.
"The people came crying, saying their relatives had died or were missing," the aide, Haji Muhammad Wali, said by telephone from Helmand's capital, Lashkar Gah, Reuters reported.
The fighting has been concentrated in Baghran, a mountainous region in the north of the province. Baghran has been a source of concern for the United States military tracking movements of suspected rebels.
13 de febrer del 2003
E l
1 5 ,
m a n i
polsa a sobre de la imatge per veure la convocatòria a la teva ciutat
==========================================
pulsa sobre la imagen para ver la convocatoria en tu ciudad
==========================================
click here to see the event in your city
15 F = pau = paz = peace
528 ciutats per la pau / ciudades por la paz / cities for peace !
...i no deixis de signar contra la guerra aquí.
...y no dejes de firmar contra la guerra aquí.
...and don't forget to sign against war here
www.antelaguerraactua.org
1 5 ,
m a n i
polsa a sobre de la imatge per veure la convocatòria a la teva ciutat
==========================================
pulsa sobre la imagen para ver la convocatoria en tu ciudad
==========================================
click here to see the event in your city
15 F = pau = paz = peace
528 ciutats per la pau / ciudades por la paz / cities for peace !
...i no deixis de signar contra la guerra aquí.
...y no dejes de firmar contra la guerra aquí.
...and don't forget to sign against war here
www.antelaguerraactua.org
12 de febrer del 2003
U n
r e c u r s o . . .
...para la democratización del conocimiento: Enciclopedia Libre Universal
He introducido un artículo (profesional): ISO 14000
Recomendable, tanto para consultar como para construir.
r e c u r s o . . .
...para la democratización del conocimiento: Enciclopedia Libre Universal
He introducido un artículo (profesional): ISO 14000
Recomendable, tanto para consultar como para construir.
11 de febrer del 2003
1 5 - F :
C o n v o c a t ò r i a
Aqui teniu una bonica animació sobre les convocatòries del 15-F:
http://www.fundacioperlapau.org/iraq/documents/aturem.swf
C o n v o c a t ò r i a
Aqui teniu una bonica animació sobre les convocatòries del 15-F:
http://www.fundacioperlapau.org/iraq/documents/aturem.swf
L o
q u e
q u i e r e
A z n a r
Pues que le den coba los "chiflados de la guerra preventiva" (Bush y sus apoyos más reaccionarios, denominados así por un tipo tan poco "sospechoso" como Arthur Schlesinger Jr., ver artículo). Que le den coba con artículos como éste del New York Times
February 11, 2003
Bush and Aznar New, if Unlikely, Allies
By EMMA DALY
MADRID, Feb. 10 — It seems an unlikely pairing — the gregarious Texan and the reserved Castilian former tax inspector — but a close friendship has formed between President Bush and Prime Minister José María Aznar of Spain.
"From the first moment, there was a current of mutual understanding and liking, and an extraordinary ease in the relationship," Mr. Aznar said in an interview on Friday, describing his relationship with Mr. Bush. "And naturally that makes working together a lot easier."
This personal bond stands in striking contrast to Mr. Bush's frosty relations with some other European leaders, particularly Chancellor Gerhard Schröder of Germany. The president is often portrayed in Europe as an aggressive unilateralist who sees the world's problems in dangerously black-and-white terms.
Mr. Aznar shares with Mr. Bush free-market economic values and a no-nonsense view of the world. Although European leaders tend to a more nuanced sense of history, Mr. Aznar has no problem in seeing the Iraq crisis as a choice between Saddam Hussein and George Bush.
Today, for example, Mr. Aznar lined up behind Mr. Bush on the American proposal that the North Atlantic Treaty Organization begin helping Turkey, a NATO member and Iraq neighbor, prepare for war. Germany, France and Belgium blocked that proposal.
"Spain's position is to heed the request of an ally, Turkey, which feels threatened and asks for help," Mr. Aznar said. "We must not transmit a message of weakness to the Iraqi regime."
He is also convinced, as is Mr. Bush, that terrorists will try to use weapons of mass destruction, and that the world community must act now to pre-empt them. "The combination of rogue states and terrorists capable of anything, of killing thousands of people in five minutes without firing a shot — I don't want a world like that, and I won't accept a world like that," he said.
His stand has contributed to what appears to be a significant reordering of America's strategic priorities in Europe. Countries like Spain, once regarded as more peripheral than Germany and France, have moved to the center of the Bush administration's attention. Others, like Poland and Italy, that have been supportive of Mr. Bush have raised their standing in Washington.
Spain, now a member of the United Nations Security Council, will vote with the United States to support an attack on Iraq and, with Prime Minister Tony Blair of Britain, is lobbying other European nations to support Mr. Bush.
Washington might expect such help from London, but Madrid has rarely been such an outspoken ally, and some of its support reflects the personal chemistry between the American and Spanish leaders.
At their initial meeting in June 2001, when Mr. Bush chose to start his first European tour by flying to Spain, he went far beyond what was expected by promising to help Mr. Aznar in the fight against terrorism, a priority of Spain for many years because of its violent Basque separatist movement.
Terrorism was discussed at all four summit meetings between the two leaders. "Cooperation on antiterrorism between the U.S. and Spain has never been closer," Mr. Aznar said in the interview.
On the streets of Madrid, noisy demonstrators have waved "Toxic Texan" banners, but in the Moncloa Palace complex where Mr. Aznar lives and works, the center-right Spanish government dominated by his Popular Party has always offered a warm welcome — in the only foreign language spoken by Mr. Bush. There was even a Bush-style trip to a government ranch.
Mr. Aznar wrote the first draft of the article signed by eight European leaders and published last month in The Wall Street Journal that hailed "American bravery, generosity and farsightedness" in freeing Europe from Fascism and Communism.
"I'm in favor of a strong, solid relationship between Europe and the United States, and therefore between Spain and the U.S., because I think this relationship increases peace and security," Mr. Aznar said in the interview. "I believe that Europe needs the U.S. more than some think, and that the U.S. needs Europe more than some people think."
This does not always play well at home, especially in an atmosphere of prewar tension heightened by popular opposition to a war in Iraq. Opinion polls show that more than 70 percent of Spaniards oppose intervention in Iraq.
Asked about anti-Americanism in Spain, Mr. Aznar said: "There might be people who believe that to ensure peace and security in the world, we must distance ourselves from the U.S., but I don't see it like that. I believe that rifts between the U.S. and Europe have signaled bad times for global peace."
Mr. Aznar's arguments in support of force to disarm Mr. Hussein are dismissed by other Spanish political parties. Most scorn what they see as Mr. Aznar's willingness to fall into line with Washington.
The opposition Socialist leader, José Luis Rodríguez Zapatero, accused Mr. Aznar of seeking support for "whatever Mr. Bush says." Guillerme Vázquez of the Galician Nationalist Bloc told Mr. Aznar, "You are the voice of your master," while Gaspar Llamazares, leader of the United Left Party, called him "a vassal" of the United States.
Mr. Aznar rejects this criticism, accusing the opposition of "doing anything for electoral gain." His party faces local elections in May, but he said "I'm not driven by electoral criteria, nor by short-termism."
He said nobody wanted war, but added: "Peace must be based on respect for law. We cannot invent a reality that does not exist. There is nothing more dangerous than a political leader who builds castles in the air, and I believe political leaders who raise false hopes, who don't look at the world as it is, are set to reap failure."
Mr. Aznar will meet Chancellor Schröder on Tuesday on the Canary island of Lanzarote. Asked if that would be an opportunity to lobby the German leader, who opposes a war on Iraq, he said he hoped to achieve "a convergence of shades of opinion, more unity than before, on this issue in particular."
Copyright 2003 The New York Times Company
Traduzco algunas "perlas" del flipante artículo (IMHO, impropio de un medio como el New Yorrk Times pero, en los tiempos que corren, parece que todo vale a mayor gloria de cierta visión de los USA)
* Título: Bush y Aznar: nuevos aliados, aunque parezca mentira
* Parece una pareja inverosímil - el tejano afable y el castellano reservado, antiguo inspector de hacienda - pero una estrecha amistad ha surgido entre el presidente Bush y el primer ministro de España, Jose Mª Aznar.
* El Sr. Aznar comparte con el Sr. Bush los valores del libre mercado y una sensata visión del mundo. Aunque los líderes europeos tienden a una visión más matizada de la historia, el Sr. Aznar no tiene ningún problema en contemplar la crisis de Irak como una elección entre Saddam Hussein y George Bush.
* España, ahora miembro del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, votará con los Estados Unidos en apoyo de un ataque contra Irak (...) Madrid raramente ha sido un aliado destacado, en parte ese apoyo refleja la química personal entre los líderes norteamericano y español.
* El Sr. Aznar escribió el primer borrador del artículo firmado por ocho líderes europeos (...) que elogiaba la "valentía, generosidad y visión de futuro americanas" al liberar Europa del fascismo y del comunismo. Esto no sienta bien en casa, especialmente en una atomósfera de tensión prebélica calentada por la oposición popular a la guerra en Irak.
* Preguntado sobre el antiamericanismo en España, el Sr. Aznar dijo: "puede haber gente que crea que para asegurar la paz y la seguridad en el mundo nos debemos distanciar de los EEUU, pero yo no lo veo así".
En fin, Pilarín... Especialmente gracioso es lo de los EEUU liberándonos del fascismo, cuando fueron el principal apoyo internacional de Franco, y los primeros en legitimarlo. Y para descontaminar, y ya que se habla de "antiamericanismo", veamos un artículo desde los EEUU (¿también será antiamericano Norman Bimbaum, ciudadano de los EEUU?) que contesta a esos ocho primeros ministros, que por lo que parece que son más papistas que el Papa (me refiero a Bush, no al otro, que parece que también se le está rebotando al Imperio)
Carta abierta a los primeros ministros desde EEUU
Norman Birnbaum es profesor emérito de la Facultad de Derecho de la
Universidad de Georgetown y asesor del Comité Progresista del Congreso
EL PAÍS | Internacional - 09-02-2003
A los primeros ministros de España, Dinamarca, Hungría, Italia, Polonia,
Portugal, Reino Unido, y al presidente de la República Checa:
Su declaración de solidaridad con la política del Gobierno estadounidense
hacia Irak plantea más preguntas de las que responde. Solidaridad con
nuestro Gobierno no es lo mismo que solidaridad con nuestro pueblo. Dentro
de sus propios países, la mayoría rechaza la política estadounidense con
respecto a Irak. Los sondeos de opinión en Estados Unidos reflejan una
nación profundamente dividida. La consternación, la duda y la oposición a
una guerra contra Irak están aumentando con rapidez. Seguramente, sus
embajadores les habrán dicho que en nuestras iglesias, comunidades,
escuelas y universidades, en el Congreso y en la prensa, se está desatando
una tormenta política.
En estas circunstancias, su llamada a la "unidad" con Estados Unidos tiene
un tono curiosamente ritualizado. La unidad auténtica podría proceder de un
consenso razonado dentro de nuestros países, y entre nosotros y buena parte
del resto del mundo. Esto es lo que nuestro presidente no ha alcanzado.
Nuestros países comparten, como dicen ustedes, valores democráticos. Sin
embargo, el primer ministro británico se niega a permitir que se vote en la
Cámara de los Comunes sobre la guerra contra Irak. Su homólogo español sólo
admite un debate en el Congreso de los Diputados. Los preparativos del
Gobierno de Bush para la guerra incluyen restricciones draconianas de los
derechos de los residentes o visitantes árabes o musulmanes en Estados
Unidos. Quienes respaldan al presidente han organizado una campaña de
difamación o intimidación contra aquellos ciudadanos que manifiestan su
disensión. Grotescamente, el plan milenarista del Gobierno de Bush para
democratizar Oriente Próximo nunca se ha debatido en el Congreso ni en la
nación. En ambas orillas del Atlántico, nuestras culturas democráticas
manifiestan profundos fallos.
Declaran ustedes que el sistema de derecho es un componente primordial de
nuestra herencia común. El presidente Bush sostiene que nuestro país tiene
derecho a eliminar a enemigos en potencia mediante ataques preventivos. La
proclamación del derecho de ataque preventivo por parte de una nación
contra otra es un asalto definitivo contra la dolorosamente construida
estructura del derecho internacional. Es una invitación a que otros países
sigan el ejemplo. Estados Unidos ya ha transgredido el derecho
internacional con el trato dado a los prisioneros que ha hecho en
Afganistán o que han sido capturados por Gobiernos aliados en otras partes.
Peor aún, el presidente, en su discurso sobre el estado de la Unión, ha
declarado: "En conjunto, más de 3.000 sospechosos de terrorismo han sido
detenidos en diversos países. Otros muchos han encontrado un destino
diferente. Digámoslo de esta forma, ya no suponen un problema para Estados
Unidos, ni para nuestros amigos y aliados". Estados Unidos, por
consiguiente, ha creado un espacio extralegal y, si hay que creer al
presidente ("un destino diferente"), ha matado a aquellos que han penetrado
en él. Desde la primavera de 1945, ningún líder de un gran país occidental
se ha jactado tan abiertamente de practicar el terrorismo estatal.
Naturalmente, cuando pensamos en el sistema de derecho, Berlusconi (y esto
lo digo con todo el respeto a sus múltiples y admirables cualidades) no es
el primer nombre que se nos viene a la mente. Razón de más para que sus
colegas reflexionen sobre su respaldo implícito a precedentes que
inevitablemente se volverán contra sus propios países. Proclaman ustedes su
vinculación al futuro de Naciones Unidas, pero no critican el desprecio del
presidente Bush hacia ese organismo. La tacha de "círculo de debate y
discusión" por atreverse a debatir las iniciativas estadounidenses.
Aceptan ustedes, con pasmosa tranquilidad, la afirmación de que "el régimen
iraquí y sus armas de destrucción masiva representan una clara amenaza para
la seguridad mundial". Repiten algo que no es más que una ficción de la
Casa Blanca, que Irak respalda a Al Qaeda. No hay pruebas convincentes de
ninguno de los dos argumentos. Tratan ustedes la obsesión del presidente
Bush con Irak como algo racional. Las amenazas para la seguridad mundial
que suponen la creciente brutalidad del Gobierno israelí en Palestina, el
conflicto entre India y Pakistán, el programa de armamento nuclear de Corea
del Norte, no parecen preocuparles excesivamente. Las amenazas mayores como
el hambre, la enfermedad y la pobreza en el mundo no merecen una mención
por su parte. Mientras tanto, con una indiferencia bastante convincente por
las consecuencias, están ustedes dispuestos a respaldar a Estados Unidos en
el inicio de una conflagración en Oriente Próximo.
Nada parece importarles más a ustedes que evitar un conflicto con el
Gobierno actual de Estados Unidos. Es difícil creer que esto vaya en
consonancia con la dignidad de sus pueblos, o con una duradera amistad con
Estados Unidos. Lo que nos honraría a todos sería la abierta expresión de
disensión, y no la ansiosa demostración de fidelidad. En este sentido, las
opiniones públicas de sus países son mejores amigas de nuestra nación que
sus dirigentes.
q u e
q u i e r e
A z n a r
Pues que le den coba los "chiflados de la guerra preventiva" (Bush y sus apoyos más reaccionarios, denominados así por un tipo tan poco "sospechoso" como Arthur Schlesinger Jr., ver artículo). Que le den coba con artículos como éste del New York Times
February 11, 2003
Bush and Aznar New, if Unlikely, Allies
By EMMA DALY
MADRID, Feb. 10 — It seems an unlikely pairing — the gregarious Texan and the reserved Castilian former tax inspector — but a close friendship has formed between President Bush and Prime Minister José María Aznar of Spain.
"From the first moment, there was a current of mutual understanding and liking, and an extraordinary ease in the relationship," Mr. Aznar said in an interview on Friday, describing his relationship with Mr. Bush. "And naturally that makes working together a lot easier."
This personal bond stands in striking contrast to Mr. Bush's frosty relations with some other European leaders, particularly Chancellor Gerhard Schröder of Germany. The president is often portrayed in Europe as an aggressive unilateralist who sees the world's problems in dangerously black-and-white terms.
Mr. Aznar shares with Mr. Bush free-market economic values and a no-nonsense view of the world. Although European leaders tend to a more nuanced sense of history, Mr. Aznar has no problem in seeing the Iraq crisis as a choice between Saddam Hussein and George Bush.
Today, for example, Mr. Aznar lined up behind Mr. Bush on the American proposal that the North Atlantic Treaty Organization begin helping Turkey, a NATO member and Iraq neighbor, prepare for war. Germany, France and Belgium blocked that proposal.
"Spain's position is to heed the request of an ally, Turkey, which feels threatened and asks for help," Mr. Aznar said. "We must not transmit a message of weakness to the Iraqi regime."
He is also convinced, as is Mr. Bush, that terrorists will try to use weapons of mass destruction, and that the world community must act now to pre-empt them. "The combination of rogue states and terrorists capable of anything, of killing thousands of people in five minutes without firing a shot — I don't want a world like that, and I won't accept a world like that," he said.
His stand has contributed to what appears to be a significant reordering of America's strategic priorities in Europe. Countries like Spain, once regarded as more peripheral than Germany and France, have moved to the center of the Bush administration's attention. Others, like Poland and Italy, that have been supportive of Mr. Bush have raised their standing in Washington.
Spain, now a member of the United Nations Security Council, will vote with the United States to support an attack on Iraq and, with Prime Minister Tony Blair of Britain, is lobbying other European nations to support Mr. Bush.
Washington might expect such help from London, but Madrid has rarely been such an outspoken ally, and some of its support reflects the personal chemistry between the American and Spanish leaders.
At their initial meeting in June 2001, when Mr. Bush chose to start his first European tour by flying to Spain, he went far beyond what was expected by promising to help Mr. Aznar in the fight against terrorism, a priority of Spain for many years because of its violent Basque separatist movement.
Terrorism was discussed at all four summit meetings between the two leaders. "Cooperation on antiterrorism between the U.S. and Spain has never been closer," Mr. Aznar said in the interview.
On the streets of Madrid, noisy demonstrators have waved "Toxic Texan" banners, but in the Moncloa Palace complex where Mr. Aznar lives and works, the center-right Spanish government dominated by his Popular Party has always offered a warm welcome — in the only foreign language spoken by Mr. Bush. There was even a Bush-style trip to a government ranch.
Mr. Aznar wrote the first draft of the article signed by eight European leaders and published last month in The Wall Street Journal that hailed "American bravery, generosity and farsightedness" in freeing Europe from Fascism and Communism.
"I'm in favor of a strong, solid relationship between Europe and the United States, and therefore between Spain and the U.S., because I think this relationship increases peace and security," Mr. Aznar said in the interview. "I believe that Europe needs the U.S. more than some think, and that the U.S. needs Europe more than some people think."
This does not always play well at home, especially in an atmosphere of prewar tension heightened by popular opposition to a war in Iraq. Opinion polls show that more than 70 percent of Spaniards oppose intervention in Iraq.
Asked about anti-Americanism in Spain, Mr. Aznar said: "There might be people who believe that to ensure peace and security in the world, we must distance ourselves from the U.S., but I don't see it like that. I believe that rifts between the U.S. and Europe have signaled bad times for global peace."
Mr. Aznar's arguments in support of force to disarm Mr. Hussein are dismissed by other Spanish political parties. Most scorn what they see as Mr. Aznar's willingness to fall into line with Washington.
The opposition Socialist leader, José Luis Rodríguez Zapatero, accused Mr. Aznar of seeking support for "whatever Mr. Bush says." Guillerme Vázquez of the Galician Nationalist Bloc told Mr. Aznar, "You are the voice of your master," while Gaspar Llamazares, leader of the United Left Party, called him "a vassal" of the United States.
Mr. Aznar rejects this criticism, accusing the opposition of "doing anything for electoral gain." His party faces local elections in May, but he said "I'm not driven by electoral criteria, nor by short-termism."
He said nobody wanted war, but added: "Peace must be based on respect for law. We cannot invent a reality that does not exist. There is nothing more dangerous than a political leader who builds castles in the air, and I believe political leaders who raise false hopes, who don't look at the world as it is, are set to reap failure."
Mr. Aznar will meet Chancellor Schröder on Tuesday on the Canary island of Lanzarote. Asked if that would be an opportunity to lobby the German leader, who opposes a war on Iraq, he said he hoped to achieve "a convergence of shades of opinion, more unity than before, on this issue in particular."
Copyright 2003 The New York Times Company
Traduzco algunas "perlas" del flipante artículo (IMHO, impropio de un medio como el New Yorrk Times pero, en los tiempos que corren, parece que todo vale a mayor gloria de cierta visión de los USA)
* Título: Bush y Aznar: nuevos aliados, aunque parezca mentira
* Parece una pareja inverosímil - el tejano afable y el castellano reservado, antiguo inspector de hacienda - pero una estrecha amistad ha surgido entre el presidente Bush y el primer ministro de España, Jose Mª Aznar.
* El Sr. Aznar comparte con el Sr. Bush los valores del libre mercado y una sensata visión del mundo. Aunque los líderes europeos tienden a una visión más matizada de la historia, el Sr. Aznar no tiene ningún problema en contemplar la crisis de Irak como una elección entre Saddam Hussein y George Bush.
* España, ahora miembro del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, votará con los Estados Unidos en apoyo de un ataque contra Irak (...) Madrid raramente ha sido un aliado destacado, en parte ese apoyo refleja la química personal entre los líderes norteamericano y español.
* El Sr. Aznar escribió el primer borrador del artículo firmado por ocho líderes europeos (...) que elogiaba la "valentía, generosidad y visión de futuro americanas" al liberar Europa del fascismo y del comunismo. Esto no sienta bien en casa, especialmente en una atomósfera de tensión prebélica calentada por la oposición popular a la guerra en Irak.
* Preguntado sobre el antiamericanismo en España, el Sr. Aznar dijo: "puede haber gente que crea que para asegurar la paz y la seguridad en el mundo nos debemos distanciar de los EEUU, pero yo no lo veo así".
En fin, Pilarín... Especialmente gracioso es lo de los EEUU liberándonos del fascismo, cuando fueron el principal apoyo internacional de Franco, y los primeros en legitimarlo. Y para descontaminar, y ya que se habla de "antiamericanismo", veamos un artículo desde los EEUU (¿también será antiamericano Norman Bimbaum, ciudadano de los EEUU?) que contesta a esos ocho primeros ministros, que por lo que parece que son más papistas que el Papa (me refiero a Bush, no al otro, que parece que también se le está rebotando al Imperio)
Carta abierta a los primeros ministros desde EEUU
Norman Birnbaum es profesor emérito de la Facultad de Derecho de la
Universidad de Georgetown y asesor del Comité Progresista del Congreso
EL PAÍS | Internacional - 09-02-2003
A los primeros ministros de España, Dinamarca, Hungría, Italia, Polonia,
Portugal, Reino Unido, y al presidente de la República Checa:
Su declaración de solidaridad con la política del Gobierno estadounidense
hacia Irak plantea más preguntas de las que responde. Solidaridad con
nuestro Gobierno no es lo mismo que solidaridad con nuestro pueblo. Dentro
de sus propios países, la mayoría rechaza la política estadounidense con
respecto a Irak. Los sondeos de opinión en Estados Unidos reflejan una
nación profundamente dividida. La consternación, la duda y la oposición a
una guerra contra Irak están aumentando con rapidez. Seguramente, sus
embajadores les habrán dicho que en nuestras iglesias, comunidades,
escuelas y universidades, en el Congreso y en la prensa, se está desatando
una tormenta política.
En estas circunstancias, su llamada a la "unidad" con Estados Unidos tiene
un tono curiosamente ritualizado. La unidad auténtica podría proceder de un
consenso razonado dentro de nuestros países, y entre nosotros y buena parte
del resto del mundo. Esto es lo que nuestro presidente no ha alcanzado.
Nuestros países comparten, como dicen ustedes, valores democráticos. Sin
embargo, el primer ministro británico se niega a permitir que se vote en la
Cámara de los Comunes sobre la guerra contra Irak. Su homólogo español sólo
admite un debate en el Congreso de los Diputados. Los preparativos del
Gobierno de Bush para la guerra incluyen restricciones draconianas de los
derechos de los residentes o visitantes árabes o musulmanes en Estados
Unidos. Quienes respaldan al presidente han organizado una campaña de
difamación o intimidación contra aquellos ciudadanos que manifiestan su
disensión. Grotescamente, el plan milenarista del Gobierno de Bush para
democratizar Oriente Próximo nunca se ha debatido en el Congreso ni en la
nación. En ambas orillas del Atlántico, nuestras culturas democráticas
manifiestan profundos fallos.
Declaran ustedes que el sistema de derecho es un componente primordial de
nuestra herencia común. El presidente Bush sostiene que nuestro país tiene
derecho a eliminar a enemigos en potencia mediante ataques preventivos. La
proclamación del derecho de ataque preventivo por parte de una nación
contra otra es un asalto definitivo contra la dolorosamente construida
estructura del derecho internacional. Es una invitación a que otros países
sigan el ejemplo. Estados Unidos ya ha transgredido el derecho
internacional con el trato dado a los prisioneros que ha hecho en
Afganistán o que han sido capturados por Gobiernos aliados en otras partes.
Peor aún, el presidente, en su discurso sobre el estado de la Unión, ha
declarado: "En conjunto, más de 3.000 sospechosos de terrorismo han sido
detenidos en diversos países. Otros muchos han encontrado un destino
diferente. Digámoslo de esta forma, ya no suponen un problema para Estados
Unidos, ni para nuestros amigos y aliados". Estados Unidos, por
consiguiente, ha creado un espacio extralegal y, si hay que creer al
presidente ("un destino diferente"), ha matado a aquellos que han penetrado
en él. Desde la primavera de 1945, ningún líder de un gran país occidental
se ha jactado tan abiertamente de practicar el terrorismo estatal.
Naturalmente, cuando pensamos en el sistema de derecho, Berlusconi (y esto
lo digo con todo el respeto a sus múltiples y admirables cualidades) no es
el primer nombre que se nos viene a la mente. Razón de más para que sus
colegas reflexionen sobre su respaldo implícito a precedentes que
inevitablemente se volverán contra sus propios países. Proclaman ustedes su
vinculación al futuro de Naciones Unidas, pero no critican el desprecio del
presidente Bush hacia ese organismo. La tacha de "círculo de debate y
discusión" por atreverse a debatir las iniciativas estadounidenses.
Aceptan ustedes, con pasmosa tranquilidad, la afirmación de que "el régimen
iraquí y sus armas de destrucción masiva representan una clara amenaza para
la seguridad mundial". Repiten algo que no es más que una ficción de la
Casa Blanca, que Irak respalda a Al Qaeda. No hay pruebas convincentes de
ninguno de los dos argumentos. Tratan ustedes la obsesión del presidente
Bush con Irak como algo racional. Las amenazas para la seguridad mundial
que suponen la creciente brutalidad del Gobierno israelí en Palestina, el
conflicto entre India y Pakistán, el programa de armamento nuclear de Corea
del Norte, no parecen preocuparles excesivamente. Las amenazas mayores como
el hambre, la enfermedad y la pobreza en el mundo no merecen una mención
por su parte. Mientras tanto, con una indiferencia bastante convincente por
las consecuencias, están ustedes dispuestos a respaldar a Estados Unidos en
el inicio de una conflagración en Oriente Próximo.
Nada parece importarles más a ustedes que evitar un conflicto con el
Gobierno actual de Estados Unidos. Es difícil creer que esto vaya en
consonancia con la dignidad de sus pueblos, o con una duradera amistad con
Estados Unidos. Lo que nos honraría a todos sería la abierta expresión de
disensión, y no la ansiosa demostración de fidelidad. En este sentido, las
opiniones públicas de sus países son mejores amigas de nuestra nación que
sus dirigentes.
Publicado por
Toni
en
dimarts, de febrer 11, 2003
0
comentarios
Etiquetas:
elecciones,
George W. Bush,
Irak,
Palestina,
PSC/PSOE,
ZP
10 de febrer del 2003
A r a,
c o n t r a
l a
g u e r r a
Encara estàvem amb el Prestige i la xarxa va tornar a rebelar-se, una altra vegada contra el PP i la seva desinformació, aquesta vegada, contra una guerra que no és inevitable
I recorda: el dia 15, manifesta't a la teva ciutat!
--------¡Y recuerda: el día 15. manifiéstate en tu ciudad!
------------------------And remember: the 15th, rally in your city!
més info sobre les convocatòries del 15 a noalaguerra.org
I per signar:
www.antelaguerraactua.org
c o n t r a
l a
g u e r r a
Encara estàvem amb el Prestige i la xarxa va tornar a rebelar-se, una altra vegada contra el PP i la seva desinformació, aquesta vegada, contra una guerra que no és inevitable
I recorda: el dia 15, manifesta't a la teva ciutat!
--------¡Y recuerda: el día 15. manifiéstate en tu ciudad!
------------------------And remember: the 15th, rally in your city!
més info sobre les convocatòries del 15 a noalaguerra.org
I per signar:
www.antelaguerraactua.org
antelaguerraactua@antelaguerraactua.org
Ante la guerra, ¡Actúa!
LA GUERRA PROVOCA
-
Abusos y violaciones de derechos humanos
-
Sufrimiento y pérdidas de vidas humanas
-
Destrucción de la estructura económica y social
-
Devastación del medio ambiente
La posibilidad de una intervención armada en Irak requiere una acción urgente
|
Ayúdanos difundiendo este mensaje